Vés al contingut

Temple a les nimfes

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaTemple a les nimfes
CreadorJoaquím Torres-García
CreacióCap a 1901-1911
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Mida58 x 91 x 1,5cm
Signat "J. Torres García" a l'angle inferior dret. No datat. Llegat de Júlia Corominas, 2011
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
CatàlegNúm. del catàleg: 220102-000
Lloc webhttps://www.museunacional.cat/ca/colleccio/temple-les-nimfes/joaquim-torres-garcia/220102-000
Temple a les nimfes o Camps Elisis (1911)

El temple a las nimfes o Campos Elíseos es un quadre del pintor Joaquim Torres-García que li va servir de carta de presentació en el panorama del noucentisme. Datat entre el 1901 i 1911, va ser exposat per primera vegada a les Galeries Dalmau en el 1912.[1]

Context històric Noucentisme i mediterranisme[modifica]

Segons Eugeni d´Ors el noucentisme va néixer com una reacció al modernisme català. En el context de la transició d'un corrent a l'altre, el pintor Torres-García destaca per ser un dels representants més importants de les dues tendències artístiques.[2]

A Catalunya, el noucentisme va arribar des de Mallorca i va estar fortament lligat als descobriments arqueològics d´Empùries afavorits per l´Institut d´Estudis Catalans.[3] A més, aquest moviment artístic va significar la reafirmació de la identitat de la burgesia catalana de principis del segle xx.[4]

La fase noucentista de Torres-García[modifica]

Pel que fa a les influències d'aquesta etapa primerenca de Torres-García, el mateix pintor reconeix una incipient inspiració a Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898),[5] però posteriorment declararia a la seva autobiografia que «abandonando ideas más superficiales, después de apoyarse en Puvis de Chavannes, había por fin tomado como modelo el arte griego».[6]

Tal com indica l’historiador Tomás Llorens, el classicisme va implicar tres idees distintes que cal puntualitzar: la idea d’una tradició com a vehicle d’uns valors culturals; la idea d’una «época daurada», on aquests valors es manifestaven; i la idea d’un model normatiu que garantien la integritat d’aquests valors en el temps.[7]

Les idees de fort caràcter noucentista de Torres-García, fonamentades en la tradició clàssica grega, queden reflectides als seus escrits La nostra ordenació; el nostre cami (1907), publicat a Empori i el llibre Diàlegs (1915), on apuntava: «Si el arte debe buscar las cosas perdurable ¿cuáles de auquéllas debes elegir? Tradición debe ser todo lo nuestro que se ajuste a la Tierra, no a los hombres ni a sus obras, cuando aquéllas no armonicen con la Tierra. Contemplad ahora la Tierra y el Mar…(...) Dicen (...) que de ese mar tan azul y de aquella blanquísima espuma podría surgir Afrodita (...) bajo auquel parral no estaría mal el alegre Dionysos (...)».[8]

Les obres de la seva etapa clàssica es proposaven convertir en mites ancestrals i, per altra banda, la caracterització d'obra clàssica reiterada per la crítica de l'època entre el 1907 i el 1915, s'hauria de substituir per arcaica perquè aquest terme correspon més a la intenció de recuperar activament els valors ancestrals. Anys després, Torres-García va fer servir la fascinació per les antigues civilitzacions per comprendre l'origen de la seva obra constructivista.[9]

Descripció formal[modifica]

El quadre de Torres-Garcia es nodreix directament de la tendència noucentista que s’estava donant a França i en els països del sud d’Europa on el retorn al classicisme adquireix uns tons particulars posicionant el Mediterrani grecollatí com la verdadera cuna de la civilització. Així, la lluminositat, l’armonia i el ritme que s’associen al classicisme son qualitats que impregnen tota la societat, desde les elits fins a les capes més populars, constituint una mena d’utopia de pacificació social que s’oposa a la societat contemporània, violenta i convulsa.

En la composició veiem un paisatge on destaca un aura simbolista, accentuat pel llac i la gama de blaus i verds, on tot i així incorpora una referència arquitectònica real d’un templet, inspirat en els dels jardins del laberint d’Horta (Barcelona) del que farà ús en aquests anys en altres obres[10] amb la mateixa tipologia de templet:


  • Dues dones davant d'una font ca. 1905.
    Dues dones davant d'una font ca. 1905.
  • Tres figures ca. 1901.
    Tres figures ca. 1901.
  • Templet de Diana al laberint d'Horta.
    Templet de Diana al laberint d'Horta.

