Traquis
Τραχίς (grc) ![]() | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Traquis[1] (en grec antic Τραχίς) era una ciutat del districte de Mèlida al sud de Tessàlia, prop del golf Malíac, a l'oest de el pas de les Termòpiles. La seva comarca fou coneguda com a Traquínia. Era a l'oest de les Termòpiles i en una plana al peu de la muntanya Oeta. Com que dominava l'accés a les Termòpiles era de gran importància estratègica. Heròdot diu que era no lluny del riu Melas i que l'Asop també neix a la regió, al sud de la ciutat. La colònia d'Heraclèia a poca distància (sis estadis), la va substituir.
Homer l'esmenta a la Ilíada, al «Catàleg de les naus», sota el nom de Trequine, com a part del territori administrat per Aquil·les.[2]
És també l'escenari de la tragèdia de Sòfocles Les Traquínies. Traquinia estava governada per Ceix i allí es va dirigir Hèracles des de Tirint fugint d'Euristeu. Hèracles i Deianira van morir les afores. Segons la llegenda, Hèracles va ser incinerat al cim del mont Eta, situat a uns 20 quilòmetres a l'oest de la ciutat.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Thermopylen.png/220px-Thermopylen.png)
Els lacedemonis hi van fundar una colònia el 426 aC, al sisè any de la guerra del Peloponès. Els habitants de la regió patien sovint els atacs dels muntanyencs Oetans i havien demanat ajut a Esparta, que no va dubtar a establir-hi una colònia; Esparta va convidar altres estats a enviar-hi colons i 10000 grecs d'arreu es van establir a la nova colònia, que es va dir Heraclèia. Des de llavors la regió fou coneguda com a Traquínia Heraclèia i la colònia anomenada sovint Heraclèia de Phthiotis perquè el districte fou separat de Mèlida i inclòs al de Phthiotis. Els colons van construir un port proper a les Termòpiles.
La colònia no va prosperar perquè tot i la protecció d'Esparta fou atacada pels tessalis, que els veien com a invasors, i d'altra banda l'administració espartana, com en altres llocs, fou corrupta. El 420 aC els colons foren derrotats per les tribus tessàlies i el governador espartà Xenares va morir en la lluita. Esparta no va poder enviar ajut i al cap de pocs mesos, els beocis, per por que la colònia no acabes en mans d'Atenes, la van ocupar; el governador espartà interí fou destituït i acusat de corrupció; més tard, però els lacedemonis van recuperar la colònia que Beòcia va retornar. l'hivern del 409 aC al 408 aC Heraclèia i els lacedemonis foren completament derrotats per les tribus i 700 ciutadans van morir a la lluita. Fins acabada la guerra del Peloponès la ciutat no es va poder recuperar i va començar a créixer i esdevenir important. Fou llavors la seu del govern espartà a la part nord de Grècia. El 399 aC el lacedemoni Herippides fou enviat a dirimir la lluita partidista a la ciutat, i va aconseguir eliminar l'oposició antiespartana i també va fer fugir als hostils veïns traquinis i oetans cap a les muntanyes. El 395 aC els tebans, sota la direcció del demòcrata Ismènies de Tebes, van ocupar la ciutat i van matar la guarnició espartana, i van donar o retornar la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió.
Jàson de Tessàlia va destruir les fortificacions i es va assegurar el domini de la regió que li podia obrir les portes de Grècia. Més tard, Heraclèia va passar a mans de la Lliga Etòlia.
Després de la derrota del rei selèucida Antíoc a les Termòpiles el 191 aC, Heraclèia fou assetjada pel cònsol romà Acilius Glabrio, que la va ocupar després de vint-i-quatre dies i els etolis es van retirar a la ciutadella. Els romans van ocupar un cim de roca igual d'alt que la ciutadella i molt proper i els etolis es van rendir.
![]() |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Referències[modifica]
- ↑ Heròdot, 2010, p. 133.
- ↑ Homer, Ilíada II,682.
Bibliografia[modifica]
- Heròdot. Història. Llibre VII. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 9788498591460.