Teresa Romero i Domingo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 març 1883  Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 1974 (90/91 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Membre de | |
| Gènere | Pintura floral |
Teresa Romero Domingo (Terrassa, 19 de març de 1883 – Barcelona, 1974) va ser una pintora catalana autodidacta. Es dedicà especialment als temes florals que destaquen pels colors molt agosarats.
Biografia[modifica]
Artistes com Celso Lagar, Torres-García, Sunyer (qui va pintar el seu retrat el 1912), Vancells, entre altres, passaven sovint per la casa familiar quan ella era molt jove. Tots ells possiblement influïren en la seva vocació artística, encara que el seu pare deia sempre que un esperit errant d'un pintor oriental havia entrat en el cos de la seva filla.[1]
A Terrassa va exposar a les Galeries Alavedra (1918), a les Estruch (1931), als Amics de les Arts (1917[2] i 1933) i a la Sala Pere Sabater. A Barcelona ho va fer a les Galeries Laietanes (1917-1920-1924 i 1925), a les Dalmau (1920 i 1924) i a la Sala Parés (1924-1925), regentada a partir d'aquest darrer any per la família Maragall. Sembla que el 1920 va participar en el Saló d'Artistes Bascos de Bilbao.
També va participar en l'Exposició d'Art de Barcelona de 1918, dins la secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb quatre obres (Flors i fruites, Bodegó rosa, Mimosa i Nina amb flors)[3] i a la del 1921, dins la secció del Reial Cercle Artístic (Flors i Jardí).[1][4] L'any 1927 exposava de nou a la Sala Parés en el marc d'una exposició col·lectiva dels Amics de les Arts de Terrassa.[2]
Joan Llongueres, Pere Prat Ubach i Joan Santamaria de Terrasa li van fer bones crítiques i Josep M. Junoy la qualificava d'artista naïf. En canvi, Feliu Elias li va recomanar que abandonés la pintura i es dediqués a labors femenines com el crochet. Malauradament, el seu pas per la pintura va ser breu.[1]
Fou també una dona d'idees progressistes dedicada a l'activitat política; el 1934 presidia el grup femení d'Esquerra Republicana de Catalunya. Segons el diari d'Esquerra Republicana de Terrassa, L'Acció, el 7 de gener de 1934, al Saló de Festes de Fraternitat Republicana, es va sortejar, entre altres obres donades per diferents artistes, un quadre d'ella a benefici del Segell «Pro-Infància». Posteriorment, en plena Guerra Civil, el 1938, va ser empresonada a València i des de llavors va desaparèixer de Terrassa; viuria a Vallvidrera i posteriorment a Barcelona. Segons la seva besneta, l'escultora Eva Solà, Teresa Romero ajudà el seu marit, el crític i pintor Joan Solà i Mestres,[5] a realitzar els primers documentals feministes del país.[1]
Teresa Romero va morir a Barcelona el 1974; està enterrada en el cementiri de Montjuïc. El 1975, l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va exposar tota una sèrie d'obres d'ella en una mostra titulada Sis Pintores Catalanes, de la qual es va editar un senzill catàleg.[1]
Relacions familiars[modifica]
De família republicana, laica i afeccionada a les pràctiques espiritistes que, posteriorment, derivarien cap a la teosofia. El pare, d'origen aragonès, Bonifaci Romero Vallejo (1861-1926), era un popular sastre, col·leccionista d'art. La mare, Lluïsa Domingo Mauri (1862-1920), era filla de Josepet dels Campos, un dels promotors del Teatre del Retiro de Terrassa. El 1904 es va casar amb Joan Solà Mestres, un dels pioners dels món del cinema a Catalunya i, segons consta en alguns catàlegs d'exposicions de l'època, el matrimoni es va instal·lar al carrer de Sant Pere, 47, de Terrassa.[3][4] El seu únic fill, Xavier (1906-1972), va ser agutzil de l'Ajuntament destituït en la postguerra. Era neta de Josep Domingo Casanellas, el primer exhibidor cinematogràfic de Terrassa.[1]
Obra[modifica]
- Paisatge
- Natura Morta, flors, 1916
- Crisantems, ca. 1918
El Museu de Terrassa conserva obra d'aquesta pintora.[6][5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Teresa Romero i Domingo». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 106, 113, 125 i 157. ISBN 84-5273-661-4.
- ↑ 3,0 3,1 Exposició d'art: catàleg il·lustrat 1918. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establiment Gràfic Thomas, 1918, p. 68, cat. 478-481.
- ↑ 4,0 4,1 Exposició d'art: catàleg il·lustrat: 1921. Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1921, p. 33, cat. 155-156.
- ↑ 5,0 5,1 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Cultura, Museu de Terrassa, 2019, p. 614-616.
- ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-04-09. [Consulta: 9 març 2020].