Viquipèdia:La taverna/Propostes

A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. (Vegeu els arxius anteriors i l'arxiu de l'historial)

La taverna: Novetats | Propostes | Ajuda | Multimèdia | Tecnicismes

Bon dia. Vinc a exposar una situació en què caldria que arribéssim a un consens com a comunitat. Fa un mes, l'usuari AlbertRA em va fer notar que estava subratllant el contingut no referenciat mitjançant la plantilla CC (vegeu la pàgina de discussió i el resum d'edicions de l'article Bernard Hill). Jo vaig posicionar-me a favor d'aquest ús de la plantilla, que pel que vaig poder comprovar es pot efectuar des del 2012, ja que crec que crida l'atenció i, per tant, alerta amb més seguretat el lector i altres editors que el text assenyalat no està sustentat per fonts fiables. Ara bé, l'Albert va argumentar que aquesta pràctica pot dificultar la lectura de l'article. Per això, estaria bé saber el parer d'altres viquipedistes i veure si podem aconseguir establir un consens. Desconec si aquesta qüestió s'ha discutit anteriorment. Sí que he pogut trobar, tanmateix, que almenys a la Viquipèdia en francès es fa (vegeu fr:Journée de l'Europe (Union européenne) i fr:Bondage japonais).

També es preveu aquest ús en castellà i italià. En italià he trobat it:Daucus carota, en castellà encara no n'he trobat exemples.

D'acord amb que és útil marcar exactament de què es demanen referències. Si realment les referències fan falta, la facilitat de lectura de la part no referenciada no és una prioritat, sinó més aviat al contrari.

Una altra cosa és si per un formalisme demanem referències d'afirmacions gens dubtoses, d'aquelles que aquí marquem i que en cap altra Viquipèdia marquen. Si hi ha gaire casos d'aquests, aleshores millor que la plantilla {{CN}} sigui el menys visible possible per no fer nosa.

Ho he vist varis cops a l'anglesa, enlloc més que jo recordi. També un cop recordo haver-ho fet a cawiki, però no vaig seguir fent-ho perquè no veig que sigui costum. En tot cas, seria favorable a recomanar marcar (dic recomanar perquè qui ho vulgui fer ja ho pot fer i entenc que és permès perquè ho permet la plantilla) el text inserint-lo en l'etiqueta. És una manera de fer parar més alerta a la no referenciació, i no veig que provoqui cap dificultat de lectura (tampoc el subratllat, que ara recordi, diria que consti dins les males pràctiques d'escriptura accessible). Però passa com amb tot, ho reservaria en casos realment significatius i transcendents, i sobretot en aquells on hi pugui haver discrepàncies no referenciades adequadament.

Caldria incidir però en que cal afegir el codi, no només el text, rellevant quan hi ha enllaços interns pel mig i que pot resultar aclaridor, i en tot cas mala pràctica eliminar un EI.

Per cert, tot i haver dit que em sembla bé en general aquest ús de la plantilla, l'exemple posat Bernard Hill em sembla que és un dels casos en que no hi ha res a posar en dubte i la manca de citació és una qüestió que no interessa al lector i aquí sí que no hi ha cap motiu per entrebancar-li la lectura. Aquí, que la plantilla no indica amb què ha d'anar en compte el lector sinó que és només un recordatori per si algun viquipedista vol arreglar l'error formal de no haver repetit en més frases la referència 2, com menys nosa faci la plantilla millor (de fet, encara millor si fos invisible i tot).

O sigui, per aquest cas concret, d'acord amb l'@AlbertRA que el subratllat fa nosa i no fa servei.

@Pere prlpz: No sé si acabo d'entendre a quin paràgraf fas referència. La referència 2 (aquesta) no menciona Drowning by Numbers, per exemple.

Estava pensant sobretot en el Senyor dels Anells, que fins i tot a algú tan poc cinèfil com jo no veu de què cal avisar el lector.

Ara bé, igualment, quan avisem el lector que vagi amb compte amb creure's que Bernard Hill va interpretar Drowning by Numbers no li estem fent cap favor, sinó tot al contrari, perquè resulta que és cert, i quan ho posem en dubte estem perjudicant al lector i la Viquipèdia. És cert que no tenim obligació ni de saber que és cert ni de comprovar-ho, i que tenim el dret a la ignorància si no hi ha una referència i això ens eximeix de culpa (la culpa és de qui no hi va posar la referència, tenim escrit per algun lloc), però que no sigui culpa de qui ha posat la plantilla no fa menys greu el mal causat.

Cal reconèixer que el mal causat al lector per la plantilla té remei, perquè si sap idiomes el lector pot passar a l'inteviqui en castellà o alemany on trobarà la mateixa informació, igualment certa i igualment sense referències, però la podrà llegir amb tranquil·litat perquè no hi trobarà cap nota que la posi en dubte.

Si el mal causat a la Viquipèdia té remei ja és un altre tema.

Perdó, m'he posat a buscar referències i les he afegides... n'he deixat una de pendent (que també es pot trobar) a mode d'exemple... Per al debat actual podeu mirar la versió anterior.

Bon dia, en uns dies em posaré a revisar els articles amb avís FVA (en total hi ha 7403 articles: tota ajuda és ben rebuda). Per a evitar possibles conflictes futurs aquí explicaré el criteri que utilitzaré per a l'eliminació d'aquests. Sou lliures a comentar o demanar algun canvi en el criteri. Aquí poso exemples d'actuació per a alguns casos:

-Exemple d'article admissible per l'existència d'articles a altres llengües: Palau de Cerro Castillo Actuació: canviar avís de FVA a FR

-Exemple d'article admissible amb avís FVA: American Egg Board Actuació: eliminar avís FVA

-Exemple d'article que es fusionarà o agruparà amb altres articles: Ca l'Ouet Actuació: creació d'una llista de masies i proposta d'eliminació de l'article

-Exemple d'eliminació directa de l'article juntament amb un agrupament d'elements a una llista: Coll de la Ferrera

És difícil poder extrapolar a tots els casos, segurament, a partir d'un sol exemple. En tot cas tingues presents casos com el de American Egg Board, on el debat de la seva admissibilitat va acabar sense acord, Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2024/01#American Egg Board i, per tant, no se'n pot treure l'avís FVA. Que tingui referències no vol dir que sigui admissible. Així per sobre, comentari com aquest a banda, confio en el teu criteri. Salutacions.

De fet he posat aquest exemple justament per la votació que es va fer d'esborrament. Al no haver-hi consens alhora d'esborrar l'article no es va esborrar. En aquest cas s'eliminaria l'avís de FVA no només pel no consens d'esborrament sinó que té un article a la versió anglesa que demostra l'admissibilitat de l'article. Si es donés el cas l'avís es podria substituir per MT o FR.

Les altres wikis no són fonts fiables. El que tingui o sigui a l'anglesa no té perquè ser el mateix a cawiki. El procediment d'esborrament diu clarament que si no hi ha consens s'ha de mantenir el FVA, només en el cas que se superin per majoria en algun dels tres moments i percentatges (4 dies, 7 dies o 15 dies), es podrà esborrar. Per tant no veig pertinent el canvi. Si vols eliminar l'avís cal que torni a passar per una proposta d'esborrament (on tard o d'hora hi tornarà a anar de fet, passat el termini mínim de 3 mesos). Per tant no ho veig factible ni procedent perquè va en contra de la pròpia norma.

Et dic el que passarà en propostes d'esborrament futures: o tornarà a no haver-hi consens o algú tindrà la gran idea de refer l'article o afegir més referències. Per tant el problema d'aquest article no és que sigui admissible o no sinó que necessita millores de format, més referències o altres modificacions.

Justa, si aquest és el cas, el problema d'admissibilitat de l'article s'haurà solucionat. Cap problema, no?

En en cas d'American Egg Board el que feia evident que era admissible el tema no era l'existència d'un article a enwiki, sinó les referències que tenia aquest article a enwiki, igual que el que feia òbvia la notabilitat de Ronaldo no era que tingués interviquis sinó que sortia a tots els diaris esportius i els telenotícies i a una pila de referències que trobava fàcilment el Google.

O sigui, d'acord amb en Quetz72 que les altres viquis no són fonts fiables i d'acord amb en Martí.bdb que American Egg Board no tenia cap problema d'admissibilitat.

A parer meu tampoc no tenia cap problema d'admissibilitat, i així vaig votar contra la proposta ja d'entrada. Però justament perquè no hi va haver acord suficient es va tancar sense acord, i això implicar mantenir el FVA. Justament aquest cas, i altres, fan que no es pugui llevar així com així un avís en un article que ja ha passat per proposta d'esborrament, com a mínim en aquest cas vaja. Per tant no es pot esborrar el FVA.

Ja es va dir en algun lloc que no hi ha consens a l'hora de fusionar microarticles (de masies, topònims, etc.), cosa que impedeix la seva fusió. És tornar al debat de sempre, però l'article Ca l'Ouet, té una entrada breu a la GEC que per mi el fa admissible, però per altres usuaris no. Sé que hi ha gent que s'ho salta i fa la fusió igualment, si més no, no s'hauria de fer.

No és per a res positiu mantenir microatricles amb avís de FVA. Les solucions més òptimes són o la fusió d'articles o agrupament d'articles amb llistes. Ja està demostrat que només millorem aquests articles quan es posen en propostes d'esborrament.

Els microarticles no molesten. Si no són útils, ningú els visitarà i llestos. FVA només és una plantilla de manteniment que només aporta als editors i no als lectors. Es podria amagar com hem fet amb d'altres plantilles.

Sobre l'actuació a articles tipus Ca l'Ouet, la creació d'una llista no comporta automàticament la seua eliminació. D'altra banda, Coll de la Ferrera no compleix cap dels criteris de supressió ràpida i, en tot cas, hauria de passar per una proposta d'esborrat.

En les discussions d'esborrament sovint discrepo amb l'@AlbertRA (pels motius que comento més avall), però també té tota la raó amb que no hi ha cap consens, segons qui participi als debats tant pot ser rebutjada la proposta com acceptada.

La raó per la qual s'esborraria diractament l'article és pel nombre menor de 500 octets. Si en tingués més es faria una proposta d'esborrat. El que es vol aconseguir així és reduïr el nombre de propostes d'esborrat i perque la informació que hi ha a l'article es pot posar en la seva totalitat en una llista i per tant l'article individual de l'element deixa de tenir sentit.

Valoro la bona intenció Martì, però no es pot apel•lar a una norma inexistent "<500 octets" per aconseguir un propòsit que, a més, dista molt del consens de la comunitat.

@Marti.bdb:El criteri 500 octets és arbitrari. Des que fem servir wikidata per el resum a la dreta, el nombre d'octes ha baixat considerablement. Una informació curta correcta val. És més pràctic (user friendly) per consultar que de sebollir-la al mig d'una llarga llista. Com diu KRLS, els microarticles no molesten.

Els articles de menys de 500 octets compleixen les següents raons per a ser esborrats directament:

1-# Sense contingut significatiu. Qualsevol article (excepte pàgines de desambiguació) que consti només d'enllaços externs, categories, seccions d'estil vegeu també, una definició òbvia del títol, comentaris telegràfics i/o imatges. Tanmateix, un article molt curt pot ser un esborrany vàlid si té context i alguna informació útil.

2-Una sola frase. Una única frase no és bagatge suficient de contingut, redacció o admissibilitat per formar part d'una enciclopèdia, independentment del nombre d'octets. No assoleix el llindar de text expositiu d'un esborrany i amb l'existència de Wikidata es pot fraccionar en declaracions sistematitzades i referenciades. Cal avisar i encoratjar el seu creador perquè l'ampliï mínimament (idealment, més de 1.500 octets) i es pugui mantenir. Si al cap d'una setmana no ha sigut possible ampliar-lo, es podrà esborrar.

