Sala Nezahualcóyotl
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Arcadio Artís | |||
| Construcció | 1976 | |||
| Obertura | 30 desembre 1976 | |||
| Ús | teatre i sala de concerts | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat de Mèxic | |||
| Localització | Campus central de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 2.229 éssers humans | |||
La Sala Nezahualcóyotl és una sala de concerts fundada el 31 de desembre de 1976, creada per a ser la seu de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[1] L'arquitecte de la Sala Nezahualcóyotl és Arcadio Artis, mentre que el disseny acústic va estar a càrrec de Christopher Jaffe.[2] Compta amb un escenari de 240 metres quadrats i amb 4,900 metres quadrats d'àrea de serveis. Està inspirada en el disseny de la Berliner Philarmoniker i en l'acústica de la Concertgebouw d'Amsterdam.
Característiques[modifica]
L'auditori a càrrec dels arquitectes Orso Núñez Ruiz Velasco i Arcadio Artis va ser construït entre els anys 1975 i 1976, amb un cost aproximat de mil 600 milions de pesos, compta amb una capacitat per a albergar a 2.229 persones i està situada dins del Centre Cultural Universitari de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic al sud de la Ciutat de Mèxic.[1]
El caràcter modern de la Sala consisteix en la disposició de l'escenari, envoltada de seients a tot arreu de l'escenari. És considerada en l'actualitat com una de les sales més importants de Mèxic i Amèrica Llatina.[3]
La Sala Nezahualcóyotl es distingeix per comptar amb un arranjament de panells suspesos sobre l'escenari i bona part de l'auditori, una les seves funcions és precisament reflectir l'energia sonora, que emana verticalment de l'orquestra i redirigir-la cap a les butaques. Cadascuna d'aquestes compta amb un suport de fusta que ajuda al rebot del so.[4]
Compte amb camerinos i saló d'assajos, aquest últim mesura aproximadament 18.50 metres d'ample per 12.30 metres de fons i gràcies a la instal·lació de panells acústics i una catifa, és possible que l'orquestra estigui tocant en l'escenari al mateix temps que un altre assemblament es troba assajant en la part inferior.[5]
El disseny és exemple de l'arquitectura brutalista, segell de l'arquitecte Orso Núñez Ruiz Velasco.
Seu de l'OFUNAM[modifica]
La construcció de la Sala Nezahualcóyotl va servir per a donar-li una seu definitiva a l'Orquestra Filharmònica de la UNAM, que oferia els seus concerts o assajava, des dels seus primers anys —quan encara es deia Orquestra Simfònica de la UNAM— als auditoris Justo Sierra de la Facultat de Filosofia i Lletres, sl Raoul Fournier de la Facultat de Medicina, o en el teatre Carlos Lazo de la Facultat d'Arquitectura.
Galeria recinte exterior[modifica]
- Diferents vistes de la Sala Nezahualcóyotl
-
-
-
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 unam.mx. «Sala Nezahualcóyotl. Una vida de conciertos» (en castellà). [Consulta: 15 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Celebra sus treinta la Nezahualcóyotl». [Consulta: 23 abril 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sala Nezahualcóyotl; es como un instrumento». , 30-12-2016 [Consulta: 8 gener 2017].
- ↑ «Instrumento donde cabe una orquesta». [Consulta: 24 abril 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Riveroll, J. (2010, Apr 21). Crecerá la UNAM su oferta cultural. Reforma Retrieved from http://0-search.proquest.com.millenium.itesm.mx/docview/308362083?accountid=41938[Enllaç no actiu]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sala Nezahualcóyotl |