Benet Juli
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1711  |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Contractista |
| Ocupació | Mestre d'obres |
| Activitat | 1674/75-1708 |
| Família | |
| Fills | Josep Juli i Fabregat Agustí Juli i Fabregat |
| Pares | Josep Juli, major Maria Victòria |
Benet Juli (m. 1711) va ser un mestre d'obres català.
Membre del llinatge de mestres d'obres dels Juli, era fill de Josep Juli i de la seva muller Maria Victòria. Va obtenir el títol de mestre de cases el 1674 o el 1675.[1] El 2 d'agost de 1694 va ser nomenat mestre d'obres municipal de Barcelona pel Consell de Cent en substitució de Joan Térmens, càrrec que va exercir fins a l'any 1708, moment en què ja se sent vell i xacrós i renuncia en favor del seu fill Josep Juli i Fabregat.[1] Des del seu càrrec va haver de redactar informes, a més de realitzar traves i altres tasques de la seva responsabilitat amb l'objectiu de garantir que se seguissin les normes de l'Obreria i el manteniment de les obres de la ciutat.[2]
Va treballar en diverses obres al llarg de la seva carrera. El 1686 pel noviciat del convent de Sant Agustí de Barcelona, pròxim al Portal Nou,[1] i el 1687 amb el seu germà Josep va contractar la remodelació de l'Hospital General de la Santa Creu. El 1692 treballava amb el també mestre d'obres Joan Térmens, en l'obra de la duana nova de la ciutat, de la qual va enrajolar-ne les estances dels forns, va fer les finestres, portes i teulades, l'any següent contracta amb el seu germà i el mestre J. Martí, així com el fuster i escultor Francesc Santacana la construcció de la capella de Santa Maria de Cervelló a l'antiga església de la Mercè, negoci en el que va actuar com a fermança el seu pare Josep.[3] També va participar en la construcció de l'arsenal de la Ciutadella.[4]
Cal destacar que pel seu càrrec, el de mestre de cases municipal va haver de participar en nombroses obres de forma oficial però també ho va fer de forma independent. A nivell municipal destaquen obres com la fortalesa de Montjuïc (1694), la Guarda del Pallol (1696), les obres a la muralla de la ciutat a la part de Drassanes i el baluard dels Tallers, així com la fortificació de la torre de les Graelles al Portal de la Boqueria, entre altres arranjaments que es van fer vora la muralla de la ciutat (1697), i també l'adobament de les cases dels consellers de la ciutat en diversos anys.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Borràs i Plana, 2008, p. 30.
- ↑ Perelló Ferrer, 1996, p. 75.
- ↑ Perelló Ferrer, 1996, p. 74.
- ↑ Rosell Colomina, 1996, p. 204.
- ↑ Perelló Ferrer, 1996, p. 75-76.
Bibliografia[modifica]
- Borràs i Plana, Agàpit «Estudis. Els referents del projecte d'ampliació i construcció de la Basílica de Santa Maria, obra d'Erculle Turelli». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 91, 2008.
- Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle xvii a Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
- Rosell Colomina, Jaume. La construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII. Universitat Politècnica de Catalunya, 1996. Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine.
Els Juli, nissaga de mestres d'obres | |
|---|---|