3-# Mogut a un altre projecte (importació). Qualsevol article que s'ha mogut a un altre projecte (p.ex. Viccionari o Viquitext) ja que només consistia en una definició de diccionari, o en un contingut propi d'altres projectes, o bé durant la discussió d'esborrar pàgines es va prendre la decisió de moure'l. L'article no s'esborrarà fins que s'hagi mogut correctament i se n'hagi registrat l'autoria.

4-Cap referència. Un article sense absolutament cap referència, independentment de la llargada, vulnera la notabilitat, verificabilitat i especialment la citació de referències, a banda del punt de vista neutral. Cal assegurar que la creació o traducció de noves entrades respecta un llindar de viabilitat del contingut i de la tasca bibliogràfica prèvia. L'article es podrà esborrar sempre quan passi una setmana després de l'avís al creador i aquest no hi aporti cap font vàlida als passatges clau.

Aquest últim en alguns casos.

No és el cas de l'article que has posat com a exemple.

Torna't a mirar l'article

1. Com feràs en una llista, el mapa (aquí automatitzat per wikidata), de manera fàcil a consultar per un usuari que vol saber un es troba aquest coll?
2. Els topònims referenciats i part d'un nomenclator tenen informació per se. Formen part del patrimoni de la llengua, que en el cas català, ha menester de ser fàcilment trobable per a qui cerca.

La Viquipèdia és una enciclopèdia, ja ho diu el nom, no una toponímia ni un mapa ni un atles. Un bon exemple ho és la GEC, que el 2016 va decidir abocar tota la seva toponímia i atles sense cap criteri editorial, només tècnic, però abans la toponímia hi era en la mesura que s'adeqüés al seu criteri editorial. I justament perquè forma part de la llengua i la cultura és fàcil de trobar en qualsevol mapa, toponímia o atles, que és on han de ser, tal com la VP no és tampoc un diccionari, que el lèxic també forma part 'del patrimoni de la llengua'. No hem de confondre termes. Dit això, Google dóna fa temps resultats d'entrades de wikidata, o sigui que el 'problema' desapareix.

Vist això, crec que comença a ser urgent derogar els criteris 6 i 7 d'esborrat ràpid, que en el seu moment van passar molt desapercebuts quan es van aprovar i s'estan volent aplicar de manera molt lliberal. Els criteris de supressió ràpida haurien de servir esborrar sense proposta allò que evidentment tindria consens per esborrar i però es volen fer servir per esborrar allò que no tindria consens per esborrar si es fes la proposta.

Per altra banda, està clar que l'article no compleix ni "sense contingut" ni "mogut a un altre projecte". Aquests criteris són per pàgines buides i per pàgines traslladades al Viccionari, Viquillibres o similar.

Que jo interpreti les normes en el sentit que l'article no té cobertura significativa, i votaria a favor d'una proposta d'esborrament, no implica que em sigui evident la interpretació que en fas que sigui explícita a les normes i tothom hi estigui d'acord. De fet, justament perquè és un tema recurrent en les propostes d'esborrament arguments, a favor i en contra, els que s'estan esmentant, no crec que es pugui extrapolar una conclusió com la que esmentes dels articles de < 500 octets. D'acord doncs amb @AlbertRA i @Pere prlpz en els aspectes procedimentals, amb independència del que jo pogués votar en una proposta d'esborrament d'aquest article. Entenc p.ex., els motius pels que per a tu sigui 'evident' la supressió ràpida de l'article (en aquest cas són com els meus), però alhora també entenc i puc entendre la discrepància que mostren altres i els sigui també 'evident'. Justament per això cal arribar a un consens, i ara mateix només s'assoleix article a article, no pas de forma massiva com esmentes.

Si algú proposés la supressió ràpida d'aquest article, jo no l'esborraria, entre d'altres coses és una article amb un historial que cal preservar. Tot el que hi ara a WD procedeix daquest article i es va suprimir en fer el traspàs. Entenc que hi hagi companys que considerin que no tota la toponímia major mereixi un article si tota la seva informació ja és a WD, però arribat el cas que hi hagi consens a considerar que un determinat article no té prou rellevància, abans de suprimir-lo hi ha d'altres solucions de manera que pugui acabar sent una redirecció que preservi l'historial.

Ben cert, i no hi havia pensat, el que comenta @KRLS. A parer meu articles com aquest, on només tenen a la GEC "Edifici del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa)", que ve de la inclusió massiva feta el 2016 a la GEC de la seva toponímia, mapes i atles, no poden considerar-se admissibles per la via directa pel fet de tenir-hi entrada. Però això no és una interpretació compartida a les propostes d'esborrament, que sovint acaben trobant altres fonts i per tant no es fusiona, o bé simplement si no se n'hi afegeixen, i segons quines persones editores hi participin, s'acaba rebutjant la proposta o bé acceptant la fusió, sobretot en taules Listeria que inclouen tota la informació de l'article. En tot cas no hi ha cap acord al respecte i cal tenir ben present el que comenta @KRLS. Abans de fer l'eliminació o fusió caldria portar-ho a propostes d'esborrament. Salutacions.

Sobre masies i altres topònims:

• En principi, les masies amb article ja surten totes a la llista de masies de la comarca i la llista de topònims del municipi, però compte que fa un parell de dies el ListeriaBot s'ha espatllat i està destrossant les llistes.
• D'acord amb que no està clar el consens per esborrar aquests microesborranys i que si es volen esborrar o redirigir s'hauria de fer una proposta d'esborrat, preferiblement per lots grans de masies que estiguin igual.
• El coll de la Ferrera no compleix cap dels criteris d'esborrat ràpid. Si es vol esborrar o redirigir se n'ha de fer una proposta d'esborrat.

Sobre articles amb interviquis:

• El sol fet de tenir interviquis no fa admissible.
• Però si és evident que un article és evident que és admissible (per exemple, perquè té referències en altres viquipèdies) no hi ha cap necessitat d'avisar el lector amb un gran FVA perquè canviï de viquipèdia. El palau de Cerro Castillo n'és un cas clar.

La raó per la qual s'esborraria diractament l'article coll de la Ferrera és pel nombre menor de 500 octets. Si en tingués més es faria una proposta d'esborrat. El que es vol aconseguir així és reduïr el nombre de propostes d'esborrat i perquè la informació que hi ha a l'article es pot posar en la seva totalitat en una llista i per tant l'article individual de l'element deixa de tenir sentit.

Respecte als articles amb enllaços IWS, si un article té altres entrades sense avís FVA crec que queda demostrada la seva admissibilitat a la viquipèdia pel simple fet de que totes les versions d'idiomes treballen amb criteris similars. Per tant el que s'ha de fer és canviar l'avís de FVA a FR o MT

Les raons per les que es pot esborrar directament un article són les que surten a VP:CSR i cap més, i no veig que cap d'elles sigui no tenir 500 octets.

Si creus que els articles de menys de 500 octets s'han d'esborrar i vols reduir el nombre de propostes, pots agafar-los tots (o com a mínim, tots els que s'assemblin a aquest) i fer-ne una proposta conjunta. Si el consens és esborrar els articles de menys de 500 octets, s'esborraran tots amb una sola proposta.

Hi ha temes no notables amb interviquis. Com tu dius, les diferents viquipèdies tenen criteris similars, i els que creen articles no notables en aquesta viquipèdia tenen homòlegs creant articles no notables amb criteris similars en altres viquipèdies. De vegades fins i tot els mateixos editors creen articles en viquipèdies diferents. Aleshores, els interviquis poden ser un indici important de notabilitat per les seves referències o fins i tot per la informació continguda a l'article, però no per l'existència de l'interviqui per si sola.

Els articles de menys de 500 octets compleixen les següents raons per a ser esborrats directament:

1-# Sense contingut significatiu. Qualsevol article (excepte pàgines de desambiguació) que consti només d'enllaços externs, categories, seccions d'estil vegeu també, una definició òbvia del títol, comentaris telegràfics i/o imatges. Tanmateix, un article molt curt pot ser un esborrany vàlid si té context i alguna informació útil.

2-Una sola frase. Una única frase no és bagatge suficient de contingut, redacció o admissibilitat per formar part d'una enciclopèdia, independentment del nombre d'octets. No assoleix el llindar de text expositiu d'un esborrany i amb l'existència de Wikidata es pot fraccionar en declaracions sistematitzades i referenciades. Cal avisar i encoratjar el seu creador perquè l'ampliï mínimament (idealment, més de 1.500 octets) i es pugui mantenir. Si al cap d'una setmana no ha sigut possible ampliar-lo, es podrà esborrar.

3-# Mogut a un altre projecte (importació). Qualsevol article que s'ha mogut a un altre projecte (p.ex. Viccionari o Viquitext) ja que només consistia en una definició de diccionari, o en un contingut propi d'altres projectes, o bé durant la discussió d'esborrar pàgines es va prendre la decisió de moure'l. L'article no s'esborrarà fins que s'hagi mogut correctament i se n'hagi registrat l'autoria.

4-Cap referència. Un article sense absolutament cap referència, independentment de la llargada, vulnera la notabilitat, verificabilitat i especialment la citació de referències, a banda del punt de vista neutral. Cal assegurar que la creació o traducció de noves entrades respecta un llindar de viabilitat del contingut i de la tasca bibliogràfica prèvia. L'article es podrà esborrar sempre quan passi una setmana després de l'avís al creador i aquest no hi aporti cap font vàlida als passatges clau.

Aquest últim en alguns casos.

Per això remarco que les entrades en altres llengües sense avís FVA demostren l'admissibilitat de l'article a la nostra llengua

La mida petita dels articles com a criteri ha estat molt debatuda al llarg de la història de la nostra viquipèdia, ho pots veure a Categoria:Converses sobre infraesborranys

Que no tinguin FVA en altres llengües pot voler dir que no s'ho han mirat o que no tinguin el mateix criteri que els que posen FVA aquí.

O sigui, si un editor de cawiki ha decidit que un article mereix FVA i però cap editor d'un altre lloc ha decidit el mateix sobre un article que pot ser exactament igual, això no és motiu per dir automàticament que l'editor que ha decidit que el nostre article es mereix FVA.

O sigui, crec que molts dels editors que posen FVA als articles s'equivoquen perquè no hi ha cap problema del que calgui avisar el lector i els avisos s'haurien de treure o invisibilitzar, però no podem treure automàticament els avisos sense consens. Com a molt, si no hi ha cap comentari a la discussió sobre per què s'han posat, podem treure'ls deixant un comentari a la discussió o, si és molt clar, al resum de l'edició.

Un exemple sobre la no significació de la manca d'etiquetes FVA en altres VP germanes el trobem a Fundació García Cugat, on tant a enwiki com eswiki hi ha només referències primàries de la pròpia fundació i en canvi no hi ha ni FVA ni FR ni cap altre avís.

Jo penso que una plantilla sense justificació s'hauria de poder treure com indiques, explicant-ho a discussió

D'acord, ens haurien d'acostumar a raonar el motiu de l'avís FVA, això facilitaria les coses.

Sí, quan no sigui evident. El principi general hauria de ser que una etiqueta que s'ha posat sense raonament es pot treure amb un raonament.

Afegeixo però que "si és evident que un article és evident que és admissible", el més normal i raonable és simplement afegir la o les referències a l'article de cawiki, ens fa la feina més fàcil a tothom.

Sí, és clar, si algú en té el temps i les ganes. El que estem plantejant aquí és el dubte de si per un article on ningú n'ha tingut fins ara el temps i les ganes hem de seguir advertint el lector que canviï de llengua perquè el tema no és admissible quan nosaltres sabem que admissible ho és.

D'acord. En aquests casos jo certament mai no posaria un avís FVA sinó un FR, això és clar. Però en el cas de American Egg Board no podem llevar-ne així com així l'avís FVA si hi ha hagut una proposta d'esborrament i va acabar sense acord.

