Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
![]() ![]() | |||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1793 ![]() Ribadedeva (província d'Astúries) ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 1876 ![]() Madrid ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||||||||||
Ocupació | polític, militar ![]() | ||||||||||||||||
Partit | Partit Progressista ![]() | ||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||
Rang militar | general ![]() | ||||||||||||||||
Conflicte | Guerra del Francès ![]() | ||||||||||||||||
Premis |
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis (Ribadedeva, 1793 - Madrid, 1876) fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.
Biografia[modifica]
Va participar com voluntari a la guerra del francès. D'idees liberal, va donar el restabliment de la Constitució de Cadis quan va tornar Ferran VII i el govern progressista de 1820. La reacció absolutista de 1823 el va enfrontar a l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i durant un breu període fou fet presoner. A la mort de Ferran VII es va posicionar amb la Regent, Maria Cristina de Borbó contra el pretendent Carles en suport de la futura reina Isabel II, i va combatre en el bàndol cristí durant la guerra carlina, on va assolir el grau de general i va rebre el títol de vescomte de Manzanera. El 1843, durant la regència de Baldomero Espartero, va ser nomenat senador per Astúries[1] i nomenat Ministre de la Guerra, càrrec que va abandonar amb l'arribada dels moderats i la caiguda del regent. No obstant això, es va afiliar més tard a la Unió Liberal creada per Leopoldo O'Donnell i va adquirir la condició de senador vitalici el 1858.[1] Va participar en la repressió de la revolta de Villarejo de Salvanés, mèrit pel qual se li va concedir el títol de Marquès d'Hoyos, i en la de la revolta de la caserna de San Gil.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- VV.AA. Diccionario de Historia de España. Alianza Editorial. Madrid, 1979.
- Isidoro de Hoyos, a ecured.cu
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Francisco Serrano Domínguez |
Ministre de Guerra![]() 1843 (19-24 de maig) |
Succeït per: Agustín Nogueras Pitarque |
Precedit per: Francisco Javier Girón |
Director general de la Guàrdia Civil![]() 1858 - 1863 |
Succeït per: Genaro de Quesada y Matheus |
Precedit per: Ángel García-Loygorri y García de Tejada |
Director general de la Guàrdia Civil![]() (juny-desembre) 1865 |
Succeït per: Francisco Serrano Bedoya |