De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs. Queden 254 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 753 aC, Roma: segons la tradició, Ròmul i Rem funden la ciutat.
- 1836 - La Porte (Texas): els revolucionaris texans obtenen una victòria decisiva a la batalla de San Jacinto que provoca la rendició mexicana durant la Guerra de la independència de Texas, que guanya la seva independència.[2]
- 1945, Rothenburgsort, Alemanya: 20 nens de 5 a 12 anys, els seus curadors i 20 presoners russos moren assassinats per la Schutzstaffel a l'Escola del Bullenhuser Damm.
- 1960, Brasil: Inauguració oficial de Brasília, que esdevé oficialment la capital del país en substitució de Rio de Janeiro.[3]
- 1967, Inici de la Dictadura dels Coronels, període de dictadura militar de dretes a la Grècia moderna, que va començar amb el cop d'estat dels coronels, dirigit per Georgios Papadópulos, i va acabar el 1974.[4]
- 1989, Japó: surt a la venda la primera Game Boy, de Nintendo.
- Països Catalans
- 1594 - Viladrau, Vallès Oriental: Joan Sala i Ferrer, conegut com a Joan de Serrallonga, bandoler català (m. 1634).[5]
- 1816 - Benaguasil, Camp de Túria: Joan Baptista Plasència i Valls, organista, compositor valencià (m. 1855).[6]
- 1824 - Barcelona, Barcelonès: Josep Anselm Clavé i Camps, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé (m. 1874).[7]
- 1874 - Alcover, Alt Camp: Maria Domènech i Escoté, escriptora catalana (m. 1952).[8]
- 1904 - Barcelona, Barcelonès: Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana.[9]
- 1917 - Barcelona, Barcelonès: Josep Palau i Fabre, autor i crític d'art català (m. 2008).[10]
- 1939 - Barcelona, Barcelonès: Oriol Vergés i Mundó, escriptor i mestre català.[11]
- 1941 -
- 1952 - Igualada: Rosa Maria Ferrer Valls, treballadora social i política catalana; ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[14]
- 1953 - John Brumby, polític australià.[15]
- 1963 - Sabadell, Vallès Occidental: Rosa Renom i Grau, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[16]
- 1977 - Gironaː Georgina Rieradevall i Tarrés, política catalana, diputada al Parlament de Catalunya, advocada i educadora social.[17]
- Resta del món
- 1671 - Edimburg, Escòcia: John Law, economista escocès (m. 1729).[18]
- 1816 - Thornton, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (m. 1855).[19]
- 1830 - Nantes, França: Clémence Royer, escriptora i traductora francesa (m. 1902).[20]
- 1837 - Næstved, Dinamarca: Fredrik Bajer, escriptor i polític danès, Premi Nobel de la Pau de 1908 (m. 1922).[21]
- 1882 - Cambridge, Estats Units: Percy Williams Bridgman, físic estatunidenc (m. 1961).[22]
- 1889 - Moscou, Rússia: Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (m. 1971).[23]
- 1903 - Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (m.1995).[24]
- 1911 - Nova York, Estats Units: Leonard Warren, baríton estatunidenc (m. 1960).[25]
- 1912 -
- 1915 - Chihuahua, Mèxic: Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).
- 1917 - Madrid: Maria Isbert, actriu espanyola (m. 2011).[28]
- 1919 - Villarejo de Salvanés, Espanya: Rosario Sánchez (La Dinamitera), miliciana espanyola, militant del PCE (m. 2008).[29]
- 1924 - Estocolm, Suècia: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca (m. 2014).[30]
- 1926 - Londres, Anglaterra: Elisabet II del Regne Unit, aristòcrata anglesa, reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (m. 2022).[31]
- 1946 - París, França: Patrick Rambaud, escriptor francès.[32]
- 1947 - Muskegon, Estats Units: Iggy Pop, cantant, compositor i actor estatunidenc.[33]
- 1948 - París, Françaː Claire Denis, directora de cinema francesa.[34]
- 1957 - París, França: Hervé Le Tellier, escriptor francès.[35]
- 1978 - Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà i cantant de música religiosa italià.
- 1986 - Godomey, Benín: Isabelle Yacoubou, jugadora de bàsquet francesa.[36]
- Països Catalans
- Resta del món
[39]
- 1813, La Haia: Maria Margaretha la Fargue, pintora neerlandesa (n. 1743).[40]
- 1910, Redding, Estats Units: Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).[41]
- 1918, Somme, França: Manfred von Richthofen ("Baró Roig"), pilot d'aviació militar alemany (n. 1892).[42]
- 1924, Pittsburgh, Estats Units: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (n. 1858).[43]
- 1940, Illa de Trinitatː Margaret Fountaine, col·leccionista de papallones de l'època victoriana, entomòloga, il·lustradora (n. 1862).[44]
- 1946, Sussex, Anglaterra: John Maynard Keynes, baró Keynes de Tilton, economista i professor anglès (n. 1883).[4]
- 1965, Edimburg, Escòcia: Edward Victor Appleton, físic escocès (n. 1892).[45]
- 1968, Bilbao: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (n. 1873).[46]
- 1971, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier, polític haitià, President d'Haití (n. 1907)[4]
- 1973, San Diego, Estats Units: Merian C. Cooper, productor, guionista, director de cinema i de fotografia estatunidenc.
