Fàbrica de creació
Una fàbrica de creació és un tipus d'infraestructura cultural basada en l'aprofitament d'antics recintes fabrils que se'ls hi atorga un nou ús destinat a promoure la creació de l'art i el disseny com a eina de reforç i connexió entre la cultura i la ciutat.[1]
Fomenten a través de la concessió d'espais individuals o col·lectius la creativitat i projecció de projectes durant un temps limitat recolzats per comissaris i la mateixa institució promovent així a la pròpia persona. S'aposta per a una col·laboració directa amb els diferents col·lectius que gestionen els equipaments i que són els que realment estructuren, donen forma i fan créixer el projecte.
Aquests espais se cedeixen a preus simbòlics, a través de concursos o beques per artistes i dissenyadors d'arreu del món. Cada fàbrica té els seus requisits propis polítics, socials i econòmics però tots amb el mateix objectiu de cultivar artistes i dissenyadors emergents.
Una de les més antigues de Catalunya és Ca l'Estruch de Sabadell, en funcionament des del 1995.[2]
Programa Municipal de Fàbriques de Creació a Barcelona[modifica]
L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l'Institut de Cultura de Barcelona, va posar en marxa l'any 2007 el programa Fàbriques de Creació amb l'objectiu d'incrementar la xarxa d'equipaments públics a la ciutat que donen suport a la creació i la producció cultural.
Es tracta d'antics recintes fabrils que han estat remodelats per a afavorir la tasca dels artistes, els agents culturals i les entitats implicades en la promoció de la creació. Les Fàbriques de Creació reforcen xarxes i teixits culturals de la ciutat i han de convertir-se en referents per a la generació de nous continguts basats en l'excel·lència i la qualitat.
Aquest pla establia de manera prioritària la creació d'una xarxa de centres destinats a la creació artística posicionant a Barcelona dins de la xarxa de ciutats,en l'àmbit europeu, que fan èmfasi en el disseny de polítiques culturals com a suport de desenvolupament econòmic i social. Es partia d'un estudi exhaustiu dels possibles espais que formarien part d'aquest sistema d'equipament cultural, tots d'antic ús industrial i de propietat municipal o susceptible de traspassar a la titularitat pública tenint en compte com a model de referència Hangar, Fàbrica de Creació amb seu al Poblenou, que dona suport al desenvolupament creatiu en l'àrea de les arts visuals. Les fàbriques que formen part de Fàbriques de Creació de Barcelona són:
- Fabra i Coats[3]
- Ateneu Popular de Nou Barris
- Hangar[4]
- Graner [5]
- La Central del Circ[6]
- La Escocesa[7]
- La Seca[8]
- Nau Ivanow[9]
Fàbriques de creació internacionals[modifica]
Punt important en el disseny del programa fàbriques de creació va ser l'estudi basant-se en les experiències de propostes d'aquesta naturalesa que ja funcionaven tant a escala nacional com internacional, reconeixent l'impacte que tenen els espais per la creació artística en la dinàmica social i cultural en el territori on es veuen vinculats i d'altra banda, com moltes de les intervencions produïdes en aquestes fàbriques han aconseguit transformar el teixit urbà dels espais que van quedar en obsolescència pel canvi productiu. Algunes de les fàbriques més rellevants fora de l'estat son:
- Kaapelitehdas, Hèlsinki, Finlàndia.
- UFA-Fabrik, Berlín, Alemanya.
- La Friche Belle deMai, Marsella, França.
Referències[modifica]
- ↑ Teatre, Institut del. «Fàbriques de Creació». [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ Raubert, Bàrbara. L'Estruch. 20 anys. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 2015, p. 88. ISBN 978-87221-26-2 [Consulta: 4 octubre 2016]. Arxivat 2016-10-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Fabra i Coats». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «Hangar». Hangar.org. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «Centre de Creació del Cos i el Moviment». Graner. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «La Central del Circ». La central. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «La Escocesa». La Escocesa Centre de Creació. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «La Seca Espai Brossa». LaSeca. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ http://www.nauivanow.com%7Ctítol=Nau Ivanow|editor= nauivanov|consulta= 19 de desembre de 2016