Campanya de Bagdad de Tamerlà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Campanya de Bagdad (1393))
Infotaula de conflicte militarCampanya de Bagdad de Tamerlà
Campanya dita dels Cinc Anys Modifica el valor a Wikidata
Tipuscampanya militar Modifica el valor a Wikidata
Data30 agost Modifica el valor a Wikidata –  8 novembre 1393 Modifica el valor a Wikidata
LlocMesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsImperi Timúrida i dinastia jalayírida Modifica el valor a Wikidata

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.

El dia 21 d'agost de 1393 va arribar a la cort de Tamerlà el mufti Nur al-Din Abd al-Rahman Isfarayini, famós com a doctor en religió, que venia de Bagdad com ambaixador del sultà jalayírida Ahmad ibn Uways. Fou ben rebut per Timur i portava la submissió del sultà i s'excusava perquè aquests no hi havia anat personalment a causa del pànic que li causava Timur, al que ni podia ni volia combatre; es van intercanviar regals i Timur va exigir que la moneda s'havia d'encunyar amb el seu nom i a la pregaria del divendres s'havia de citar igualment el seu nom; Timur va considerar que la seva petició no havia estat acollida favorablement i va despatxar al ambaixador amb mostres d'afecte personal però amb un marcat distanciament del seu sobirà al que no va enviar cap resposta positiva.[1]

Timur va decidir anar a Bagdad. Va encarregar a Pir Muhammad ibn Jahangir d'agafar l'equipatge i les dames de la cort i marxar cap a Sultaniya. El 30 d'agost de 1393 va marxar cap a Bagdad i després de tres o quatre dies de marxa va arribar a Kura Kurgan. L'endemà al matí va trobar a les forces del cap turcman Muhammad, a las que va atacar amb 100 cavallers, les va derrotar i va fer fugir. L'exèrcit de Timur va saquejar Shahrazur que estava sota domini de Muhammad. Es va aturar allí i a la nit, amb una llitera i grans torxes, va sortir per diversos camins estrets i llos poc accessibles; va arribar a Ibrahim Lik on els habitants van confessar que havien enviats coloms missatgers a Bagdad per alertar de la seva arribada; Timur va fer escriure un altre missatge en que informava de que s'havien equivocat i que els que havien vist no era a Timur i als seus sinó a grups turcmans que fugien. El colom missatger va portar aquesta falsa notícia a Bagdad i el sultà Ahmad ibn Uways es va tranquil·litzar però no se’n va refiar i va fer portar les seves pertinences a l'altre costat del Tigris.

Després Tamerlà va enviar a Osman Bahadur com explorador cap a Bagdad i ell mateix va agafar el comandament de l'exèrcit que seguiria al darrere. Bagdad estava a uns 80 km i hi va arribar el 17 de setembre de 1393. El sultà havia fugit i el pont havia estat destruït; les barques per passar estaven enfonsades. Ahmad ibn Uways es va dirigir a Hilla.

Les tropes de Timur que ocupaven uns 6 km d'extensió, es van tirar a l'aigua per passar el riu nadant. Muhammad Azad va trobar el galió reial (anomenat Shams = el Sol) que va portar a Bagdad i amb el que Timur va travessar el riu. Miran Shah va travessar el riu per Karyatula Kab, als suburbis de la vila. Arribats a l'altre costat va començar un saqueig sistemàtic dels camps. Timur va perseguir a Ahmad i va passar per Sarfar (un suburbi a uns 15 km) i va arribar a Karbaru (a uns 50 km de Bagdad); els prínceps estrangers (els nevians), els amirs i altres notables li van aconsellar tornar a Bagdad per descansar. Timur va accedir i va retornar, allotjant-se al palau del sultà Ahmad que fou saquejat.

