Vés al contingut

Miquel Guardiola Fígols

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Miquel Guardiola Fígols}}--~~~~
S'ha plantejat esborrar aquesta pàgina. Podeu discutir-ne la proposta d'esborrament (informació).
Motiu: Currículum. No s'han trobat referències que verifiquin la seva admissibilitat
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaMiquel Guardiola Fígols

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata
l'Alcora (l'Alcalatén) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Rovira i Virgili (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia prehistòrica Modifica el valor a Wikidata
Interessat enDivulgació científica Modifica el valor a Wikidata

Miquel Guardiola Fígols (l'Alcora, 29 d'octubre de 1970 - 20 de setembre de 2022) fou un arqueòleg valencià, investigador i divulgador de la ciència.[1][2]

Va fer diverses contribucions al patrimoni arqueològic i paleontològic de les comarques de Castelló. Va identificar i catalogar desenes de jaciments arqueològics, especialment a la comarca dels Ports.[3]

Biografia[modifica]

Amb arrels al municipi dels seus pares, Cinctorres (Els Ports), de ben jove ja es va interessar pel territori, el paisatge i la història. Fruit d'aquestes inquietuds descobrí nombrosos gravats neolítics[4][5][6] a la Vega del Moll de Morella (Els Ports) i hi trobà un patró geològic per als assentaments humans a la zona que ha esdevingut tot un referent.[7]

L'altra gran passió fou la divulgació científica, cosa que el dugué l'any 1999 a fundar l'empresa Esclats Prehistòries Didàctiques[8][9] dedicada al disseny de models divulgatius i didàctics de la prehistòria amb la que realitzà centenars de tallers i activitats didàctiques fins al 2018.

Entre mig, es decidí a fer el salt de la formació autodidacta a la formal i estudià el grau d'història a la Universitat Rovira i Virgili (2005-2009) per tot seguit especialitzar-se amb un postgrau d'Arqueologia del quaternari i evolució humana (2009-2011). Durant aquests anys realitzà estades al Senegal,[10] a l'Institut Politècnic de Tomar i al Museu d'Art Rupestre de Mação (Portugal) i, puntualment, al Laboratori d'Arqueologia i Poblament en Àfrica de la Universitat de Ginebra (Suïssa) d'on era col·laborador extern.[11][12]

Des de la seua entrada a la universitat entra en contacte amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) on desenvolupà tasques d'investigador, de tècnic de socialització i de divulgador de la ciència.[cal citació] Com a investigador participà en les excavacions a la Cova del Mirador del jaciment arqueològic d'Atapuerca[13] i en diversos estudis de tecnologia lítica.

La divulgació científica[modifica]

Cabana neolítica reconstruïda, Museu de la Valltorta

A banda de tota la tasca de divulgació duta a terme des d'Esclats Prehistòries Didàctiques, l'entrada a l'IPHES li permeté fer un salt endavant i prendre part de projectes molt més ambiciosos com ara la creació del portal Evoluciona o en l'elaboració de continguts, execució lítica i assessorament en la producció d'Arqueosnacks I, II i VII.[14]

D'altra banda, els seus coneixements sobre els assentaments de Neandethals a la península Ibèrica foren clau per a assessorar el documental Neandertales: el último refugio de National Geographic.[15]

Contribucions a la paleontologia[modifica]

Però no només això, el fet de moure's per una zona amb jaciments paleontològics com és la formació argiles de Morella, el va dur a descobrir, el 1998 i al que es convertiria en el jaciment paleontològic de Sant Antoni de la Vespa (Morella), les restes d'un dinosaure que finalment, el 2023, fou catalogat com una nova espècie: el Garumbatitan morellensis.[16]

Premis[modifica]

  • Premi Josef Cavanilles 2015 de la Fundación EDC Natura-Omacha (Vila-real), per la labor de divulgació i investigació en prehistòria en la província de Castelló, especialment pels treballs a la comarca dels Ports.[17]
  • Menció especial de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) pel programa "IPHES a les escoles".[18][19]

