Vés al contingut

Estació de Santa Susanna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
L'estació no és propietat d'Adif. És la única estació de Catalunya que pertany a l'Ajuntament.
Línia 12: Línia 12:
{{Línia RG1|amagat}}
{{Línia RG1|amagat}}
{{Mapa Línia Rodalies R1|amagat}}
{{Mapa Línia Rodalies R1|amagat}}
'''Santa Susanna''' és una estació de ferrocarril propietat d'[[adif]] situada a la població de [[Santa Susanna]] a la comarca del [[Maresme]]. L'estació es troba a la [[Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes|línia Barcelona-Mataró-Maçanet]] per on circulen trens de les línies de rodalia [[Línia R1 (Rodalia de Barcelona)|R1]] i [[Línia RG1 (Rodalia de Girona)|RG1]] de [[Rodalies de Catalunya]] operades per [[Renfe Operadora]].
'''Santa Susanna''' és una estació de ferrocarril [[adif|propietat de l'Ajuntament]] situada a la població de [[Santa Susanna]] a la comarca del [[Maresme]]. L'estació es troba a la [[Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes|línia Barcelona-Mataró-Maçanet]] per on circulen trens de les línies de rodalia [[Línia R1 (Rodalia de Barcelona)|R1]] i [[Línia RG1 (Rodalia de Girona)|RG1]] de [[Rodalies de Catalunya]] operades per [[Renfe Operadora]].


Aquest baixador es va inaugurar el [[19 de febrer]] del [[2000]] a la vora de la [[Torre de Can Torrent de Mar|torre de defensa de Can Torrent de Mar]],<ref>{{ref-web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/1128362/multitudinaria-inauguracio-baixador-trens-santa-susanna.pdf |títol=Multitudinària inauguració del baixador de trens de Santa Susanna |editor=Vilaweb |data=19 febrer 2000 |consulta=13 agost 2010 |format=PDF }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> tot i que aquest tram de la ''línia de Mataró'' va entrar en servei el [[1859]] quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la [[península Ibèrica]], des d'[[estació d'Arenys de Mar|Arenys de Mar]] a [[estació de Tordera|Tordera]].<ref name="rod_cat">{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Conegueu la línia R1 |obra=Rodalies de Catalunya |editor=Generalitat de Catalunya |consulta=13 agost 2010 |arxiuurl=https://archive.today/20100324113705/http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |arxiudata=24 de març 2010}}</ref> La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de [[Miquel Biada i Bunyol]] per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre [[Mataró]] i [[Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-65.htm |nom=Rafael |cognom=Alcaide González |títol=El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900 |obra=Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65) |editor=Universitat de Barcelona |data=1 agost 2005 |consulta=23 juliol 2010}}</ref>
Aquest baixador es va inaugurar el [[19 de febrer]] del [[2000]] a la vora de la [[Torre de Can Torrent de Mar|torre de defensa de Can Torrent de Mar]],<ref>{{ref-web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/1128362/multitudinaria-inauguracio-baixador-trens-santa-susanna.pdf |títol=Multitudinària inauguració del baixador de trens de Santa Susanna |editor=Vilaweb |data=19 febrer 2000 |consulta=13 agost 2010 |format=PDF }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> tot i que aquest tram de la ''línia de Mataró'' va entrar en servei el [[1859]] quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la [[península Ibèrica]], des d'[[estació d'Arenys de Mar|Arenys de Mar]] a [[estació de Tordera|Tordera]].<ref name="rod_cat">{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Conegueu la línia R1 |obra=Rodalies de Catalunya |editor=Generalitat de Catalunya |consulta=13 agost 2010 |arxiuurl=https://archive.today/20100324113705/http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |arxiudata=24 de març 2010}}</ref> La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de [[Miquel Biada i Bunyol]] per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre [[Mataró]] i [[Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-65.htm |nom=Rafael |cognom=Alcaide González |títol=El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900 |obra=Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65) |editor=Universitat de Barcelona |data=1 agost 2005 |consulta=23 juliol 2010}}</ref>

Revisió del 19:12, 16 maig 2024

Infotaula estacióSanta Susanna
Informació general
Zona tarifària5H
AdreçaAvinguda del Mar
MunicipiSanta Susanna (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
ServeisServei d'autobús urbà
Propers trens79608 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies1 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes1 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura2000
Passatgers387.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Map
 41° 37′ 49″ N, 2° 42′ 59″ E / 41.63015°N,2.71631°E / 41.63015; 2.71631

Santa Susanna és una estació de ferrocarril propietat de l'Ajuntament situada a la població de Santa Susanna a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de les línies de rodalia R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.

Aquest baixador es va inaugurar el 19 de febrer del 2000 a la vora de la torre de defensa de Can Torrent de Mar,[1] tot i que aquest tram de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.[2] La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[3]

Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.[4][5]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 387.000 passatgers.[6]

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
L'Hospitalet de Llobregat Pineda de Mar Malgrat de Mar Blanes
Maçanet-Massanes


Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Pineda de Mar Malgrat de Mar Figueres
Portbou

Galeria d'imatges

Referències

  1. «Multitudinària inauguració del baixador de trens de Santa Susanna» (PDF). Vilaweb, 19-02-2000. [Consulta: 13 agost 2010].[Enllaç no actiu]
  2. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  3. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  4. «L'ATM enllesteix l'avanç del Pla Director d'Infraestructures 2009 – 2018 de la regió metropolitana de Barcelona» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2010. [Consulta: 14 agost 2010].
  5. «El Plan de Cercanías incluye el desdoblamiento de la línea de Vic y de la del Maresme». La Vanguardia. [Consulta: 14 agost 2010].[Enllaç no actiu]
  6. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].

Vegeu també