Stentor (ciliat)

Stentor
Stentor
	; Stentors col·locats sobre fulles de miriofil·les
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Chromista
Fílum	Ciliophora
Classe	Heterotrichea
Ordre	Heterotrichida
Família	Stentoridae
Gènere	Stentor ; Oken, 1815
Nomenclatura
Epònim	Estentor

Aquest article tracta sobre el gènere d'organismes unicel·lulars. Si cerqueu l'herald mitològic grec, vegeu «Estentor».

Stentor, és un gènere de ciliats heteròtrofs filtradors. Usualment, tenen forma de trompeta i poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Es reprodueixen asexualment a través de fissió binària.^[1]

Descripció[modifica]

El cos, o còrtex, té, generalment, forma de trompeta, d'on prové el nom del gènere com a referència a l'herald mitològic grec estentor que, segons deia Homer, tenia la veu tan forta com la de cinquanta homes junts. Els Stentor poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Els Stentor poden tenir diferents colors: per exemple, S. coeruleus pot semblar blau a causa de la presència d'estentorina, un pigment natural.

Usen un anell dels cilis prominents al voltant del pavelló (o campana) de la trompeta per assistir en l'alimentació i el moviment.

Són capaços de regeneració: petits fragments amputats poden créixer i convertir-se en nous organismes plens. Cada cèl·lula té un macronucli i diversos micronuclis (vegeu ciliats).

Com és el cas en molts protozous d'aigua dolça, els Stentor tenen un vacúol contràctil. Puix que la concentració de sal dins la cè·lula i a l'aigua dolça envoltant és diferent, els Stentor han d'emmagatzemar l'aigua que els entra per osmosis i llavors alliberar-la des del vacúol.

Stentor polymorphus amb algues simbionts
Stentor polymorphus amb algues simbionts
Stentor roeseli
Stentor coeruleus

Ecologia[modifica]

Aquests protists són comuns a tot el món en llacs i rierols d'aigua dolça; S. multiformis és l'única espècie que s'ha trobat en biòtops marins, d'aigua dolça i fins i tot terrestres.

Normalment, s'adhereixen a filaments d'algues o detrits.

Algunes espècies de Stentor, com S. polymorphus, poden viure simbiòticament amb determinades espècies d'algues verdes Chlorella. Després de ser ingerides, les algues viuen mentre el seu hoste absorbeix els nutrients produïts, mentre que les algues, al seu torn, absorbeixen i s'alimenten de residus metabòlics del Stentor.

Els Stentor reaccionen a les pertorbacions exteriors cloent-se en forma de bola.

Sistemàtica[modifica]

El gènere conté més de vint espècies descrites.^[2]^[3]

Stentor araucanus
Stentor baicalius (syn. Stentor pygmaeus)
Stentor barretti
Stentor caudatus
Stentor coeruleus
Stentor cornutus
Stentor elegans
Stentor fuliginosus
Stentor igneus
Stentor introversus
Stentor katashimai
Stentor loricatus
Stentor magnus
Stentor muelleri (syn. Stentor felici)
Stentor multiformis (syn. Stentor gallinulus, =S. nanus)
Stentor multimicronucleatus
Stentor niger
Stentor polymorphus (syn. Stentor pediculatus)
Stentor pyriformis
Stentor roeseli

El gènere va ser anomenat el 1815 pel biòleg alemany Lorenz Oken (1779–1851).^[4]

L'espècie tipus del gènere és Stentor muelleri Ehrenberg, 1831. Segons anàlisis moleculars recents, el gènere sembla ser monofilètic i relacionat amb el gènere Blepharisma .^[5]

Galeria de vídeos[modifica]

Stentor muelleri en lorica mucós

Stentor coeruleus dividint-se (fissió binaria)

Stentor muelleri, 1000X magnificat

Referències[modifica]

