Sebastián Romero Radigales
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1884  Graus (Ribagorça) |
| Mort | 31 juliol 1970 (86 anys) Madrid |
| Ambaixador d'Espanya a Grècia | |
1953 – – Luis Martínez de Irujo y Caro (en)  → | |
| Cònsol general Ambaixada d'Espanya a Atenes | |
| 1943 – 1944 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, cònsol |
Premis
| |
Sebastián Romero Radigales va ser un diplomàtic espanyol que des del seu lloc com a Cònsol General d'Espanya a Atenes (1943-1944) va organitzar la repatriació per terra, mar i aire dels jueus d'origen sefardita. Davant les objeccions per a la seva entrada a Espanya, va proposar el Marroc. Entre març i juny de 1943 48.000 jueus de Salònica van ser deportats al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Romero Radigales actuà para intentar alliberar als deportats sefardis. Saltant-se les autoritats alemanyes aconsegueix traslladar 150 sefardis des de Salònica a Atenes.
Davant la falta de resposta del règim de Franco sobre la repatriació dels jueus sefardis, Alemanya proposà com a solució provisional el seu internament a Bergen-Belsen. Romero s'hi oposà, rotund, demanat l'internament en territori grec, i l'exclusió de nens i ancians, i que el transport es realitzés en les millors condicions possibles. El 13 d'agost de 1943 arribaren a Bergen, després de dotze dies de viatge, 367 jueus sefardis, entre ells 40 menors de 14 anys i 17 majors de 70 anys. El Cònsol va aconseguir evitar la confiscació dels béns d'alguns sefardis, que arribaren a Espanya entre el 10 i el 13 de febrer de 1944.
Sebastián Romero i altres diplomàtics espanyols que com ell, van ajudar els jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pàgina web a la seva memòria, anomenada Diplomáticos españoles durante el Holocausto,[1] sent Ministre Abel Matutes.
Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposició titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.
Sebastián Romero, Julio Palencia Tubau i Bernardo Rolland de Miota han estat proposats l'any 2008 per la Fundació Raoul Wallenberg per a ser designats com a Justos entre les Nacions,[2] distinció que l'estat d'Israel a aquelles persones que no sent de confessió o ascendència jueva, van ajudar els jueus víctimes de la persecució antisemita durant el Tercer Reich.
Vegeu també[modifica]
Altres diplomàtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
- Angel Sanz Briz
- Eduardo Propper de Callejón
- Miguel Angel Muguiro
- Bernardo Rolland de Miota
- José Rojas Moreno
- Julio Palencia Tubau
- José Ruiz Santaella
- Juan Schwartz Díaz-Flores
- Giorgio Perlasca
- Aristides de Sousa Mendes
Enllaços externs[modifica]
- Web dedicada als diplomàtics espanyols per la Fundació Raoul Wallenberg Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine. (castellà)
- Relació completa de diplomàtics salvadors per la Fundació Raoul Wallenberg Arxivat 2009-07-22 a Wayback Machine. (castellà)
- Visados para la libertad - Diplomáticos españoles ante el Holocausto - web oficial de l'exposició organitzada per la Casa Sefarad Arxivat 2008-05-03 a Wayback Machine. (castellà)
Referències[modifica]
- ↑ «Diplomáticos españoles durante el Holocausto». Arxivat de l'original el 2001-08-22. [Consulta: 22 agost 2001].
- ↑ Sebastián Romero Radigales - Yad va-Xem (castellà)