Sé que està escrit en alguna pàgina principal, però ara no ho trobo. Ha de quedar clar que els criteris 6 i 7 (Tema:Xcoet55tc2nt0yf0; sola frase i sense referències) només es poden aplicar en articles que s'hagin creat després de la presa de decisió. (2020) Un article del 2010 no entraria en aquest motiu. Ja vaig dir en algun lloc que aquella presa va ser un error, però està en la línia del que pensa una part important de la comunitat.

D'acord amb les tres coses: Que la no-retroactivitat de les clàusules s'hauria d'escriure en algun lloc, que la presa de decisions va ser un error (o potser l'error va ser dels que no ens vam adonar de què anava fins que ja estava feta), i que hi ha una part de la comunitat que està d'acord amb aquests dos criteris d'esborrat ràpid. El que ja no està tan clar és si hi ha consens per aplicar-los automàticament a tot arreu.

(conflicte d'edicions, responia a en Quetz72) Els casos dubtosos es poden parlar a la discussió de l'article. En el cas American Egg Board veig que hi ha companys que discuteixen que sigui admissible tot i les referències que ara hi ha, de manera que no es pot tirar pel dret (potser encara menys del que dèiem alguns en altres intervencions d'aquest fil).

Com que ens hem escampat molt en aquest fil, que és una cosa bona però que dificulta treure conclusions, miro de resumir on crec que estem a partir dels casos que proposava en @Marti.bdb per començar.

• Articles admissibles on sabem que ha rebut cobertura (per exemple per les referències en altres llengües): si no s'ha argumentat el motiu de la plantilla (quan s'ha posat o en una discussió d'esborrat), es pot treure argumentant el motiu a la discussió i deixant-hi {{FR}} si convé. Palau de Cerro Castillo estaria en aquest cas, però American Egg Board no perquè fa uns mesos hi havia companys que argumentaven a favor de deixar-la. En aquests casos contestats es pot deixar un missatge a la discussió per mirar de trobar si hi ha consens per treure-la.
• Articles que es podrien fusionar, esborrar o redirigir perquè són microesborranys o perquè no són admissibles: se'n pot proposar l'esborrat a VP:EP/P. Si hi ha gaires articles semblants en les mateixes circumstàncies (ex: microesborranys de masies que surten (o no) a la GEC) es poden proposar conjuntament.

Vaig bé com a consens de mínims per poder treballar en la revisió dels FVA?

Torno a dir el mateix: articles com American Egg Board els quals ja han passat per una proposta d'esborrament però no hi ha hagut consens, en futures propostes d'esborrament o tornarà a no haver-hi consens o algú refarà l'article o afegirà més referències. Per a trobar solucions alternatives a deixar l'avís de FVA indefinidament proposava basar-nos en edicions d'altres llengües i depenent de com canviar l'avís per FR o MT. Si ni basant-nos amb articles d'altres llengües es pot verificar l'admissibilitat, l'avís de FVA de l'article en la nostra llengua no s'eliminaria, òbviament.

És que el consens @Marti.bdb justament és el contrari del que argumentes. Per a mi era del tot admissible, però el consens no va arribar a l'acord i cal mantenir el resultat i l'avís.

Abans votaven per majoria en proposicions. El consens o l'unanimat dona de facto un dret de veto a un sol usuari, el que em sembla massa.

La unanimitat només és al cap de 4 dies i a favor de l'esborrament. Després cal només majories reforçades en qualsevol dels sentits (75% als 7 dies i 67% als 15), fora d'això es considera que no hi ha consens i tot queda igual, és a dir, no es suprimeix l'article però es manté FVA. No veig doncs cap dret de veto d'una sola persona usuària. En les discussions no he vist mai cap mínim ni tampoc que calgui unanimitat, es decideix en la pròpia discussió d'una manera cívica.

A diferència de les propostes d'esborrats, si no ens posem d'acord en la discussió d'un article es pot votar per majoria.

Agraeixo que se'n comencin a treure conclusions.

Com a última observació, hi ha 7403 articles amb avís de FVA i si per a una gran majoria d'aquests articles hem de fer propostes per a decidir que es fa en cada cas ens podem morir. Veient el panorama de respostes que hi ha hagut en aquesta secció/debat crec que s'ha arribar a un consens general o s'hauria de fer una pàgina de viquipèdia marcant unes pautes clares d'eliminació d'avisos. Això va en vista a que molt probablement quan es comencin a fer propostes d'esborrament no s'arribi a un consens i per tant estarem perdent tots el temps.

(conflicte d'edicions) D'acord amb en Quetz72.

Ara bé, això no vol dir que l'article s'hagi de quedar eternament com un cas perdut als llimbs. Es pot discutir a la pàgina de discussió i es pot mirar si trobem alguna font millor que les que hi ha. Potser ara, amb alguna font nova i refredada la discussió de la proposta d'esborrat arribem a un consens, sigui el de treure la plantilla o sigui el de tornar a proposar l'esborrat de l'article.

(ara sí que responc al Martí) Si busquem un procediment automàtic alguns proposaran un procés automàtic de retirada i d'altres proposaran que tenir una plantilles FVA antigues es converteixin automàticament en motiu d'esborrat ràpid. Crec que el consens és en algun punt entremig. A més, la situació que proposes (FVA+interviquis) la deu complir una part molt petita dels 7403 articles amb FVA.

Per altra banda, no estem parlant de fer una proposta per cada un dels 7403. Per la majoria serà suficient un missatge a la discussió, i pels casos dubtosos un missatge ara i tornar a passar per la discussió el mes que ve a veure si algú hi ha objectat. La part que porta més feina segueix essent comprovar si és admissible.

I si això és feina, sempre queda el recurs de fer una miqueta més de feina i afegir-hi una o més referències a fonts fiables que sigui poc discutible que en fan una cobertura significativa, i aleshores treure la plantila.

No crec que el cas dels ous sigui representatiu dels altres 7402. Més aviat deu ser dels més complicats pel que fa al consens. Si vols fer via en tens de molt més fàcils.

Exemples d'articles els quals es verificaria la seva admissibilitat respecte als seus homòlegs en altres llengües: Dol (dret), WWE Over the Limit, Station F(Aquest últim ha estat creat per un usuàri anònim i les versions en portugués i esperanto són un copia-enganxa traduït de l'article).

Hi ha un bon grapat d'articles així, on els usuaris posen l'avís de FVA per quèl'article no té cap referència o a causa del format de l'article sense tenir en compte les versions d'altres llengües.

Mira, justament Station F és un article que tinc a la butxaca per si el proposo algun dia, perquè vaig detectar-ne l'spam i el patró de creació de continguts cross-wiki del community manager d'HEC. Vaig demanar la supressió immediata de mitja dotzena d'articles amb els mateixos arguments, en 3 o 4 casos un administrador els va esborrar, en 2 o 3 altres un altre administrador no i, per tant, van quedar en FVA i els vaig afegir CI i NPVN. Em va emprenyar d'entrada, perquè havia vist clarament la manipulació amb spam cross-wiki, però l'article en si un administrador va creure que podia tenir admissibilitat, i si no l'he presentat a proposta d'esborrament o fusió amb HEC, és perquè em temo el resultat en un entorn més garantista com és el de les propostes d'esborrament (de fet, es pot trobar cobertura en mitjans francesos rellevants, un altre tema és que també sigui publicitat o algú la pugui veure com a tal, com jo). Tampoc estic en desacord total amb l'administrador que no ho va esborrar, vist amb perspectiva, és administrador i intenta aplicar la norma sota la seva interpretació. Per tot plegat, no es pot sistematitzar i simplificar tot plegat amb la proposta que fas. Em pot agradar més o menys el sistema, però al final es basa en el consens i acceptació i tria dels administradors (mira, jo m'hi vaig presentar i no vaig rebre prou suport, serà per alguna cosa, és com funciona i ja em sembla bé).

Mirant en 5 idiomes ja me n'he adonat que hi havia algún interès amagat però a les edicions en anglès i francès se n'ha donat una cobertura significativa. Per tant el problema principal d'aquest article, segons el meu punt de vista, és el possible conflicte d'interessos i no d'admissibilitat.

Jo hi estic d'acord. Ara bé, una cosa és que jo hi estigui d'acord i una altra que sigui prou evident com per treure l'etiqueta sense dir res. Si notifiquéssim al qui va posar la plantilla no sé què ens diria.

En aquest cas podeu veure el fil Tema:Xwwl5clbue6lgp4x i el cas concret dels 5 (finalment eren 5 els articles que va crear el CM), 3 esborrats i 2 s'han quedat, un d'ells millorat. En fi, jo no goso donar suport a la proposta d'en Martí encara que pugui estar d'acord amb alguns o tots els arguments... i responent a en Pere per haver estat jo, no tinc clar si ara donaria suport a l'esborrament en una proposta... la campanya de comunicació que va fer HEC va ser prou bona com per acompanyar-la de força cobertura significativa en fonts fiables. Les VP foren una peça més del pla de treball, però dit això, m'hauria de mirar bé les fonts per poder demostrar caràcter publicitari (més enllà de la coincidència en el temps).

Totalment d'acord amb en Pere. A la pàgina de discussió es pot mirar d'arribar a un consens per treure-li el FVA, això no va en contra de la proposta d'esborrament, sempre que dues o persones hi estiguin d'acord mantenint-ho obert durant X setmanes. I pel fet que justament això sigui aplicable en aquest cas, fa difícil que es pugui sistematitzar a 7402 altres articles com proposa en Martí. És complicat, potser excessivament garantista, però no crec que hagi de ser diferent. Això també fa palès que en aquest fil s'està parlant força clarament sobre les normes i la interpretació que en fem, i això transcendeix una consulta a la taverna, a parer meu.

(conflicte d'edicions) Els comento:

• Dol (dret): A qualsevol que hagi sentit parlar de dret penal li semblarà que és evident que és admissible, tot i que la definició que en fa la GEC és de diccionari. Els que no n'hagin sentit a parlar veuran que el tema és admissible, no perquè tingui 25 interviquis sinó perquè els interviquis tenen un fotimer de referències a fonts fiables que en fan cobertura.
• WWE Over the Limit: Tot i que té una vintena d'interviquis, les referències que tenen (estic mirant enwiki) inclouen moltes fonts pròpies i estic segur que tenim molts companys que posarien en dubte si la resta són fonts fiables i independents que en fan una cobertura significativa.
• Station F: Un article creat per un anònim que en francès tenen etiquetat com a publicitari. A primer cop d'ull el nombre d'interviquis fa dubtar si és que és molt notable o és que té un departament de comunicacions molt bo que sap editar la Viquipèdia i sap idiomes. Amb les referències que hi veig tres quarts del mateix (potser el cap de premsa és molt eficient) però també veig que algunes són a mitjans seriosos. Segurament és admissible però jo no trauria la plantilla sense proposar-ho.

En resum, el que hi ha als interviquis pot donar molta informació sobre l'admissibilitat i fins i tot fer-la evident, però l'existència dels interviquis, per si sola, no garanteix l'admissibilitat ni encara menys fa que treure la plantilla tingui consens. En cas contrari seria fàcil programar un bot que eliminés la plantilla FVA de tots els articles amb més de X interviquis.

Ètica a banda, el meu canari no té una dotzena d'interviquis perquè tinc altra feina i perquè no tinc canari. El mateix passa amb moltes altres coses que algú vol promoure.

@Marti.bdb Disculpa si arribo tard i de forma extemporània. M'he alegrat quan he llegit la teva primera definició, pensant que volies eliminar aquells FVA que podien haver estat posat de forma arbitrària optant per passar-los a FR o simplement, eliminar l'etiqueta FVA.

Però les altres correccions que proposes: fer llistes i eliminació directa forma part del grup més que discutible i sempre amb final incert per la vida de l'article o per la salut de Viquipèdia mateixa i els seus editors.

No sé si has tingut oportunitat de participar en molts debats similars a aquest on cadascun de nosaltres aporta el seu punt de vista sobre com ha de ser la Viquipèdia per a que encaixi amb el seu personal punt de vista i que ha practicat com editor.