- 1996, Gekhi-Chu, Itxkèria: Djokhar Dudàiev, polític itxkerià, president de la República Txetxena d'Itxkèria (n. 1944)[4]
- 2002, Verviers, Bèlgica: Pierre Rapsat, cantautor belga.
- 2003, Carri lo Roet, França: Nina Simone, cantant estatunidenca.[47]
- 2009, Chicago, Estats Units: Vivian Maier, fotògrafa estatunidenca.[48]
- 2011, Columbus, Estats Units: Max Mathews, músic estatunidenc, pioner al món de la música generada per ordinador (n. 1926).[25]
- 2013, Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi ("La Dona Ordinador"), experta en càlcul mental i escriptora índia (n. 1929).
- 2016,
- 2020, Santander, Espanyaː Teresa Rodrigo Anoro, física i professora universitària catalana (n. 1956).[51]
Festes i commemoracions[modifica]
- ↑ Martí Fabra, Jordi. «Sons de la Mediterrània: Maleïda Barcelona». Grup Enderrock, 25-02-2020. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Battle of San Jacinto | Summary» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Brasília». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Joan de Serrallonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Joan Baptista Plasència i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Josep Anselm Clavé i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Macias i Roqueta, Aida. Maria Domènech de Cañellas (1874-1952). Biografia intel·lectual d'una escriptora i activista social (tesi). Vic: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, octubre 2014.
- ↑ «Anna Murià i Romaní | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Josep Palau i Fabre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Oriol Vergés i Mundó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nogués Escribà, Jordi. Interpretación y pedagogía musical. El caso de Perfecto García Chornet como concertista, profesor de piano y gestor cultural. (Tesi doctoral). València: Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació. Universitat de València, 2014 [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Pilar Bayés i de Luna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura p. 94
- ↑ «Parliament of Victoria - John Brumby portrait». [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Rosa Renom i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada Sra. Georgina Rieradevall i Tarrés». Parlament de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «John Law» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 17-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Tompkins, Joyce M.S. «Charlotte Brontë» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 27-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Guex, Marie-Hélène. «Royer, Clémence» (en francès). Diccionari històric de Suïssa (DHS), versió 13.03.2017. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Fredrik Bajer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Stevenson Bradley, Rupert. «Percy Williams Bridgman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Paul Karrer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Báguena Cervellera, María José. «Pilar de Madariaga Rojo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ 25,0 25,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Rizza, Charles. «Rosemary Peyton Biggs». Royal College of Physicians. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «María Isbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Nash, Elizabeth «Rosario Sanchez: Front-line fighter against Franco». The Independent, 22-04-2008 [Consulta: 13 maig 2008].
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Elizabeth II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Patrick Rambaud, écrivain français». Le Figaro. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Iggy Pop» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Montalt, Salvador. «Claire Denis: molt de cinema no prou conegut per aquests rodals». Els blocs de Vilaweb. Club 7 cinema, 04-07-2011. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ Tellier, Hervé Le. «Hervé Le Tellier» (en francès), 23-07-2013. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «YACOUBOU, ISABELLE». FEB. Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Cosimo I de' Medici, duca di Firenze,granduca di Toscana» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joaquim José da Silva Xavier - Brazilian patriot» (en anglès). Britannica. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mark Twain | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Manfred baron von Richthofen» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Eleonora Duse | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Haines, Catharine M. C.; Stevens, Helen M. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950. ABC-CLIO, 2001, p. 99. ISBN 9781576070901.
- ↑ «Sir Edward Victor Appleton | British physicist» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ «Nina Simone». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «About Vivian Maier». Vivian Maier. Maloof Collection. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Prince | Biography, Songs, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Geoff Watts «Obituary Utako Okamoto». The Lancet, 387, 10035, 2016, pàg. 2286. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30697-3.
- ↑ «Muere Teresa Rodrigo, una de las físicas españolas más relevantes y que formó parte del proyecto del Bosón de Higgs» (en castellà). 20 minutos, 21-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «21 d'abril - San Conrado de Parzham (1818-1894)» (en castellà). Franciscanos.org. [Consulta: 25 setembre 2016].
