Herba sardinera
Chenopodium vulvaria  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Atripliceae |
| Gènere | Chenopodium |
| Espècie | Chenopodium vulvaria L., 1753 |
Herba sardinera, blet pudent (C), pixacà (B) o vulvària (PV)[1] (Chenopodium vulvaria) és una espècie de amarantàcies.
Etimologia[modifica]
- Chenopodium: nom genèric que deriva de la particular forma de les fulles similars a les potes d'oca: del grec χήν /chen/ (oca) i πούς /pous/ (peu) o πόδιον /podion/ (peu menut).[2]
- vulvaria: l'epítet específic prové del terme llatí vulvarius (genitals femenins), en referència a l'olor de peix de les seues fulles.[3]
Distribució[modifica]
Es tracta d'una espècie subcosmopolita (latemediterrània)[4] que habita a herbassars nitròfils antropitzats, com ara: camps de cultiu, voreres de camins, en general viu a llocs remoguts, sovint als solars de les ciutats. Forma part de la vegetació ruderal.[5] Present arreu dels Països Catalans i introduïda al sud d'Àfrica, Amèrica del Nord i Austràlia.
Descripció[modifica]
Teròfit herbaci, pot presentar una postura prostrada, molt ramificat, de 20 a 50 cm d'alçada.[6] D'olor de peix podrit, presenta les fulles amplament ovals, no més llargues que el doble de la seua amplària,[7] amb el marge enter de color gris i farinoses per l'anvers. Les flors reunides en inflorescències petites[8] estan compostes per cinc tèpals fusionats per la base amb cinc estams i dos estigmes. Floreix des de maig fins a l'octubre, i germina al març. El fruit és un aqueni que conté llavors lenticulars llises i negres. El seu nombre cromosòmic és 2n = 18 / 36.[9]
Composició[modifica]
Entre els seus components actius es troba la trimetilamina, que és la causant de l'olor tan desagradable que desprèn aquesta planta. També conté sals amòniques, malat càlcic, nitrats i fosfats, entre altres substàncies. La vulvària és una d'aquestes plantes de les que antigament es pensava que curava qualsevol mena de malaltia, és a dir, una panacea. S'ha pogut comprovar, però, que no té tantes aplicacions com se li atribuïen, però tot i això pot emprar-se en bastants casos. Actualment s'utilitza com antiespasmòdic, antireumàtic i emmenagog. Es diu que és una planta molt útil, especialment per a les dones, ja que és bona per a combatre les malalties de l'úter, provocar la menstruació, facilitar parts i alleujar dolors de matriu. També s'empra com antihelmíntic.[10]
Aplicacions[modifica]
Infusió: es col·loca 150 grams de vulvària en 1 litre d'aigua bullent, i es deixa 5 minuts i per després colar-la, i es pot beure diverses vegades al dia.
Decocció: s'empren 100 grams de planta per cada litre d'aigua, la qual ha de bullir i després afegir la planta. Deixar-la durant 10 minuts i es cola.[11]
Contraindicacions[modifica]
Cal anar amb compte amb aquesta planta medicinal, ja que pot provocar malestars gàstrics i fins intoxicacions en altes dosis com les principals contraindicacions. En particular les dones embarassades, en període de lactància, nens i persones amb malalties cròniques.
Noms vernacles[modifica]
sardinera (C), blet (C), brossa pudenta (PV), herba pudent (C), peix (PV), quenopodi (Sar, Ros), sardineta (PV), vulvària (PV, C), bledo (PV), herba pudenta (B, PV, Al), herba puenta (PV), pix de ca (Sar, Ros).[1]
Galeria[modifica]
-
Herba sardinera creixent a una escletxa en una vorera -
Detall de la fulla -
Detall de la inflorescència -
Detall de la flor -
Exemplar en herbari -
Il·lustració
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «chenopodium: definizioni, etimologia e citazioni nel Vocabolario Treccani». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Page V» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Chenopodium vulvaria L.». Arxivat de l'original el 2021-01-27. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Chenopodium vulvaria L.». Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Chenopodium vulvaria». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Chenopodium vulvaria L.» (en castellà). Herbario de la Universidad pública de Navarra. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Chenopodium (Blet)». Universitat de Lleida - Botànica Agrícola i Forestal. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «[https://www.floravascular.com/index.php?spp=Chenopodium%20vulvaria Flora Vascular - Toda la informaci�n detallada sobre la Flora Vascular | - Especie: Chenopodium vulvaria | BioScripts.net]». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Vulvaria (Chenopodium vulvaria)». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ ruso. «Vulvaria | Tusplantasmedicinales.com» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2021].