Doncs bé, a banda del meu propi punt de vista sobre que fusionar o no, crec que l'origen dels debats sense fi comencen en un aspecte denunciat "ad nauseam" pel company @Flamenc amb poc èxit. Ell denuncia que el procés per posar una etiqueta "no va acompanyat d'una justificació o raonament" a la discussió per fer entenedor a qualsevol usuari "quin criteri s'ha seguit", ni s'indica quines "accions correctores caldria fer" per ajudar aquells editors que per manca d'experiència puguin sentir-se sobrepassats o injustament tractats i acabin per convertir-se en anti-sistema o directament marxin.

Als professionals de posar etiquetes això li deu semblar inacceptable perquè "dona massa feina i ens falten mans per fer tanta feina com tenim". Però en les societats democràtiques i madures no es permet que els que han d'exercir l'autoritat la facin impunement, fins i tot fent-lo d'acord a la llei.

Menys encara quan l'esforç que han de fer els editors denunciats per treure l'etiqueta resulta titànic, no ja per arreglar allò que objectivament sigui erroni, sinó per passar per un procés d'aprovació absolutament desigual amb el que s'ha seguit per denunciar.

Si la mesura de l'èxit dels patrulladors és la quantitat d'etiquetes que hi posen, el fracàs està assegurat. Tenir un exèrcit de correctors que va posant males notes no millora la qualitat. Per millorar la qualitat s'han d'arreglar els errors, no només assenyalar-los.

Et demanaria, @Marti.bdb, que treballis per millorar la qualitat de la VP, no a seguir una inèrcia que només fa créixer la discussió i la frustració. Com més amunt diu en @KRLS "Els microarticles no molesten. Si no són útils, ningú els visitarà i llestos."

Salut !

@Amadalvarez, Marti.bdb:Ja podriem resoldre en sortir les etiquetes de l'anonimat. Això es pot fer automàticament. Canviant el text «Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.» en «L'usuari flamenc troba que aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. El pots contactar directament o demanar ajuda a la taverna».

Amb la fórmula actual fem veure –així ho entenen els nouvinguts– que és una decisió d'un –inexistent–comitè de redacció, quan és de fet, l'opinió d'un, que segur, pot tenir raons, però queda una opinió personal. També hi ha un desequilibri: per posar la plantilla no cal demanar res a ningú, per treure'l sovint acabem en aquestes discussions interminables de les quals la Viquipèdia té el secret.

Entenc la intenció, però a mi em sembla que posar noms a les etiquetes és una manera de constituir el que l'ha posada en comitè de control amb dret de vet, separant clarament els que posen les etiquetes i tenen el poder, dels que les reben. Un missatge així porta la discussió sobre l'etiqueta a la pàgina de discussió de l'usuari que l'ha posada, evitant el control i la intervenció de la comunitat.

El lloc de discussió de l'etiqueta és la pàgina de discussió de l'article, i avisar que l'ha posada no és necessari. No hem de canviar el sistema per posar al centre del procés el que ha posat l'etiqueta com proposa en Flamenc sinó que si aquest vol ser avisat si es vol treure n'hi ha prou amb que posi la pàgina a la llista de seguiment o que deixi un missatge (signat) a la discussió de l'article.

I si volem orientar millor els que es trobin una etiqueta sempre podem fer una pàgina d'ajuda sobre què s'ha de fer quan es troba una etiqueta.

Tens raó, Pere. Però aquest punt concret va ser molt debatut, començant per la viquitrobada d'Elna i seguint després en un llarg i tediós (com aquest i altres) amb algunes conclusions acceptades, però mai regulades ni implantades. Ja saps, la roda del hámster.

Fa temps que vaig decidir que la meva forma de contribuir a la VP no seria perdent el temps en discussions amb gent que pensa que la forma més constructiva de col·laborar és no permetre avançar.

Per no perdre'ns:

• sembla que hi ha consens que determinats criteris d'esborrament ràpid no són tan clars, proposem el canvi de norma?
• també sembla que hi ha acord que es pot eliminar (amb justificació a la discussió) una plantilla no argumentada

Podem pactar aquests dos punts?

D'acord en el primer punt. Pel que fa al segon, compte que si els motius són evidents crec que no cal que les plantilles estiguin argumentades. Per exemple, un FVA o un FR en un article sense referències respon a un 'motiu evident'. Per més que no estigui argumentada no s'hauria de retirar si no s'hi aporten referències.

D'acord que no s'hauria de fer automàticament, però sí es poden enretirar si es considera que està mal posada i no argumentada

Si el problema és evident no cal argumentar el posar la plantilla i si és evident que ara no hi ha el problema no cal argumentar la retirada.

Ara bé, com que no tots veiem evidents les mateixes coses, davant d'una plantilla que s'ha posat sense arguments, si no s'han fet canvis a l'article calen arguments per treure-la, i davant d'una plantilla que s'ha tret sense arguments calen arguments per tornar-la a posar.

O sigui, el principi general és que per desfer una acció de bona fe d'algú altre, si les circumstàncies són les mateixes, cal un grau més alt de justificació o de confirmació del consens.

Hi coincideixo

D'acord amb això.

Sigui el que sigui no estic d'acord amb que això pugui tenir caràcter retroactiu: si es canvia el criteri a partir de les etiquetes i avisos posats a partir d'aquest moment, hi podria estar d'acord, però no pas pels històrics, la majoria de les FVA que em trobo m'és ben fàcil deduir-ne els motius, i són ben pocs els casos que no els vegi per enlloc (hi pugui estar d'acord o no, que això és un altre tema). Per tant en contra de retirar etiquetes posades en contextos diferents. A favor si es canvia la plantilla a partir d'ara per fer obligatori el camp comentari/justificació.

@Quetz72: Em temo que no entenc a quin "això" et refereixes. A que es pugui treure sense discussió la plantilla si és evident que el problema ja no hi és?

Em refereixo a treure una FVA sense discussió ni cap canvi o millora pel mig que ho pugui justificar. Per això en tot cas hi ha la discussió per preguntar-li al que la va posar si no és clar. Un altre tema és fer obligatori el camp comentari/justificació a partir d'ara.

No hem de basar els nostres avisos FVA en els dels interwikis, en tot cas si l'article en un altre idioma té referències que consideres que el fan admissible pots adherir-hi la plantilla Plantilla:Traduïble, i sobretot no es poden menystenir els debats tinguts a la pàgina Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes, en tot cas s'han de reobrir passat el temps estipulat per la normativa (cf. Viquipèdia:Esborrar pàgines). Prendre decisions com aquestes unilateralment em sembla poc responsable i transparent de cara a la comunitat viquipedista i sobretot per a l'editor que va posar l'avís, que devia tenir bons motius per a fer-ho.

D'altra banda, si el que volem és que menys articles tinguin FVA podem o bé proposar d'esborrar-los quan no són admissibles o bé (i aquesta és l'opció majoritària i adient en gran part dels casos) referenciar l'article per tal que l'avís no hi tingui cabuda. Entenem que és una feina més pesada que esborrar l'avís i prou, però l'avís hi és per a assenyalar deficiències concretes i esborrant-lo sense més no solucionem el problema. Per això existeixen viquiprojectes dedicats a això, com ara Viquiprojecte:El diumenge de les referències.

Crec que treure el FVA no estava referit a fer-ho "sense més", sinó quan havia perdut el seu sentit perquè la deficiència s'havia corregit, bé per una acció expresa, bé per millores de l'article sense una intenció especial de corregir el FVA, i que, en tots dos casos, ningú havia tret l'etiqueta.

No veig aleshores quin és el 'canvi' que es proposa: si a un article amb etiqueta FVA se li fan les millores necessàries per donar-li la cobertura significativa en fonts secundàries fiables, no és justament l'objectiu de la FVA i, en la pràctica, el que es fa? No molt sovint, però jo prou que ho he fet algun cop arranjant un article, sempre i quan realment estigui arranjat. Si no s'està segur, es deixa l'etiqueta i es proposa a la discussió la seva retirada a partir de les millores fetes. No he entès pas que s'estigui parlant d'això en aquest fil.

No he proposat cap canvi.

Que les coses evidents es poden fer sense preguntar i que si no ha canviat res es pot desfer una cosa amb un grau més gran consens o justificació que per fer-la ja és el que s'ha fet sempre.

La novetat seria fer obligatori deixar una explicació per posar una etiqueta fins i tot en els casos més obvis, com voldrien els que volen impedir que es posin etiquetes, o fer obligatori haver de deixar un missatge per a treure una etiqueta fins i tot en els casos més obvis.

@Pere prlpz No em referia a cap canvi proposat per tu, sinó per @Marti.bdb, que en alguns punts em sembla que hi estàs d'acord, això sí. Ja he comentat que per a mi perfecte haver de justificar un FVA (i lògicament una supressió ràpida si no és clarament evident i explícita), ja acostumo a fer-ho de fet. Per això proposo el canvi de la plantilla FVA per fer obligatòria una justificació o, com a mínim, esmentar que no fer-ho pot conduir a una retirada també sense justificació. Però de la mateixa manera, si es té molt clar que pots retirar una FVA, no costa res deixar també un comentari a la discussió com a mínim, o al registre-resum de canvis com a mínim, amb l'excepció de la FVA que pugui quedar després d'una proposta d'esborrament, que per ser garantista hauria de tenir prioritat un debat de grup davant de qualsevol avaluació individual d'un usuari.

Val a dir també que retirar una FVA aixeca una alerta al registre d'etiquetes, registre que jo no miro mai, però sí que n'hi ha que en fan seguiment. Entre una cosa i l'altra, penso que no hauria de costar massa arribar a un cert consens sobre això.

En molts articles sobre municipis estrangers tenim un apartat «Administració» o «Ajuntament». Això esdevé problemàtic amb el temps quan les dades es fan molt obsoletes. A més, són complicades i consumidors de temps per actualitzar. Prenc un exemple d'entre molts. Qui, dels nostres lectors, seria interessat per la composició del consistori de la ciutat de Gouda el 2006? És el que hi ha, amb una taula amb els detalls de cada partit de 1994 a …2016 (som 2024)!

Gouda 1994-2003 (extret de l'article Gouda

Penso que podem esborrar aquestes dades obsoletes per a la majoria dels municipis estrangers. Seria més interessant reemplaçar-lo per una frase: «Des de 20… el batlle/la batllesa és X.Y. del partit ABC, que governa en una coalició amb DEF i GHI.» Eventualment completat amb una frase, si és pertinent, «Des de la 2a guerra mundial va ser un bastió del partit de centresquerra DEF, el 20… per primera vegada hi va arribar una coalició de ABC i GHI» o una altra informació concreta, si en tenim. Això em sembla més pertinent i més fàcil per actualitzar, només cal canviar la data, el nom i el partit, i encara.

És més útil tenir una informació concisa, actualitzada i correcta que taules obsoletes, sovint mig traduïdes, impossibles d'actualitzar davant el nombre de municipis que hi ha al món (o posar-hi etiquetes «obsolet»).

D'acord amb esborrar aquesta secció obsoleta en casos com el de Gouda.

Totalment d'acord. La meva aversió a les dades manuals de contingut dinàmic és deguda al seu tradicional abandonament un cop desapareguda la passió d'haver creat l'article.

La informació de WD que apareix a la infotaula, si més no té una mínima esperança de ser mantinguda per algun editor local, però els paràmetres manuals d'aquesta i altres taules de dins el cos de l'article estan condemnades a dir mitges veritats.

D'acord.

M'agrada l'expressió: «tradicional abandonament un cop desapareguda la passió d'haver creat l'article».

Sempre a favor, però deixaria una taula fantasma que quedi amagada en cas que aquestes dades no siguin a Wikidata. Si les declaracions més recents hi són, que es xuclin de la manera més asèptica possible, no?

D'acord també. Potser només deixaria a criteri discrecional de qui el revisi el deixar un missatge a la pàgina d'usuari de qui ho va fer per si vol recuperar la supressió actualitzant les dades, i si és fàcil de saber qui ho va fer.