Les tropes van perseguir a Ahmad durant dos dies i van arribar a l'Eufrates que el sultà havia passat unes hores abans destruint al seu darrera el pont i enfonsant els vaixells. El sultà havia agafat la ruta cap a Damasc per Kerbala. Osman Bahadur que era allí i va rebre la notícia, es va oferir per passar el riu nedant amb els seus homes i atrapar al fugitiu; però la majoria dels amirs opinaven que era millor seguir al costat del riu fins a trobar un lloc de pas segur per a tot l'exèrcit, i així es va fer; mes amunt van trobar quatre barques amb les que van passar alguns amirs amb els cavalls lligats a les barques; tot l'exèrcit els va imitar i es va transportar a l'altre costat on van poder seguir la persecució a cavall. L'equipatge del sultà fou atrapat i els mobles, tendes, catifes, diners i tresors va caure a les seves mans.

Miran Shah pel seu costat havia arribat a Hilla i va enviar les tropes també a perseguir a Ahmad. Aibagi Aglan (príncep genguiskhànida, probablement txagataïda), Jalal Hamid, Osman Bahadur, Shaikh Arslan i Shaikh Khoja (fill de Xaikh Ali Bahadur) també van sortir en persecució del jalayírida. Finalment el sultà fou atrapat per un grup de 45 amirs a la plana de Kerbala el 7 d'octubre de 1393.[2] Ahmad ibn Uways anava acompanyat de 2000 homes i en va enviar 200 cavallers contra els 45 amirs; els van poder rebutjar però els cavalls estaven molt cansats i el sultà havia agafat avantatge i ja no el van poder perseguir; era un dia extremadament calorós i la plana no tenia aigua i els timúrides van tenir la sensació de que podien morir allí però van aconseguir arribar a l'Eufrates a l'altura de Makhad. Alli no van tardar a fer presoners a membres de la comitiva del sultà deixats enrere, com el fill Ala al-Dawla ibn Ahmad i altres fills i esposes. Tots foren portats al campament imperial [3]

Muhammad Sultan havia estat operant al Kurdistan i acabada la tasca (vegeu Campanya del Kurdistan (1393)) va arribar a Bagdad on va poder saludar a Timur. D'alli va anar cap a Wasit, seu del govern provincial del mateix nom, pel qual havia estat designat. Miran Shah, que era a Hilla, fou enviat a Bàssora. Els fills i esposes del sultà Ahmad ibn Uways, junt amb tots els artesans, artistes i savis de Bagdad foren enviats a Samarcanda i entre ells Khoja Abd al-Kader, que era autor d'un anomenat llibre de música. Va romandre dos mesos a Bagdad durant els quals el seu exèrcit va seguir operant a tot l'Iraq Arabí. Bagdad va pagar un rescat per la conservació de vides i bens. Timur va ordenar tirar al Tigris totes les botelles o botes de vi que es trobessin a Bagdad[4]

El govern de Bagdad fou conferit al sarbadàrida Khwaja Masud Sabzawari, nebot d' Ali Muayyad ibn Masud Sabzawari, que disposava d'una força de 3000 sabzawaris. Timur va sortir de Bagdad el 8 de novembre de 1393, deixant a Bagdad a l'amir Osman Abbas, que havia estat ferit en un combat i va rebre una pensió de mil dinars.

La conquesta de Bagdad fou efímera perquè el sultà Ahmad ibn Uways va poder arribar a territori dels mamelucs del Caire i a l'any següent va retornar amb suport dels mamelucs i va ocupar la regió. Tot i disposar de 3000 homes, Sabzawari es va haver de retirar de Bagdad cap a Xuixtar, al Khuzestan.

Referències[modifica]

  1. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 29
  2. Yazdi o el traductor de la Croix tornen a donar dates confoses, ja que situen la trobada del sultà dies abans del dia en que les tropes van creuar l'Eufrates; segurament no seria el 22 del mes de Shawwal sinó el 22 del següent mes de Dhu l-Qada
  3. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 30
  4. Ibid, III, 31