↑ «Stentor». Microbewiki.kenyon.edu. Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 20 juny 2014].
↑ Kumazawa, H. J. Plankton Res., 24, 1, 2002, pàg. 69–75. DOI: 10.1093/plankt/24.1.69 [Consulta: free].
↑ Foissner, W.; Wölfl, S. J. Plankton Res., 16, 3, 1994, pàg. 255–289. DOI: 10.1093/plankt/16.3.255.
↑
Vegeu:
- Oken, Lorenz. Okens Lehrbuch der Naturgeschichte. Dritter Theil: Zoologie. Erste Abtheilung: Fleischlose Thiere. (en alemany). Leipzig, (Germany): C.H. Reclam, 1815, p. 45. From p. 45: "4 Gattung. Trichtel, Stentor; Leib gestielt, Mundrand umgelegt, durchsichtig. Sitzt gewöhnlich mit dem Stiel fest an Wasserlinsen, meist in Gesellschaft." (4th genus. Little funnel, Stentor; stalked body, rim of the mouth is wrapped around, transparent. Usually sits with the stalk fastened to duckweed, mostly in colonies.)
- Aescht, Erna. Catalogue of the Generic Names of Ciliates (Protozoa, Ciliophora). Linz, Austria: Biologiezentrum des Oberösterreichischen Landesmuseums (Center for Biology of the State Museum of Upper Austria), 2001, p. 153, 251, 307.
↑ «Còpia arxivada». J. Eukaryot. Microbiol., 54, 1, 2007, pàg. 45–8. Arxivat de l'original el 2020-10-22. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2006.00147.x. PMID: 17300519 [Consulta: 1r març 2022].

Enllaços externs[modifica]

Walker, D. «Protozoa — The Stentor». Micscape.
«Stentor: The trumpet animalcule (3D image)». . ISSN: 1365-070X.
«Stentors: Single-Celled Giants». YouTube, 09-07-2019. Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 1r març 2022].
Tartar, Vance. (1961) The biology of Stentor. New York, Pergammon Press. https://archive.org/details/biologyofstentor00tart

[1] «Stentor». Microbewiki.kenyon.edu. Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 20 juny 2014].

[2] Kumazawa, H. J. Plankton Res., 24, 1, 2002, pàg. 69–75. DOI: 10.1093/plankt/24.1.69 [Consulta: free].

[3] Foissner, W.; Wölfl, S. J. Plankton Res., 16, 3, 1994, pàg. 255–289. DOI: 10.1093/plankt/16.3.255.

[4] Vegeu:
Oken, Lorenz. Okens Lehrbuch der Naturgeschichte. Dritter Theil: Zoologie. Erste Abtheilung: Fleischlose Thiere. (en alemany). Leipzig, (Germany): C.H. Reclam, 1815, p. 45. From p. 45: "4 Gattung. Trichtel, Stentor; Leib gestielt, Mundrand umgelegt, durchsichtig. Sitzt gewöhnlich mit dem Stiel fest an Wasserlinsen, meist in Gesellschaft." (4th genus. Little funnel, Stentor; stalked body, rim of the mouth is wrapped around, transparent. Usually sits with the stalk fastened to duckweed, mostly in colonies.)

Aescht, Erna. Catalogue of the Generic Names of Ciliates (Protozoa, Ciliophora). Linz, Austria: Biologiezentrum des Oberösterreichischen Landesmuseums (Center for Biology of the State Museum of Upper Austria), 2001, p. 153, 251, 307.

[5] Oken, Lorenz. Okens Lehrbuch der Naturgeschichte. Dritter Theil: Zoologie. Erste Abtheilung: Fleischlose Thiere. (en alemany). Leipzig, (Germany): C.H. Reclam, 1815, p. 45. From p. 45: "4 Gattung. Trichtel, Stentor; Leib gestielt, Mundrand umgelegt, durchsichtig. Sitzt gewöhnlich mit dem Stiel fest an Wasserlinsen, meist in Gesellschaft." (4th genus. Little funnel, Stentor; stalked body, rim of the mouth is wrapped around, transparent. Usually sits with the stalk fastened to duckweed, mostly in colonies.)

[6] Aescht, Erna. Catalogue of the Generic Names of Ciliates (Protozoa, Ciliophora). Linz, Austria: Biologiezentrum des Oberösterreichischen Landesmuseums (Center for Biology of the State Museum of Upper Austria), 2001, p. 153, 251, 307.

[5] «Còpia arxivada». J. Eukaryot. Microbiol., 54, 1, 2007, pàg. 45–8. Arxivat de l'original el 2020-10-22. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2006.00147.x. PMID: 17300519 [Consulta: 1r març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]