Del migdia a les tres
| From Noon till Three | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank D. Gilroy |
| Protagonistes | Charles Bronson Jill Ireland |
| Producció | M.J. Frankovich William Self |
| Dissenyador de producció | Robert Clatworthy  |
| Guió | Frank D. Gilroy adaptació de la seva novel·la |
| Música | Elmer Bernstein |
| Fotografia | Lucien Ballard |
| Muntatge | Maury Wintrobe |
| Vestuari | Moss Mabry |
| Productora | Frankovich Productions, William Self Productions |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 99 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia Western |
       | |
Del migdia a les tres (títol original: From Noon till Three) és un western còmic i romàntic estatunidenc dirigida per Frank D. Gilroy i estrenat el 1976. Ha estat doblat al català.[1]
Argument[modifica]
Graham Dorsey, és un bandit covard i supersticiós. Poc abans de l'assalt a un banc amb quatre dels seus acòlits, té un somni (que resultarà premonitori) en el qual l'atracament anirà malament. Troba llavors un pretext per quedar fora de la ciutat a casa d'una jove vídua, Amanda Starbuk, durant l'atracament. Durant aquestes tres hores naixerà una relació sentimental entre Dorsey, mentider i seductor i Amanda la romàntica.
Sabent que l'atracament ha anat malament i no dubtant del caràcter cavallerós del seu amant, Amanda li demana anar a socórrer els seus companys. Dorsey és poc entusiasta amb aquesta idea, però per ser fidel a la imatge que ha donat d'ell, corre a l'auxili dels seus amics. Pel camí agafarà la roba d'un dentista, però una doble desgràcia té lloc llavors: agafat per error per Dorsey el dentista és mort i el mateix Dorsey és detingut per exercici il·legal de la medicina.[2]
Després d'un any de presó, Dorsey torna amb Amanda que, mentrestant, ha explicat el seu idil·li amb Graham en un llibre que ha esdevingut un best-seller en tot el país. Tot i que creu ser rebut els braços oberts, descobreix que Amanda no el reconeix i el rebutja. Encara més, ella refusa obstinadament creure el que explica Dorsey perquè ha guardat una imatge totalment diferent del seu « heroi » que és empès pels seus amics abandona a deixar la dona que l'estimava. Graham descobreix que el Dorsey del llibre no s'hi assembla en res. Totes les seves temptatives per fer-se reconèixer, fins i tot al preu de confessar la seva covàrdia o les seves autèntiques intencions no hi faran res: la llegenda creada pel llibre l'ha totalment sobrepassat. Graham Dorsey és mort i ben mort i tota persona que reivindica aquesta identitat no pot ser més que un usurpador. Provarà en va trobar compassió o reconeixement per part d'Amanda o d'algun habitant del lloc. Internat en un manicomi, finalment en els interns d'aquesta casa d'alienats on trobarà algú que accepti de creure qui és.
Repartiment[modifica]
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Un dels rars films còmics de Charles Bronson, més acostumat als papers taciturns de venjadors.
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. Del migdia a les tres. esadir.cat.
- ↑ «From noon till three». The New York Times.