Torrent des Fangar
| ||||
| Tipus | Torrent  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manacor (Mallorca) i Felanitx (Mallorca) | |||
| Final | ||||
| Localització | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 25 km² | |||
El torrent des Fangar, també conegut com a torrent de la Plana[1] o inclús com a Regueró de Cala Murada en el seu tram final, és un torrent mallorquí la conca del qual abasta terres dels municipis de Manacor i de Felanitx d'uns 8,5 km de recorregut.
El torrent rep les aigües del vessant sud de mola des Fangar i est de les muntanyes de Sant Salvador i de la Comuna Grossa. (a les serres de Llevant) i travessa les serres de Nord-oest a Sud-Est.[2] Un cop travessades les serres travessa la plataforma de la Marina de Manacor en la qual fa un gir cap al sud i travessa una zona de conreus (dins la possessió des sa Plana) fins que arriba a la urbanització de cala Murada on discorre una mica encaixonat en una vall en forma de "U"[3] i fent meandres en els seus últims quilòmetres.[1]
Juntament amb el regueró del Riuet (provinent del sud) desemboca a la cala Murada formant un petit aiguamoll.[1] Aquest aiguamoll fins a la dècada de 1970 havia estat molt més extens, i fou reblert de runam quan es va urbanitzar aquesta àrea. La gran torrentada de 6 de setembre de 1989 la recuperà parcialment.[4] A l'estanyol hi habita una nodrida colònia d'ànecs coll-verds. En aquesta petita zona humida hi podem trobar formacions de canyet (Phragmites communis), tamarells (Tamarix sp. ), joncs (plantes dels gèneres Juncus i Scirpus), salicòrnies (Salicornia fructicosa) i botges (Arthtocnemum fructicosum).[4]
Com a conseqüència de la seva àmplia conca (uns 25 quilòmetres quadrats si comptem el regueró del Riuet)[3] i de la seva capçalera muntanyosa, el torrent des Fangar històricament ha duit grans revingudes.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jordi Carol; Carmen Muñoz. El litoral de Mallorca (en castellà). 1a.. Barcelona: GeoPlaneta, 2001. ISBN 84-08-03939-3.
- ↑ Cabrer Rosselló, Xavier. Reflexes de les dinàmiques capitalistes globals a l'illa de Mallorca. Canvis en ocupació i usos del sòl: el cas des Fangar (TFG), 2016.
- ↑ 3,0 3,1 «Estudio hidrológico hidràulico y delimitación de zonas inundables que afectan a los núcleos urbanos del término municipal de Manacor», 2009. Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 1r setembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Antònia Amengual Vich; Isabel Riera Sansó, Pedro Bergas Bassa «Escenaris de Biodiversitatd e Manacor». Ajuntament de Manacor, 2009.
- ↑ Miquel Grimalt; Antoni Rodríguez-Perea, Amadeu Corbi, Antoni Marcus, Paula Menorca «Cabals màxims al Llevant i Migjorn de Mallorca durant les Revingudes del setembre de 1989». Treballs de Geografia, 42, 1989, p. 7-18.
- ↑ Redacció «Inundaciones en media Mallorca» (en castellà). Diario de Mallorca. Redacció, 19-12-2016 [Consulta: 1r setembre 2019].