Cop que compta
Cop que compta es refereix a l'obtenció de prestigi en la batalla pels amerindis de les planures d'Amèrica del Nord. Els guerrers guanyaven prestigi per actes de valentia a la cara de l'enemic, i aquests actes podrien ser gravats en diferents formes i tornats a comptar com a històries. Qualsevol cop assestat contra l'enemic comptava com un cop, però els actes més prestigiosos incloïen tocar un guerrer enemic amb la mà, l'arc, o amb un pal de cops i després escapar il·lès.[1][2] Tocar el primer enemic mort en la batalla o tocar les obres de defensa de l'enemic també comptava com a cop.[1] També valia com a cop que compta robar les armes o cavalls de l'enemic de la seva pròpia tenda al campament.[1] Per al cop que compta es requeria risc de ser ferit o mort.[3]
Escapar il·lès mentre compta un cop era considerat un gran honor més alt que haver estat ferit en l'intent.[1] A un guerrer que guanyés aquest cop se li permetia portar una ploma d'àguila al pèl.[1] Tanmateix, si havia estat ferit en l'intent havia de pintar la ploma de vermell per indicar-ho.[1]
Després d'una batalla o atac, la gent d'una tribu es reunia per explicar els seus actes de valentia i "cops que compten." Els cops es registraven posant osques en un bastó de cops.[1] Els amerindis del Nord-est del Pacífic podien lligar una ploma d'àguila al seu pal de cops per a cada cop, però moltes tribus no va seguir aquesta tradició.[1] Entre els blackfoot de l'alta vall del riu Missouri, el cop podia ser registrat en una "barra de cops" a les mànigues i espatlles de samarretes especials que portaven pintures de les gestes dels guerrers a la batalla. Han sobreviscut moltes samarretes d'aquest tipus fins a l'actualitat, incloent-ne algunes en museus europeus.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Plenty Coups and Linderman, Plenty-Coups, Chief of the Crows, 2002, p. 31.
- ↑ [1] Counting Coup. Counting What?
- ↑ http://plainshumanities.unl.edu/encyclopedia/doc/egp.war.013 Encyclopedia of the Great Plains Indians
- ↑ Brownstone, Arni. "The Musée de l'Homme's Foureau Robe and Its Moment in the History of Blackfoot Painting". Plains Anthropologist 46.177 (2001): 249-267: 255.