Recorregut de l'obra i fortuna històrica[modifica]

Cal recalcar que en algunes exposicions el quadre surt catalogat amb el nom de "Campos Elíseos". La primera vegada que consta l'exhibició pública del quadre es a l'exposició a les Galeries Dalmau del 1912, on el catàleg raonat online deixa constància amb una fotografia on es pot apreciar la pintura al fons. En aquest sentit, el Joaquín Torres-García Catalogue Raisonné es una font acadèmica que representa quaranta anys d'investigació de Cecilia de Torres, dedicada a la documentació de pintures i escultures del artista. El catàleg compren informació biogràfica, historial d'exposicions i referències literàries, juntament amb una cronologia amb materials dedicats a la vida del pintor.

El quadre Temple a les nimfes es pot apreciar al mig al fons.
Invitació a l'exposició a les Galeries Dalmau (1912).

L’obra ha estat exposada a les següents exposicions monogràfiques:

  1. “Exposicions de dibuixos i pintures de J. Tores-García”, Barcelona, Galeries Dalmau, del 20 de gener a l'11 de febrer de 1912.
  2. “L’obra pictòrica de Joaquim Torres-García.” Barcelona, Cercle artístic de Sant Lluc, 24 de maig a l'11 de juny de 1933. Número 8 dintre del catàleg “Temple de les nimfes, col·lecció Pere Coromines.
  3. “Joaquín Torres-García. Época catalana (1908-1928)”, Montevideo, Museo Nacional de Artes Visuales, entre l’agost i setembre del 1988.
  4. “Joaquín Torres-García. D’una terra, d’un paisatge”, Girona, Sales d’Exposicions Ajuntament de Girona, entre l’octubre i novembre de 1995.

I com a part d'exposicions (mòdul):

  1. Obres de la Col·lecció d'Art Modern, Barcelona, MNAC, 17/6/2014 - 31/8/2014
  2. Blau, el color del modernisme, Sevilla, CaixaForum Sevilla, 2/5/2019 - 25/8/2019
  3. Blau, el color del modernisme, Saragossa, CaixaForum Zaragoza, 26/9/2019 - 26/1/2020
  4. Blau, el color del modernisme, Palma, CaixaForum Palma, 20/2/2020 - 12/10/2020

Consta dintre dels següents catàlegs:

  1. Blau, El color del Modernisme, 2019, catàleg d'exposició, p. 139 fig, p. 138-139.

Referències[modifica]

  1. ↑ Jardí, & Torres-García, J. (1987). Torres García. Polígrafa.
  2. ↑ Torres-García, J. (2011). Torres-García a les seves cruïlles. MNAC, Museu Nacionald’Art de Catalunya, pàg. 10.
  3. ↑ Torres-García, J. (1988). Joaquín Torres-García: Época catalana (1908-1928) : Museo Nacional de Artes Visuales, Montevideo, agosto-septiembre 1988. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica, pàg. 18.
  4. ↑ Gradowczyk, M. H. (2007). Torres-García: Utopía y transgresión. Museo Torres García, pàg. 34.
  5. ↑ Pérez Oramas, L., Alberro, A., Chejfec, S., Diego Otero, E. de, Gutiérrez-Guimarães, G., Museum of Modern Art, Fundación Telefónica, & Museo Picasso Málaga. (2016). Joaquín Torres-García: Un moderno en la Arcadia. Ediciones El Viso, pàg.15.
  6. ↑ Torres-García, J. (1990). Historia de mi vida. Paidós, pàg. 135.
  7. ↑ Tomás Llorens. (2011). “Classicisme, arcaisme i avantguarda en l’art de Torres-García”, dins de Torres García. Mnac, pàg. 20.
  8. ↑ Jardí, & Torres-García, J. (1987). Op. Cit., pàg. 55-56.
  9. ↑ Gradowczyk, M. H. (2007). Op. Cit., pàg. 33.
  10. ↑ Faerna García-Bermejo, J. M. (2002). Joaquín TORRES GARCÍA. Polígrafa,
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Temple_a_les_nimfes&oldid=32962004»