Sébastien Leclerc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSébastien Leclerc

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 setembre 1637 Modifica el valor a Wikidata
Metz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1714 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGravat i art del dibuix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer militar, dibuixant, enginyer, gravador, pintor, aiguafortista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsSebastien II Leclerc, Laurent-Josse Le Clerc, Louis-Auguste Leclerc, Marie Le Clerc (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Sébastien Leclerc, també anomenat Sébastien Leclerc I o Sébastien Leclerc el Vell (Metz, 26 de setembre de 1637 - París, 25 d'octubre de 1714) va ser un enginyer militar, pintor i gravador francès.

Fill d'un orfebre, de què va aprendre l'ofici, va ser un artista precoç, ja que el seu primer gravat està datat en 1650, als tretze anys. Va realitzar la carrera d'enginyer militar, que va compaginar amb l'art com afició. En 1665 es va instal·lar a París, on va entrar en el cercle del pintor Charles Le Brun. En 1669 va publicar una Pràctica de la Geometria il·lustrada per ell mateix. Va ser professor de Geometria i Perspectiva al taller dels Gobelins i en la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. En 1714 va publicar un Tractat d'arquitectura.

L'Acadèmia de les Ciències i les Belles Arts (1698), Museu Metropolità d'Art, Nova York

Autor prolífic, va realitzar unes quatre mil obres, la majoria gravats i dibuixos, preferentment paisatges, escenes religioses -sobretot de la vida de Crist - i militars -conquistas de Lluís XIV -, amb un estil ràpid i simple que denota la influència de Jacques Callot.[1] Va ser artífex de la luxosa edició il·lustrada de Les Metamorfosis d'Ovidi (1676), així com les il·lustracions d'El Passeig de Sant Germán i la Història de Turena.[2]

El seu fill Sébastien Leclerc II va ser també pintor.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1988, p. 1131.
  2. Esteve Botey, 1935, p. 211.

Bibliografia[modifica]

  • Diccionario Larousse de la Pintura. Barcelona: Planeta-Agostini, 1988. ISBN 84-395-0976-6. 
  • Esteve Botey, Francisco. Historia del grabado. Barcelona: Labor, 1935. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sébastien Leclerc