Reconeixements pòstums[modifica]

  • Fundació Atapuerca.[20]
  • El Centre d'Estudis dels Ports decideix crear les Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola que, sota el nom Esclats de ciència, pretenen retre-li homenatge alhora que donar continuïtat a la tasca de divulgació que durant tants anys va dur a terme.[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Diario feminista». [Consulta: 4 juny 2024].
  2. ↑ «Diari Digital URV». [Consulta: 4 juny 2024].
  3. ↑ «El Periódico Mediterráneo». [Consulta: 4 juny 2024].
  4. ↑ Guardiola Figols, Miquel «El Gres: un hito geográfico, económico y simbólico. Los sistemas de cazoletas y canalillos en la comarca de els Ports». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2015, Núm. 33, 01-01-2015, pàg. 227-246.
  5. ↑ Pérez Milian, Ramiro «La Peguesa: un nuevo conjunto de grabados rupestres en la comarca de Els Ports (Castellón).». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm 33, 01-01-2015, pàg. 209-220.
  6. ↑ Pérez, Ramiro «Fraiximeno (Morella, Castelló): hábitat y grabados al aire libre». Actas del Congreso de Arte Rupestre de la España Mediterránea. Ed. Hernández- Pérez, M. y Soler-Díaz, J., 2005, pàg. 195-203.
  7. ↑ Guardiola Fígols, Miquel «La Formació Morella: un patró geològic per a l'assentament prehistòric a la comarca dels Ports.». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2004-2005, núm.24, pàg. 91-110.
  8. ↑ «Esclats Prehistòries Didàctiques». [Consulta: 21 novembre 2023].
  9. ↑ «Canal Esclats». [Consulta: 21 novembre 2023].
  10. ↑ Chevrier, Benoit «West African Palaeolithic history: new archaeological and chronostratigraphic data from the Falémé valley, Eastern Senegal». Quaternary International, 408 (B), 33-52.
  11. ↑ Huysecom, Eric «La construction du cadre chronologique et paléoenvironnemental de la moyenne vallée de la Falémé (Sénégal oriental) : les résultats de la 17éme année d’activité du programme international «Peuplement humain et paléoenvironnement en Afrique»». Schweizerisch-Liechtensteinische Stiftung für archälogische Forschungen im Ausland (SLSA) Rapport Annuel, 2014, pàg. 61-134.
  12. ↑ Chevrier, Benoît «Middle Stone Age and human settlement along the Saharan strip. New cultural and chronostratigraphic data from Eastern Senegal”. International Contextualizing echnological change and cultural evolution in the MSA of Southern Africa». Comunicació, Université de Tübingen, 8-10 Sep 2014.
  13. ↑ Vergès, Josep-Maria «El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain): a whole prespective». Quaternary International, 01-09-2016, pàg. 236-243.
  14. ↑ «Arqueosnacks». [Consulta: 21 novembre 2023].
  15. ↑ «Neandertales: el útlimo refugio». [Consulta: 21 novembre 2023].
  16. ↑ Mocho, Pedro «New sauropod dinosaur from the Lower Cretaceous of Morella (Spain) provides new insights on the evolutionary history of Iberian somphospondylan titanosauriforms». Zoological Journal of the Linnean Society, zlad124, 28-09-2023.
  17. ↑ «EDC Natura». [Consulta: 21 novembre 2023].
  18. ↑ «IPHES en las escuelas (FCT-16-11167)». [Consulta: 23 novembre 2023].
  19. ↑ FECYT, Ministerio de Educación i Innovación «Instituto Escuela Mediterrani – Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social IPHES (URV)». Hacia una comunicación inclusiva de la ciencia: Reflexiones y acciones de éxito, 2022, pàg. 44-46.
  20. ↑ «Reconeixement Fundación Atapuerca», 04-10-2022. [Consulta: 23 novembre 2023].
  21. ↑ «Jornades de divulgació científica "Esclats de ciència"». [Consulta: 21 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Guardiola_Fígols&oldid=33594788»