Fet! En aquest cas, en queden milers!

Per si té interès en el tema, notifico en @Walden69 que crec que és qui va traduir la part de política i administració dels municipis neerlandesos ara fa quinze anys.

Tants anys fa ?? Deu.n'hi-do!! Estic d'acord amb la proposta, però jo era estic embolicat en altres fronts que ting oberts.

Aquests últims dies, he estat veient un grapat d'usuaris que afegien sistemàticament enllaços a pàgines arxivades de la Wayback Machine, tot i que en la grandíssima majoria dels casos, l'URL original continua estant disponible. Trobo que això és un problema important des de dos punts de vista:

• la legibilitat i facilitat de navegació de les referències: costa bastant més orientar-se per les fonts si el 50% del text que apareix a la secció de Referències és una repetició ad nauseam de «Arxivat de l'original tal dia de tal mes de tal any».
• la moral: em sembla poc ètic que aprofitem la feina dels autors de webs externes per referenciar articles i llavors els «robem» visites i visualitzacions apuntant a un mirror del seu contingut.

Per això, crec que hauríem de fer el següent:

• que l'URL principal de la referència sigui l'original, no l'arxiu, sempre que l'URL original encara estigui en línia (|url-status=live), i que l'arxiu només aparegui com a URL principal quan l'URL original hagi caducat (|url-status=dead); de fet, és com ho fan a la Viquipèdia en anglès
• que el text «Arxivat de l'original tal dia de tal mes de tal any» només aparegui quan sigui rellevant, és a dir, quan l'URL original hagi caducat, per evitar enfarfegar les seccions de Referències amb mil repeticions d'aquest text.

Cito @Cataleirxs, Pallares, Beusson, Medol:, que són els usuaris que he vist fent aquesta mena d'edicions.

L'he fet servir una sola vegada per provar-lo (en 2 articles), ja que vaig trobar un article (ni recordo quin) just després de veure una conversa sobre el tema i vaig pensar de provar-lo. No crec que pugui tenir una opinió clara envers el seu ús.

Context: Tema:Y54b1lgh4qn025ar i Tema:Y601tplkqiqz2bkd.

Més context: Tema:Y4vpkp9m5nvpmb3o.

Vull deixar clar que no em sembla pas malament la idea bàsica; simplement crec que 1) no hauríem de donar prioritat a l'URL de l'arxiu quan l'URL original encara es troba en línia; i 2) no hauríem de farcir la secció de Referències de «Arxivat de l'original tal dia de tal mes de tal any» quan les URL en qüestió segueixen vives. Si un dia les URL caduquen, sempre som a temps de posar-ho quan arribi el moment.

Compte que algunes pàgines no es moren però canvien, i aquestes costen de detectar. Tenir arxivada la versió que es va fer servir, o com a mínim una de prou propera, té sentit. A més, no sé quina és la vida mitjana de les pàgines que fem servir de referència però la meva impressió és que és molt més curta del que esperem que duri la Viquipèdia, de manera que la majoria d'enllaços que no han caducat és només que encara no han caducat, i no esperaria que ningú els anés revisant d'any en any per veure si són vius o morts.

No cal que cap humà els vagi revisant d'any en any, ja tenim un bot que ho fa a diari.

Pel que fa a l'argument de les pàgines que no es moren però canvien, sé que treureu l'exemple de la GEC, però en un món que cada vegada té més permalinks, DOI i similars, no trobo que justifiqui «robar» sistemàticament visites a les fonts que emprem ni farcir la secció de Referències de dates d'arxiu.

Com a mínim hauria de ser opcional: que, si a algun usuari humà li sembla que en un cas molt concret és necessari prioritzar l'URL de l'arxiu per sobre de l'URL original viva, es pugui fer, però no sistemàticament, ni amb un bot, ni amb altres eines d'edició massiva.

Potser un problema és que tenim centenars de milers d'articles i que, al ritme que veig que es processa cada article, no crec que poguem fer-los tots. Quin seria, llavors, el criteri per triar a quins articles volem assegurar els enllaços externs?

És ben senzill. Si el paràmetre url-status té el valor live, es prioritza l'URL original. Si té el valor dead, es prioritza l'URL de l'arxiu. No cal buscar-li tres peus al gat, és el que fan a les altres Viquipèdies i la manera de fer més respectuosa de la feina dels autors i propietaris de les fonts que emprem.

A més a més, l'InternetArchiveBot ja ho pot fer, això, no cal que cap humà es mengi «centenars de milers d'articles» per afegir manualment el valor de url-status.

Aleshores el que proposes és bàsicament una modificació de la plantilla ref-web i similars, no?

Correcte.

Digueu-me romàntic, però trobo que una cosa tan important com una referència a una font original no hauria de ser pervertida per una referència a una 'fotocòpia'. Fa més de 20 anys que personalment faig servir l'Internet Archive i lògicament és molt útil, però trobo que per a la Viquipèdia hauria de ser un recurs de recuperació més que no pas un recurs d'entrada. Si el bot que tenim per verificar la inactivitat d'una font és insuficient, sempre se'n poden fer més. A banda, i suposo que això és subjectiu, però quan em trobo tantes referències d'arxiu em transmet mala qualitat.

I s'hi pot afegir que com a mínim duplica, o molt més, el temps de descàrrega de la font.

Em sembla molt legítima i ben raonada la proposta d'en @Leptictidium. També pel fet que, sobretot en premsa i revistes especialitzades en català, cuidar i apuntar cap al nostre ecosistema tant si es fa amb ref-web o amb ref-publicacióés imprescindible. Per a nosaltres mateixos a la llarga, per a posicionament web en català (que també es basa en clics) i per a benefici de les fonts en qüestió ja que les citem i en alguns casos fins i tot més que una cita breu. Llengua viva, enllaços cap a fonts el més vives possibles.

Molt d'acord amb el Lepti. Hi afegiria que el temps de càrrega a Wayback és sempre pitjor que la font original si encara és activa. Penso que ara mateix, donem una mala imatge.

Bon dia @Leptictidium i resta de participants de la conversa.

Primer, gràcies per les reflexions de tothom. Estic bastant d'acord en tot el que comenta en Leptic: s'hauria de donar preferència a l'enllaç original enlloc de a la còpia arxivada, per no restar visites ni penalitzar el temps de càrrega. Reconec també que la secció de referències queda atapeïda d'informació i pot resultar molest. Concordo amb tu i amb en Pere en que la solució passa per reformular les plantilles ref-web, etc. (aprofitaria per a proposar altres canvis). D'altra banda, fas menció al camp |url-status, però crec que no existeix en català o, com a mínim, no es mostra i no sé si actua.

Sobre l'InternetArchiveBot que passa automatitzat, no sé dir-te com funciona, però està clar que no passa sobre tots els articles (ni els nous, ni els editats recentment). Per tant, ara per ara, aquesta no és la solució al problema que vaig plantejar en el primer fil a la taverna (el que ha enllaçat en Pere). Aprofito per fer esment a la conversa d'aquesta setmana que ha enllaçat també en Pau, sobre una petició de marca de bot, assumpte del que no tinc cap noció.

Per acabar, sobre el darrer comentari d'en Krls: dona pitjor imatge tenir enllaços trencats.

Mirant per sobre el codi de la plantilla crec que l'equivalent al url-status deu ser un paràmetre "inactiu", que no surt a la documentació.

Potser hauríem de notificar els darrers editors de les plantilles i segurament també veure com es configura el bot perquè tingui en compte aquests paràmetres.

@Cataleirxs: Quins articles teniu pensat processar? Tots o només una part? Quin criteri de selecció heu agafat?

Potser estaria bé donar-li una estructura de viquiprojecte per tal de centralitzar la informació que ara està dispersa en diferents fils.

Les primeres proves vaig fer-les en articles dels 10.000. Després vaig encetar la primera consulta a la Taverna i com no hi va haver oposició, vaig passar el bot en tots els articles creats per mi o creats en viquiprojectes que vaig dirigir. Després n'he fet uns quants més dels 10.000 i ara els estava passant en articles dels 1000/CAT. A vegades agafo algun tema concret i m'hi dedico. Per exemple, articles relacionats amb el Procés, que tenen molts enllaços a notícies de premsa. Algun dia tocarà passar-lo en articles sobre el Covid19... Coses així.

Penseu que tot és manual, has d'anar demanant al bot que passi article per article, esperar que acabi un per demanar el següent...

I pecant ara d'inculte en el tema, el bot és un giny vinculat a un sol usuari, o s'hi podria posar diversa gent voluntària a fer-lo anar també? Ho dic per ajudar i si convé com diu en @Paucabot fer-ne un Viquiprojecte. I un dubte addicional, la plantilla podria simplement ocultar l'enllaç d'arxiu mentre estigui actiu l'original? (tipus els tags 'nowiki' o similar).

El poden fer anar diversos usuaris simultàniament; però cada usuari té un límit de 5 peticions per minut. Només cal fer login un cop, ja que les edicions que fa el bot surten al teu nom. Prova'l: Internet Archive bot

Apa que bo, l'aniré fent anar doncs també.

I per canviar el comportament de la plantilla s'hauria d'editar Plantilla:Ref-web i les de la mateixa família, que és viable perquè encara és una plantilla de les antigues amb codi wiki (sense Lua).

El que ja no tinc clar és si amb els paràmetres que posa el bot ja n'hi hauria prou o si cal que posi a cawiki uns paràmetres com els que deia en Leptictidium que posa a enwiki.

En molts casos de «wayback» es pot tornar a trobar la font original, que ha canviat de lloc, que ha canviat de http a https o altres canvis menors.

Hola de nou, crec que no hi ha cap pàgina que englobi pàgines web o cercadors de continguts d'on poder agafar referències en català(o altres llengües). Això pot ser una eina de gran ajuda per a la cerca de pàgines en contingut en català(fiables i de qualitat). Aquí en van alguns exemples: -Raco.cat -EFerrit -Discovery UPC -Dialnet -Biblioteca de Catalunya -Padicat

Sí que hi és: Ajuda:Recursos en línia, tot i que és dubtós si és a l'espai de noms més adient.

Si la vols ampliar, tu mateix.

Opcions d'apariència que ja estaven al menú personal beta

Hola a tots, no sé si us heu passat últimament per la viquipèdia en espanyol però tenen una eina que pot passar desaparcebuda però pot ser molt útil. Estic parlant de les opcions d'apariència tant de text com d'amplada de la pàgina, podent ser text petit, estàndard o gran i amplada estàndard o gran. Estaria bé considerar la implementació d'aquestes mateixes eines a la Viquipèdia en català.

Tema:Y5n94gif04id0wuh. Ho tens al menú personal beta/"Accessibilitat en la lectura (Vector 2022)".

Com bé diu en @Vriullop, tant les mides (des del març diria) com el mode fosc (mitjan maig) ja són del tot disponibles també en català pels comptes d'usuari que tenim les preferències beta activades per defecte i naveguem en la interficie habitual de Vector.

Ja ho he vist. Gràcies.

Bon dia. Fa temps que em ronda pel cap que bandegem oficialment la sintaxi <chem>. És un format obsolet, aparatós i poc estètic que distreu el lector i que no té cap mena de suport de fonts fiables en català, que tret d'algun cas excepcional que puguem trobar, fan servir sempre caràcters normals i corrents. A la Viquipèdia en anglès ja fa temps que la van bandejar, amb el motiu que «el conjunt de caràcters de text net serveix per a la majoria de les equacions químiques; el canvi de mida i tipus de text desentona molt a ulls del lector». I no sembla que ofereixi cap avantatge que compensi aquests desavantatges, com a mínim en el 99,9% de les casuístiques que ens puguem trobar.

Per exemple, amb la sintaxi <chem>, queda així:

• «L'escalfament global antropogènic té a veure amb les emissions de diòxid de carboni (${\ce {CO2}}$), de metà (${\ce {CH4}}$) i d'altres gasos amb efecte d'hivernacle.»

