Vés al contingut

Àcid selenhídric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Àcid selenhídric és el nom de les dissolucions aquoses del selenur d’hidrogen H2Se, les quals tenen propietats àcides. Aquestes dissolucions són tèrmicament inestables i altament tòxiques, per la qual cosa no tenen aplicacions. Se simbolitzen com H2Se(aq).[1]

En dissolució aquosa el selenur d'hidrogen reacciona amb l'aigua segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry i s'estableixen els següents equilibris amb formació dels anions hidrogenselenur HSe i selenur Se2– i el catió oxoni H3O+ característic de les dissolucions d'àcids:[2]

El primer equilibri és el més desplaçat cap a la dreta i té un pKa1 = 3,73 (constant d'equilibri Ka1 = 10–3,73 = 1,86 × 10–4),[3] entre els corresponents als àcids sulfhídric (7,05) i tel·luhídric (2,64),[1] que són els hidràcids dels elements del mateix grup de la taula periòdica.[3] Aquest valor indica que l'àcid tel·lurhídric és un àcid més fort que l'àcid sulfhídric i menys fort que l'àcid tel·lurhídric, cosa que és deguda al fet que l'anió HSe té un radi iònic major que els de l'anió HS i inferior al del HTe. En davallar a la taula periòdica els àtoms augmenten el seu volum a causa de l'augment de capes d'electrons, i la força que cal rompre per separar els ions és la força de Coulomb que és inversament proporcional a la separació entre els nuclis dels ions.[2] Pel segon equilibri pKa2 = 10,0 (constant d'equilibri Ka2 = 10–10), per tant, molt menys desplaçat cap a la formació de Se2–.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «àcid selenhídric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Oroz Funes, J. Química. Madrid: SM, 1987. ISBN 843480798X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 William M. Haynes. CRC handbook of chemistry and physics (en anglès). 93rd edition. Boca Raton, FL: CRC Press, 2016. ISBN 978-1-4398-8050-0.