Ratolí mediterrani
Mus spretus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 13985 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Gènere | Mus |
| Espècie | Mus spretus Lataste, 1883 |
| Distribució | |
 | |
El ratolí mediterrani[1] o ratolí de camp[2] (Mus spretus) és un petit mamífer de l'ordre dels rosegadors. Viu a la conca mediterrània occidental (Itàlia, sud de França, península Ibèrica, Balears i nord d'Àfrica). És una espècie propera al ratolí comú.
Descripció[modifica]
És un múrid de mida petita, amb el dors gris bru, amb una línia més fosca al mig de l'esquena, i la panxa de color gris blanquinós, amb una separació clara entre la coloració del pelatge dorsal i ventral. La seva llargada varia de 7,9 a 9,3 cm amb una cua de 5,9 a 7,3 cm. El seu pes es troba entre els 15 i els 19 g.[3]
Es tracta d'una espècie de micromamífer que s'assembla al ratolí comú en aparença però es diferencia per la mida de la cua, sent més petita en ell que en el ratolí comú. També pels seus costums, ja que gairebé mai viu en habitacles humans.
De vegades pot compartir els espais on viu amb el ratolí de bosc del que se'l diferencia per ser una mica més petit, l'aspecte general del cos i la coloració, i per la longitud de la cua (clarament més curta que el cos) i del peu (inferior a 2 cm)[4].
Distribució i hàbitat[modifica]
El ratolí mediterrani és una espècie que habita el sud-est d'Europa i la costa septentrional d'Àfrica. Viu a bona part de la península Ibèrica, defugint però les parts més humides i fredes del nord i els Pirineus, on hi ha altres espècies de ratolins[5]. És present a Mallorca, Menorca i Eivissa[6]. És una espècie que evita boscos frondosos i prefereix terrenys oberts amb abundància d'espècies herbàcies: Habita els conreus de secà, els prats i les brolles mediterrànies i també les pinedes esclarissades de pi blanc i pinyoner. A diferència del ratolí domèstic, no és comensal de l'espècie humana. Es pot trobar ocasionalment en edificis abandonats.[3]
Comportament i història natural[modifica]
És un animal majoritàriament nocturn. És omnívor, amb una alimentació formada majoritàriament per llavors, fruita i insectes. S'ha vist que només necessita dos terços de l'aigua que beu el ratolí comú per sobreviure. Els seus depredadors principals són els mussols, els mamífers carnívors i les serps.[3]
Els mascles adults viuen en territoris de 340 m² que de vegades s'encavalquen amb territoris de femelles però no d'altres mascles. Tot i que defensen la part principal de l'àrea on viuen, són menys agressius que l'espècie Mus musculus.[7]
Presenten un patró de comportament higiènic que el diferencia notablement del ratolí comú. S'ha vist que recullen i amaguen la seva matèria fecal recollint-la amb l'ajuda de la seva boca o arrossegant-la amb el musell fins a zones més apartades.[8]
Reproducció[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí mediterrani |
És una espècie que es reprodueix durant nou mesos de l'any, però és sexualment inactiva de novembre a gener. Tot i això, tenen dues èpoques de cria principals entre l'abril i el maig i una altra entre l'agost i el setembre. Poden viure fins a 15 mesos.[3]
La gestació té una durada de 19 a 20 dies i com a resultat, neixen de dues a deu cries cegues i sense pél. Al cap de dos, quatre dies es comença a desenvolupar el pél i els seus ulls s'obriran entre 12 i 14 dies després.[3]
Les cries comencen a alimentar-se d'aliments sòlids quan comencen a veure, tot i això, se seguiran alletant fins a tres i quatre setmanes després del naixement. Assoleixen la mida adulta a les nou setmanes, en aquell moment ja seran sexualment madurs.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Els múrids: rates i ratolins». A: Història natural dels Països Catalans. 13, p. 338.
- ↑ Alcaraz, J. «Mamífers de Catalunya», desembre 2019. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Palomo, L. Javier; Justo, Enrique R.; Vargas, J. Mario «Mus spretus (Rodentia: Muridae)» (en anglès). Mammalian Species, 840, 27-07-2009, pàg. 1–10. Arxivat de l'original el 2016-11-24. DOI: 10.1644/840.1. ISSN: 0076-3519 [Consulta: 23 novembre 2016].
- ↑ Gosàlvez i Noguera, Joaquim. Insectivors i Rosegadors de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1987. ISBN 84-85256-68-9.
- ↑ «Ratolí de camp». Projecte SEMICE. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Alcover, 1988, p. 126-127.
- ↑ Gray, Samantha J.; Hurst, Jane L.; Stidworthy, Richard; Smith, John; Preston, Rowan «Microhabitat and spatial dispersion of the grassland mouse (Mus spretus Lataste)» (en anglès). Journal of Zoology, 246, 3, 01-11-1998, pàg. 299–308. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1998.tb00160.x. ISSN: 1469-7998.
- ↑ Hurst, Jane L.; Smith, Jeremy «Mus spretus Lataste: a hygienic house mouse?». Animal Behaviour, 49, 3, 01-03-1995, pàg. 827–834. DOI: 10.1016/0003-3472(95)80214-2.
Bibliografia[modifica]
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
Espècies vivents de la tribu dels murinis | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Divisió Mus |
| ||||||||||||||||||
Vegeu també: Apodeminis ·
Arvicantinis · Fleominis · Hidrominis · Malacominis · Millardinis · Otominis · Praominis · Ratinis · Incertae sedis | |||||||||||||||||||