Hi ha dues alternatives que, de fet, ja fem servir en nombrosos articles:

• L'ús dels subíndexs/superíndexs de Unicode (opció tipogràficament ortodoxa):
  • «L'escalfament global antropogènic té a veure amb les emissions de diòxid de carboni (CO₂), de metà (CH₄) i d'altres gasos amb efecte d'hivernacle.»
• L'ús de la sintaxi <sup>/<sub> (opció tipogràficament heterodoxa, però que fan servir a la Viquipèdia en anglès perquè ofereix una millor llegibilitat, especialment en pantalles petites):
  • «L'escalfament global antropogènic té a veure amb les emissions de diòxid de carboni (CO₂), de metà (CH₄) i d'altres gasos amb efecte d'hivernacle.»

100% d'acord, no només dificulta la lectura del text, sinó també la seva reutilització i usos posteriors. Gràcies per proposar-ho, @Leptictidium. Entre les dues alternatives, crec que la primera amb Unicode és la més sensata perquè, en copiar el text a d'altres formats, és la que en preserva millor la integritat.

Mateu-me, però no tenia ni idea de com fer-ho si no és amb la primera opció (no ho he fet mai de cap altra manera...). No només facilita la lectura, entre altres, sinó que també evita feines de revisió i correcció posteriors.

Suport a bandejar la sintaxi <chem>. Jo també em decanto per l'ús d'Unicode.

Seria possible que un bot substituís la sintaxi <chem> per text pla en Unicode?

Pregunta: sense el chem es poden fer coses no tan habituals com per exemple els ions?

I tant. Amb caràcters normals i corrents:

Na⁺ + Cl⁻ → NaCl

O₂ + Fe₃⁺ → O₂ + Fe₂⁺

Amb <sup>/<sub>:

Na⁺ + Cl⁻ → NaCl

O₂ + Fe₃⁺ → O₂ + Fe₂⁺

Jo em referia a coses una mica més complexes com ${\ce {CrO4^2-}}$, però també es deu poder fer amb la plantilla {{chem2}} (en:template:Chem2), que ara veig que no tenim. En tot cas, abans de fer el canvi, hem de tenir totes les eines i manuals a punt.

Exacte. Si la qüestió és que traduir el mòdul chem2 porta una bona estoneta, ja me'n puc encarregar jo.

Perquè sense la plantilla, la cosa necessita millorar una mica: CrO₄^2-

Fet! Mòdul:Chem2 i Plantilla:Chem2.

He creat la plantilla: {{Chem2}} i Mòdul:Chem2/styles.css.

Amb la nova plantilla: CrO2−4

També existeix la plantilla {{Quím}}.

Faig ping a Antoni Salvà per si ens pot ajudar.

Hola @Paucabot, @Leptictidium @Pau Colominas, @Xavier Dengra, @Quetz72. Crec que jo som el culpable d'emprar la sintaxi <chem> habitualment perquè hi havia problemes com el plantejat del cromat, que ara veig que s'ha resolt. Jo no veig cap problema amb el Chem2 (la provaré per veure si es poden escriure tota mena de fórmules). Sí que som contrari, i fa temps que volia comentar-ho, a l'ús de l'Unicode. Els subíndexs queden extremadament petits i no es veuen, i és important que es vegin bé perquè és una informació bàsica. Hi ha un bot que s'encarrega de transformar fórmules com CH₄ en CH₄ i em molesta molt perquè no veig bé el 4 si no ho mir amb detall. Per tant, si podem escriure totes les fórmules amb la nova plantilla, podem llevar les escrites amb <chem> i, en qualsevol cas, crec que hem de substituir les escrites en Unicode.

«si podem escriure totes les fórmules amb la nova plantilla»

Independentment de si acabem optant pel Unicode o per la sintaxi <sup>/<sub>, jo reservaria la plantilla {{chem2}} per als casos en els quals sigui realment indispensable. És una plantilla relativament complexa i, a més a més, planteja els problemes de reutilització i usos posteriors que ja apuntava el @Xavier Dengra:. Així doncs, a tot arreu on ens la puguem estalviar, jo optaria per una solució més senzilla.

De totes maneres, estic d'acord en deixar d'usar <chem> dins del text, però no ho consider necessari si escrivim una equació química, que pot anar centrada, igual que una equació matemàtica. Per què les fórmules de matemàtiques sí i les equacions químiques no? Així em sembla que queda molt bé.

$${\ce {^249_97Bk + ^48_20Ca -> ^297_117Ts}}$$

Com ho podem escriure amb Chem2? I amb Unicode? I amb <sup><sub>?

Fora del cos del text, em sembla bé. Per a mi, el gran problema és la distracció i el mal als ulls que fa enmig d'un paràgraf. A veure què en diuen els altres.

El mateix. De fet és com passa amb <math>: si s'usa en una línia aïllada entre paràgrafs no queda malament, però barrejat amb el text dificulta la lectura.

Pregunta: en casos dins del text, qualsevol de les 3 opcions són neutres o equivalents en accessibilitat i indexació web?

Pel que tinc entès, els canvis sobtats de mida o tipus de text dificulten la lectura de gent amb dislèxia i trastorns similars. Per altra banda, molts programes de lectura assistida que fa servir la gent invident no interpreten bé coses com el chem o LaTeX. És cert que hi ha eines que permeten esquivar aquest problema (com a mínim per al LaTex, per al chem no ho sé), però l'ideal és que la gent pugui consultar la Viquipèdia amb el mínim possible d'obstacles i requisits.

Això últim és un altre motiu per reservar l'ús de {{chem2}} als casos estrictament indispensables, ja que tinc dubtes que les eines d'accessibilitat interpretin bé aquesta plantilla.

Qui és que hi entén en SEO a cawiki? Se li pot preguntar, però jo diria que, passant l'URI d'aquesta mateixa pàgina per un comprovador configurat amb les pautes WCAG 2.0 (Level AA), dóna problemes, no crítics, però sí potencials, amb chem (per l'atribut Alt de la imatge generada que no és un valor absolut sinó que depèn del full d'estil, i a partir d'aquí ja no ho sé interpretar). Això no és rellevant segurament per les fórmules llargues, però per als casos dins del text segurament sí. Respecte a indexació, Google es comporta molt diferent en funció de si és Unicode o sintaxi <sup>, també si es compara amb CO2 sense cap codificació. Finalment si fem una cerca de navegador en aquesta pàgina, per "CO2" mostra els resultats per la sintaxi <sup> però no Unicode. Per tant l'opció que es triï no és neutre o indiferent, jo tampoc no sé quina és millor ni pros i contres de cadascuna. De fet tampoc sé si ens hem de preocupar massa per això quan alguns continguts habituals, com les taules, no són responsive (no es veuen bé al mòbil vaja, ergo m'imagino que per una lectura assistida tampoc no deu ser fàcil). Perdoneu la parrafada, només volia, en resum, justificar que diria que també cal tenir en compte l'impacte en la indexació i accessibilitat perquè intueixo que no és indiferent amb aquestes proves senzilles d'amateur, que acostumen a ser força indicatives.

Quin navegador fas servir? Amb el Chrome sí que em mostra els resultats de Unicode.

Firefox. Ho he provat amb Chrome i efectivament sí que ho mostra, també amb Edge. Ergo els 2 basats en Chromium sí que mostren Unicode. Ho tindré en compte, això fa per tant del tot irrellevant la 'prova del navegador' als efectes del que estem parlant ;-)

Hi ha, doncs, una majoria clara a favor de deixar de fer servir el chem arreu excepte fora de paràgrafs. Pel que fa a l'elecció entre Unicode sup/sub, tenia els meus dubtes, però tendeixo a estar d'acord amb el Xavier i el Pau perquè com menys etiquetes tinguem al text, més fàcil de llegir és el codi per als editors.

Si a partir d'ara hem de fer servir {{Chem2}}, s'hauria de traduir i localitzar la documentació de la plantilla.

D'acord, però primer hauríem de consensuar si fem servir Chem2 arreu, Unicode arreu, o una barreja. Per començar, als títols no podem fer-hi servir el Chem2, així que allí sí que hi posaria el Unicode.

Jo som partidari de Chem2 arreu, excepte fora dels paràgrafs i als títols, com vàrem dir.

@Xavier Dengra, Pau Colominas, Paucabot, Quetz72: Com ho veieu?

Crec que hi ha prou consens, si he interpretat bé tots els comentari, en emprar chem per a fórmules fora de paràgraf i Unicode al cos del text —excepte allà on no sigui possible, que llavors reservaria per al codi sup/sub. També establiria de prioritzar chem per davant d'imatges fixes. Ho mouríeu al llibre d'estil?

El meu comentari és contrari a emprar Unicode perquè queden uns caràcters massa petits que es llegeixen amb dificultat. Al cos del text som partidari de {{Chem2}}. Si no és possible <sup>/<sub>.

M'hagués agradat conèixer l'opinió d'alguna persona amb coneixements més tècnics en accessibilitat i SEO, però d'entrada descartaria les imatges incrustades dins el text com fa la sintaxi <chem>, que no crec que estigui pensada per això sinó per fórmules més complexes, i a part del text. Les coses sempre he pensat que com més senzilles millor, i per fer aparèixer (CO2) amb chem, si mirem el codi font de la pàgina, és: "(\u003Cspan class=\"mwe-math-element\" typeof=\"mw:Extension/chem\" about=\"#mwt5\" data-mw=\"{\u0026quot;name\u0026quot;:\u0026quot;chem\u0026quot;,\u0026quot;attrs\u0026quot;:{},\u0026quot;body\u0026quot;:{\u0026quot;extsrc\u0026quot;:\u0026quot;CO2\u0026quot;}}\" id=\"mwCg\"\u003E\u003Cspan class=\"mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y\" style=\"display: none;\"\u003E\u003Cmath xmlns=\"http://www.w3.org/1998/Math/MathML\" alttext=\"{\\displaystyle {\\ce {CO2}}}\"\u003E\n \u003Csemantics\u003E\n \u003Cmrow class=\"MJX-TeXAtom-ORD\"\u003E\n \u003Cmstyle displaystyle=\"true\" scriptlevel=\"0\"\u003E\n \u003Cmrow class=\"MJX-TeXAtom-ORD\"\u003E\n \u003Cmsubsup\u003E\n \u003Cmtext\u003ECO\u003C/mtext\u003E\n \u003Cmrow class=\"MJX-TeXAtom-ORD\"\u003E\n \u003Cmn\u003E2\u003C/mn\u003E\n \u003C/mrow\u003E\n \u003Cmrow class=\"MJX-TeXAtom-ORD\"\u003E\n \u003Cmspace width=\"0pt\" height=\"0pt\" depth=\".2em\"\u003E\u003C/mspace\u003E\n \u003C/mrow\u003E\n \u003C/msubsup\u003E\n \u003C/mrow\u003E\n \u003C/mstyle\u003E\n \u003C/mrow\u003E\n \u003Cannotation encoding=\"application/x-tex\"\u003E{\\displaystyle {\\ce {CO2}}}\u003C/annotation\u003E\n \u003C/semantics\u003E\n\u003C/math\u003E\u003C/span\u003E\u003Cimg src=\"https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c3ed885c7553085f5d3a2bb0a63616656248699d\" class=\"mwe-math-fallback-image-inline mw-invert\" aria-hidden=\"true\" style=\"vertical-align: -1.005ex; width:4.54ex; height:2.843ex;\" alt=\"{\\displaystyle {\\ce {CO2}}}\"/\u003E\u003C/span\u003E)". Això genera una imatge SVG. Afegim-hi que, si no vaig errat, hi ha crides que requereixen que el full d'estil les defineixi (més codi doncs que es necessita).

Amb Unicode és simplement "(CO₂)" i amb <sub> és "(CO\u003Csub id=\"mwFg\"\u003E2\u003C/sub\u003E)". Certament amb Unicode té problemes de visualització en alguns casos, per tant una opció intermèdia seria la sintaxi <sub> i ara mateix seria per la que em decantaria.

