J. R. R. Tolkien

John Ronald Reuel Tolkien, filòleg i novelista anglès, va néixer a Bloemfontein (Sud-àfrica) el 3 de gener de 1892. Morí a Oxford (Anglaterra), el 2 de setembre de 1973.

Biografia

A la mort del seu pare Arthur Reuel Tolkien, i a l’edat de 3 anys, marxa a Birmingham (Anglaterra) amb la seva mare Mabel i el seu germà, on trancorre la seva infantesa. Alguns estudiosos de la seva obra volen veure en els móns obscurs de l’obra de Tolkien, el reflex d’aquella ciutat grisa i fosca on el jove Tolkien va viure, mentre que el mateix escriptor reconeix que l’entorn agrícola inspirà les descripcions d’altres móns com La Comarca de El Hobbit i El Senyor dels Anells. Els seus primers anys com a brillant estudiant els superà al King Edward VI School. El 1904, quan John R.R. Tolkien tenia 12 anys, la seva mare morí. L’educació dels germans Tolkien passà a ser responsabilitat d’un capellà catòlic. Inicià els seus estudis superiors al Exeter College d’Oxford, però abans d’acabar-los, esclatà la Iª Guerra Mundial i Tolkien s’allistà al Cos de Fusellers de Lancashire a l’edat de 23 anys. L’any 1916 es casà amb Edith Bratt, amb qui tindria tres fills i una filla. En acabar la guerra, tornà a reemprendre els estudis de filologia i es llicencià l’any 1919. A partir de 1920 començà la seva carrera com a professor a la Universitat de Leeds, primer com a adjunt en literatura anglesa i més endavant com a professor de llengua anglesa. L’any 1925 deixà la Universitat de Leeds per ocupar la plaça de professor d’anglosaxó al Pembroke College d’Oxford durant 20 anys, després dels quals, esdevingué professor de literatura i llengua anglesa al Merton College d’Oxford, on es jubilà l’any 1959. Durant aquests anys, Tolkien formà part d’un grup de discussió literària, on es relacionà amb altres escriptors com ara C.S. Lewis. A la seva mort, l’any 1973, fou enterrat a Oxford, al costat de la seva dona. Sobre la tomba es llegeix una inscripció amb els noms Beren i Luthien, els protagonistes d’una de les històries romàntiques més remarcables escrites per Tolkien en el marc de la Terra Mitjana, la seva més gran creació literària.

Obra literària

L’obra literària expressament publicada en vida de Tolkien es redueix a dues novel·les definitivament enllestides. Es tracta de El Hobbit, publicat l’any 1937 i de El Senyor dels Anells, publicat entre 1954 i 1956. Ambdues novel·les pertanyen al gènere de la fantasia, del que Tolkien esdevingué a partir d’aleshores, un referent ineludible a nivell universal. El Hobbit és un conte infantil que narra les aventures d’un personatge de raça hobbit, en Bilbo Saquet, a la recerca de tresors amagats. Hi apareixen elements tradicionals de la literatura fantàstica com nans i dracs, així com elements inspirats de les mitologies del nord d’Europa com són els elfs, el trols o els orcs. En aquest conte, Tolkien posa les bases del que seria la seva obra cabdal, El Senyor dels Anells, atès que s’hi tornen a trobar alguns personatges i elements de El Hobbit. El Senyor dels Anells en canvi és una obra més complexe, on l’argument és més elaborat i la psicologia dels personatges més rellevant. La novel·la es divideix interiorment en sis llibres, recollits i publicats en tres volums separats: La comunitat de l’anell, Les dues torres i El retorn del Rei. No deixa de ser una novel·la de fantasia que narra les aventures d’uns personatges ficticis, però en aquest cas, el marc i el context en que es desenvolupa l’acció, esdevé tan important com la mateixa història. La Terra Mitajana, el món que creà Tolkien amb aquestes novel·les apareix davant dels ulls del lector com un món complexe i perfectament articulat, alhora que deixa intuir que Tolkien tenia una idea molt més elaborada d’aquest món. Tant és així, que després de la seva mort, i empès per l’èxit i les reclamacions dels lectors, el seu fill Christopher Tolkien accedí a publicar més material, sovint inacabat, que narra altres històries de la Terra Mitjana i els seus habitants. A El Silmaril·lion per exemple, Tolkien pretenia narrar la creació mitològica del seu món, la història dels elfs i dels humans fins al moment en que comença la narració de El Hobbit. D’altra banda, també s’han publicat contes breus, sense relació amb la Terra Mitjana, que Tolkien explicava o escrivia epistolarment als seus fills. Entre aquestes obres es troben Gil, el pagès de Ham o les Cartes al Pare Noel.

Llenguatges de ficció

Una de les primeres aficions de Tolkien fou la creació de llenguatges de ficció, fet que es fa palès en la seva obra literària, fins l’extrem que molts consideren que és la base de les seves novel·les més importants. Des de molt jove, començà a jugar amb els idiomes, i creà per primera vegada una llengua que anomenà Animalic. De tots aquests idiomes, els més destacats són els idiomes que inventà pels Elfs de la Terra Mitjana: el Quenya i el Síndarin. Genèricament, el Quenya seria la llengua dels Elfs que marxaren a Aman, mentre que el Síndarin l’idioma més estès entre els Elfs que romangueren a la Terra Mitjana. Ambdós però, tenen llurs origens en un idioma comú primitiu i deriven en diferents variants. En el mateix entorn de la Terra Mitjana, Tolkien desenvolupà de forma menys profunda, altres llengues, pels humans (Adunaic entre molts altres), els nans (Khuzdul) i altres criatures.

Obra científica

Tot just llicenciat a l’Exeter College, Tolkien participa en la redacció de l’Oxford English Dictionnary. Fou la seva primera feina, just abans d’iniciar la seva carrera acadèmica a Leeds i posteriorment a Oxford. Com a professor universitari, publicà nombroses obres, articles i assaigs, sobre literatura i filologia, anglesa i anglo-saxona, entre els que destaquen títols com A Middle-English Vocabulary (1922), Chaucer as a Philologist (1934) o Beowulf: the Monster and Critics.