La plantilla {{Chem2}} no empra la sintaxi <chem>. Dins del text {{Chem2}}, fora del text <chem>. Unicode no es veu bé i és important que es vegi bé. Ja crea un problema sense traduir.

Estic d'acord amb que comentes d'Unicode, però chem2 no deixa de ser una imatge incrustada i també requereix de molt de codi directe i definició al full d'estil CSS, i al final només fa servir sup/sub, tant per tant millor en format text a parer meu:

<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33035751">.mw-parser-output .template-chem2-su{display:inline-block;font-size:80%;line-height:1;vertical-align:-0.35em}.mw-parser-output .template-chem2-su>span{display:block;text-align:left}.mw-parser-output sub.template-chem2-sub{font-size:80%;vertical-align:-0.35em}.mw-parser-output sup.template-chem2-sup{font-size:80%;vertical-align:0.65em}</style><span class="chemf nowrap">CO<sub class="template-chem2-sub">2</sub></span>

Per part meva podem emprar <sup>/<sub> dins del text, a totes les fórmules on sigui possible.

Això per cert no només passa amb <chem>, també amb altres plantilles o sintaxis que generen imatges, com {{segle}}. Tot això provoca problemes, com els que ha esmentat en Xavier, però també en altres casos com per exemple en les traduccions, tot i que no tinc clar si és per la compatibilitat interwikis (que totes tinguin les mateixes plantilles) o bé conseqüència del traductor, que jo sempre faig servir el de Google (pels resultats força dolents que dóna l'Apertium).

Ostres, pensava que l'ús de {{segle}} era un mal inevitable, però m'ho has fet mirar i veig que també es poden fer versaletes directament en Unicode: segle ᴠɪɪ, segle xɪɪɪ. Una cosa a valorar de cara al futur, això segur.

De fet això són 'vicis' que arrosseguem de l'era del paper. Fora de la VP difícilment veuràs utilitzar versaletes en els números romans i, en qualsevol cas, mai com a imatge. És cert que garanteix que no se separi en els salts de línia, per exemple, però justament la filosofia actual de l'accessibilitat web requereix que tot sigui adaptable ("responsive"). El llenguatge natural proposa utilitzar la font i full d'estil de la pàgina en qüestió (hi ha fonts cert que els números romans els fan en versaletes automàticament, però vaja), de manera que no hi hagi canvis en formats o mida que puguin dificultar la lectura o la seva adaptabilitat en qualsevol dispositiu. Fora del fet de quedar més maco, tampoc no li veig elements pràctics.

Com diu en Quetz72, crec que seria bo que algú ens assessorés a nivell d'accessibilitat. Hauríem de decantar-nos per la forma que funcioni millor per a qui usi programari de lectura d'articles. Crec que la lleu diferència entre l'aparença de ₂ i ₂ és un mal menor respecte als problemes que dona el <sub> en accessibilitat.

Tingues però present que la diferència d'aparença entre sub i Unicode forma part dels principis d'accessibilitat, com em sembla intuir que també ve a dir n'@Antoni Salvà. Hi ha a banda altres consideracions, com la indexació en motors de cerca i repositoris i arxius d'internet, com [en part] la lectura fàcil o com la tendència a la reducció de codi web innecessari que provoca consums energètics excessius (si existís un "sector Internet" com a tal, seria el més contaminant). El fet però que l'enwiki faci servir sup/sub diu molt, no sé si algú sabria com buscar-hi si hi va haver alguna discussió al respecte.

A EN tenen les discussions sobre aquest tema molt disperses, però sembla que els eixos centrals del seu debat eren els mateixos que en el nostre.

Ho tenen a en:Wikipedia:Manual of Style/Superscripts and subscripts. Està qualificat d'assaig, però a la pràctica van substituir amb bot els caràcters Unicode. Si ho he entès bé, els arguments són:

• Facilitat d'edició. Se suposa que el codi wiki té el propòsit de facilitar la feina a múltiples editors, i d'unificar quan el mateix es pot fer de diverses formes. De fet, ara mateix no sé com escriure CO2 amb Unicode si no és copiant de més amunt.
• Facilitat de cerques. Amb "CO2" es troba dins de <sub> i <chem>, però no els Unicode. A la pàgina de cerca amb CO₂ es menja el 2.

De fet l'editor visual fa servir <sub><sup>, és cert que el que és difícil és fer servir Unicode si no és copiant-lo o fent servir el caràcter Unicode corresponent, però en la pràctica n'hi ha molt, no sé com s'ho fa la gent...

Per la resta entenc de la guia d'estil que justament per compostos químics recomana Chem2 (cas de CO2), mentre que per gairebé tota la resta com equacions matemàtiques (exponents), música, unitats de superfície o volum,... el <sub><sup>. I també especifica que les plantilles, com Chem, Chem2 o Math, han de seguir també les mateixes directrius de sintaxi. Per tant, per al cas senzill que estem discutint de CO2, seria justament amb Chem2, no amb <sub>/<sup>. Hi posa com excepció les descripcions breus, que no admeten codi HTML i, per tant, l'Unicode hi és l'única opció.

Que la «dificultat» d'usar Unicode sense copiar-lo no sigui obstacle per adoptar-lo si ens sembla el més convenient: la gent podria posar-hi el sup/sub i després se substituiria amb bot igual que se substitueixen molts altres detalls tipogràfics.

Provo de recopilar respostes de Softcatalà, SCQ i algunes agències digitals de referència per si algú ens pot assessorar en posicionament, que sembla que és l'aspecte que tenim més encallat.

Estic d'acord que pel que fa a fórmules senzilles al cos del text, fer servir les alternatives és millor. Tot i això, hi ha alguns casos on l'ús d'etiquetes de superíndex/subíndex o d'Unicode és insuficient. Mireu les fórmules a fosfat o equilibri químic, per exemple. En el cas de fórmules fent servir l'etiqueta math és encara més clar i pot haver més casos on l'ús de LaTeX és necessari fins i tot dins el cos del text.

Una cosa que voldria afegir és que aquesta crítica sobre que "queda fora de lloc" respecte a la resta del text, entre altres problemes d'accessibilitat, no tindria per què ser així si es renderitzés de forma diferent. Vegeu les fórmules a Algorithm Archive. Si en feu clic amb el botó dret i aneu a Math Settings : Math Renderer veureu les opcions típiques de renderitzar fórmules LaTeX, incloent-hi el SVG que emprem aquí, i que d'entre elles és la menys accessible.

Bon dia. Tot i estar a la junta de la SCQ, preneu la meva participació com una opinió personal. No recordo que en el marc de la SCQ s'hagi dut a terme cap discussió que pugui aportar res aquí. Dit això, alguns comentaris...

(1) Crec que convé entendre la fórmula química com una convenció internacional. Des d'aquest punt de vista, intentaria ser molt coherent amb les propostes de la IUPAC, de la viquipèdia anglesa i de Wikidata. Al llibre blau de la IUPAC, hi ha <sub>/<sup> fins i tot quan la càrrea queda desplaçada (per exemple methanidyl al P7). També s'usa el guió mitjà per a la càrrega negativa, però probablement no cal obrir una altra discussió. Per a fórmules més complexes, s'usen imatges. A la viquipèdia anglesa he vist {chem2} i a Wikidata apareixen àlies amb els subíndexs en Unicode.

(2) Entenc que usar Unicode presentar les dificultats que ja heu citat. Dificultat d'ús, dependència de la font usada, dubtes amb lectors de pantalla, dificultats en cerca (ningú cercarà usant Unicode). Tot i així sembla una opció raonable en termes de codificació de les dades.

(3) En entorns quimioinformàtics, les fórmules empíriques o moleculars solen expressar-se sense usar subíndexs: CO2, SO4(2-)... (vegeu per exemple la capa corresponent de l'InChI).

(4) Usar {chem} o {chem2} facilita la identificació semàntica de l contingut.

Amb aquestes referències, si he decantar-me per una opció, aniria per usar un etiqueta semàntica ({chem2}) i la introducció del contingut sense subíndexs. La representació del contingut seria textual, quan sigui possible, usant <sub>/<sup> o Unicode. Si el contingut és complex llavors el sistema informàtic (plantilla, CSS...) hauria de passar a format gràfic (MathML, SVG...) com a últim recurs.

No sé si he entès bé el que comentes al darrer paràgraf, o ho puc entendre de 2 maneres:

1.- Optaries per no utilitzar subíndexs, amb la qual cosa hi podria estar d'acord i és el més habitual en les fonts generalistes, però tot seguit esmentes que la representació seria textual, cosa que entenc que és correcte amb <sub>/<sup> o Chem2 (el 2 segueix sent un 2), però per Unicode atès que els sub/superíndexs en realitat no són el mateix 2 perquè equivalen a codis o caràcters Unicode diferents, és a dir, no serien equivalents al 2 per al cas del CO2. És el que esmentava més amunt quan, tot i que els navegadors basats en Chromium el llegeixen igual, no ho fa el Firefox per exemple (que entenc que és l'explicació de perquè el subíndex Unicode no és llegit com a nombre per aquest navegador).

2.- Et refereixes a optar sempre per Chem2, i introduir CO2 dins la plantilla... però justament dins la plantilla no es fa servir <sub>/<sup> ni Unicode, no?

Perdona'm si m'embolico o pixo fora de test...

La chem2 acaba usant sub/sup, i a més amb una class que permet fer una configuració personal: Mòdul:Chem2/styles.css

Sobre el guió mitjà per a la càrrega negativa, apunto que això ja ho fem i que alguns ja ho corregim on ho veiem malament. Hi ha molts articles a revisar, emperò...

Pateixo perquè el debat quedi sense tancar al llibre d'estil. Hi ha molts arguments de pes i seria una llàstima, un cop més, no materialitzar-ho.

1. Per una banda, sembla que el codi chem sup/sub s'imposa en argumentari pel que fa al cos del text. Us sembla bé un consens de mínims per a decantar-nos per aquesta opció i veure quin impacte i implementació té a llarg termini?
2. Per l'altra, Unicode és cada cop més emprat. De la mateixa manera que tenim en les biografies el nom original com ara «Sófia Vassílievna Kovalévskaia, (rus: Со́фья Васи́льевна Ковале́вская)», proposo que en la introducció de l'article sobre compostos químics anem implementant progressivament quelcom com «Un sulfat o solfat (SO₄^2-, Unicode: SO₄²⁻)». Això pot ajudar molt a fer copia-i-enganxa per a qui el necessiti en aquest format. Ho dic per experiència pròpia i actualment, ara que necessito graficar eixos amb els noms de compostos químics bàsics i hi ha programes informàtics i estadístics que no accepten codi sup/sub. No és comú trobar-los escrits en Unicode i és una info addicional que ens pot fer guanyar avantatge respecte altres versions o webs.

@Xavier Dengra D'acord amb el que proposes i que l'Unicode sigui una informació addicional adequadament marcada.

D'acord amb el punt 1, però no veig tan clar el punt 2. Les coses que apareixen tan aviat en la intro tendeixen a ser coses fonamentals, com el nom d'una persona o el nom científic d'un tàxon, i no sé si consideracions tipogràfiques compleixen el criteri de «coses fonamentals».

Al final es tracta de la fórmula química presentada en dos formats diferents; una es pot copiar íntegrament fora de la Viquipèdia; l'altra no. Si considerem fonamental el criteri de reutilització de la informació fora del projecte, jo crec que sí que s'hi adiu.

I si a la intro poséssim només la forma Unicode (sense marcar-la explícitament com a tal) i a la resta de l'article el sup/sub?

Llavors el lector veurà una incoherència de format SO₄^2- vs SO₄²⁻ en la introducció respecte al cos del text sense motiu aparent i sense saber, a priori, quina és codi i quina és text copiable. Per tant, debades.

Home, jo diria que el diagrama de Venn d'«usuaris que no saben el que és Unicode» i «usuaris que volen copiar i enganxar els caràcters Unicode» són dos cercles totalment separats.

Dit això, si alguns ho considereu especialment important, un possible compromís seria posar-ho en una nota a peu de pàgina de la intro.

El peu de nota em sembla un compromís admissible però molt just, perquè se'n perdria la visibilitat inicial... Estic veient usuaris aplicar-lo en sinonímia de noms populars de molts conceptes i crec que desmereix les introduccions.

Una duplicació tipogràfica la veig redundant, pot sorprendre o enredar més que ajudar. Més aviat és una preferència d'usuari. Ho podria transformsr un giny, però si no n'hi cap en alguna Viquipèdia que es pugui copiar llavors caldrà un javascriptaire.

llavors si només n'hem de tenir una, seria partidari d'indicar-ho amb Unicode. Idealment, si aparegués a la infotaula ja aniria bé, però si no el peu de nota potser ho salva.

@Leptictidium Ben cert, de fet he pensat en parlar-ne com argument però no he trobat les paraules adients. Prenc les teves, i a parer meu les consideracions de format, en la mesura que implica el mitjà que emprem (internet i no paper), sí seria una cosa fonamental sempre i que fos afegida a la més fonamental. Entenc doncs que no sigui evident, però l'Unicode és una codificació 'estranya' o 'novedosa' en l'entorn internet (com les emoticones que també inclou Unicode, tot i que no tinguem articles sobre emoticones), amb la qual cosa afegir-ho addicionalment no ho trobaria malament.

Crec que ho estam complicant molt i que només pensam amb els que han de copiar. Jo no som partidari de l'Unicode, senzillament perquè no és llegeix bé i pot donar lloc a confusió. És més important que es llegeixi bé i, si algú ho vol copiar i no li surt bé amb sup/sub que ho adapti. A mi em sembla que són majoria els lectors i no els copistes. Les fórmules han de quedar ben clares i amb l'Unicode no hi queden. Si es vol posar la fórmula en Unicode com a informació complementària, no hi veig problema. Però només complementària i a la introducció. Per tant, a favor de sup/sub i en contra de només Unicode.

Sí, @Antoni Salvà, crec que el consens ha quedat prou avançat que ha de ser sup/sub i l'Unicode complementari a la introducció, més aviat amb nota al peu just després de la formulació que segueix al nom en negreta.

Si ningú més hi té cap inconvenient, ho canviem al llibre d'estil?

Endavant. També caldria programar bots que apliquin els canvis.

Això sí, estem d'acord que en títols i altres llocs on no podem posar sub/sup, sí que fem servir Unicode, no? Per exemple, en els títols dels articles de les vitamines B.

@Leptictidium, sí, en aquest cas a favor i perquè sembla que amb el cos del text i els enllaços de wikidata, no genera cap diferència als resultats dels motors de cerca. Endavant a unificar-ho amb totes les vitamines amb Unicode.

Per cert, què fem en contextos més generalistes? Per exemple, km² o km²? En la segona opció, trobo que l'exponent queda desmesuradament gros.

És el que fa l'editor visual (sub/sup), jo no faria res diferent, bàsicament perquè si s'hagués pensat que era millor que generés Unicode, ja s'hagués fet així. Per tant Km² considero que és la manera senzilla per no complicar-nos la vida a parer meu.

Si ens cenyim a sup/sub, hauríem de ser consegüents en tots els contextos. Reservaria Unicode per a títols d'article, infotaules i altres contextos fora de paràgraf en què el codi no sigui possible o entorpeixi l'edició. Ara bé, insistim: això va en perjudici de reutilitzacions posteriors de copia-enganxa i es notarà força en casos més recurrents com m2, cm3 o CO2.

Per tant, podem deixar obert que en articles que no siguin sobre ciències i de caràcter més generalista, les opcions més habituals puguin encabir Unicode per permetre més llibertat al viquipedista.

Ping KRLS, SMP, Arnaugir (admins interfície) i Llangardaix, Jcuadros (usuaris actius de Categoria:Viquipedistes programadors de JavaScript):

Diria que no ha de ser complicat un giny inspirat en aquest codi per substituir tots els sup i sub amb números i mostrar-los amb el caràcter Unicode.

Puc fer el giny jo mateix, si ningú l'està fent ja. És força senzill.

L'inconvenient, però, és que en aquells caràcters que no siguin numèrics, passaria a veure's pitjor. Per exemple passaria de Ca²⁺ a Ca²+, o de A^b a Ab. Sempre poden afegir-se més caràcters al convertor, però no sé fins a quin punt... Si és per qüestió d'estètica, és més fàcil canviar el CSS dels sup/sub per fer-ho més petit, en canvi si és per poder copiar/enganxar mantenint el format tal com ja s'ha comentat, aquest codi és el millor que se m'acut.

No entenc per què ara s'està proposant substituir els sup/sub per Unicode amb un bot. Si el consens d'aquest fil, després d'esgotar innecessàriament amb moltes intervencions tots els interlocutors, ja havia estat amb èxit acordar els sup/sub en paràgrafs d'articles sobre química i altres ciències vinculades i de limitar Unicode a una nota al peu en cada compost, en títols i, per acabar d'assolir l'acord, si deixem o no més màniga ampla en articles no científics. Quin sentit té ara aquesta proposta de giny, @Vriullop?

No estic proposant cap canvi, ni fer res amb bot. Ho vaig dir més amunt, però sense explicar-ho prou bé. Si hi ha una necessitat per poder copiar i enganxar, o una simple preferència, un script d'usuari pot canviar el disseny de la pàgina mostrant caràcters Unicode per a aquell usuari. Si aquest script es veu útil, podria ser un giny opcional a les preferències. Si no val la pena, o s'ha de quedar a mig camí per problemes tècnics, doncs deixem-ho córrer, a mi ja m'està bé amb sup/sub.

Ah d'acord si és un script per a canvi d'interfície sembla bona idea, i tant. Pensava que et referies a un giny per a canviar-ho als articles en general. Si és com dius, donem-li l'oportunitat si no ha de ser gaire feina (@Forat Negre).

Ja està, ha estat bufar i fer ampolles: unicodeConvertor.js. Ja el podeu provar, i aquesta tarda també en faré una pàgina tal com havia fet amb altres ginys. Al principi hi ha dues constants amb la conversió entre caràcters; de moment només hi ha els dígits però és molt fàcil incloure'n més d'aquesta llista: en:Unicode subscripts and superscripts

Per anar tancant aquest i no omplir-lo amb qüestions derivades, millor ho comento a Usuari Discussió:Forat Negre/unicodeConvertor.js.

Bona feina, @Forat Negre! Quan tinguis la pàgina feta, miraré d'actualitzar el llibre d'estil i afegir tot el que hem acordat fins ara.

Perfecte. Ja he fet la pàgina aquí: Usuari:Forat Negre/Unicode Convertor

Per cert, l'altre dia vaig veure que ja tenim com a mínim algun article on la forma Unicode surt a la infotaula. Vegeu, per exemple, Metre quadrat.

De fet, molts articles sobre minerals (la majoria?) fan servir Unicode a la infotaula per a la fórmula química.

Hola a tothom, disculpeu que m'afegeixo molt tard a la discussió. Arran d'intentar fer arribar el fòsfor a 8300 octets vaig veure que l'article està ple de subíndexs en diferents formats, uns amb Unicode i altres amb <sup>/<sub> , fet que dificulta molt la lectura i trobo que baixa la qualitat de l'article. Després vaig veure que és un problema generalitzat. He llegit els vostres comentaris i, per una banda, jo em decanto per l'ús de <sup>/<sub> enfront d'Unicode per dos motius: la facilitat d'edició i la facilitat de visualització. Per altra banda, trobo que Unicode no és adequat quan es va servir alhora un subíndex i un superíndex, com per exemple en els anions poliatòmics, perquè aquests no queden alineats. Jo sempre he fet servir la plantilla en aquests casos. Bandejar {{chem}} implica bandejar {{quím}}?
Pel que fa a les possibles dificultats informàtiques, no hi entenc gaire així que no us puc ajudar!
Seria possible fer una votació per l'ús d'Unicode vs. <sup>/<sub>?
Triem el que triem s'hauria d'intentar passar algun bot perquè uniformitzi el desgavell de subíndexs que existeix ara mateix.

També soc partidari de moure-ho a una votació més oficial perquè es posin tots els pros i contra junts, sigui de lectura fàcil per a tothom i ho puguem consensuar amb uns terminis perquè quedi fixat com a norma sense que aquest fil es faci etern i insostenible.

Si no ho recordo malament, el consens ja el teníem (<sup>/<sub> com a regla general al cos del text, {{chem2}} per a les fórmules especialment complicades, i Unicode als títols), no? Simplement que algú havia demanat que n'endarreríssim l'aplicació fins que {{chem2}} tingués la documentació de la plantilla traduïda.

Afegeixo que, al meu parer, tenir la documentació de la plantilla traduïda és, òbviament, desitjable, però que no hauria de ser un obstacle a la implementació immediata del consens tenint en compte que els usuaris que la farien servir tenen un alt nivell d'anglès. I després, en paral·lel, ja anirem traduint la documentació, sigui jo sol, o en col·laboració amb altres usuaris que vulguin donar un cop de mà.

Potser, tenint en compte les múltiples maneres que hi ha de representar els compostos químics i les diferents casuístiques, podríem anar redactant Viquipèdia:Llibre d'estil/Química (que enllaçaria amb en:Wikipedia:Manual of Style/Chemistry). Aquesta guia em sembla molt més important que la documentació de les plantilles.

Una vegada tenguem la redacció feta i consensuada entre nosaltres, obriríem una PD per ratificar-la o acabar d'afinar-la. Això sí: no traduiria de la versió anglesa. Miraria de posar el que hem consensuat aquí i, si de cas, ampliar el que ens surti amb fragments que ens semblin interessants de :en.

Què us sembla?

Jo m'adapto a la decisió que prengui la majoria; només afegiré que Wikidata tan sols accepta les fórmules en format Unicode.

Ara he vist que tenim Viquipèdia:Llibre d'estil/Composts químics, però que clarament no tracta del que estam discutint aquí.

Si algú vol començar la pàgina que diu en @Paucabot i, sobretot com bé diu, no seguint l'anglesa sinó amb iniciativa pròpia, crec que serà un gran pas. Jo no me'n podré responsabilitzar, però sí donar algun cop de mà en la redacció o a formular la presa de decisions final.

Recollint els comentaris generals en una llista puntejada ja és prou bon inici.

Viquipèdia:Llibre d'estil/Química

Ara, editant Carboni, m'he trobat que si fem servir el sup, els resultats a Google surten així, sense els superíndexs:

N'hi ha tres isòtops naturals: elC i elC, que són estables, i elC, un radionúclid amb una semivida de 5.700 anys

Curiós. En anglès, cercant "Three isotopes occur naturally", surt "C andC being stable, whileC is a radionuclide". Es mengen els superíndexs posats amb {{sup}}. En canvi en francès, cercant ""il possède trois isotopes naturels" surt bé. Usen també la plantilla, però fora de l'enllaç: "les carbones [[Isotopes du carbone#Carbone 12|12]] ({{exp|12}}C)".

Veig que els set primers suplements de l'Enciclopèdia Espasa són anteriors a 1952. Serien ja de domini públic?

Si són del 1952 segur que no. A Espanya, per obres anteriors a la darrera llei que és dels anys 90 val el que digui la llei anterior, que són 80 anys després de la mort de l'autor i per obres col·lectives deu ser 80 anys després de la publicació, de manera ara la data límit ara deu ser el 1944.

Ara bé, compte que si hi ha articles signats aquests són 80 anys des de la mort de l'autor, que segurament serà més tard i més difícil d'esbrinar.

Per tant, fins al cinquè suplement, que és del 1944?

Crec que les coses entren al domini públic el primer cap d'any que s'hagin complert els anys, de manera que un volum publicat el 1944 no hi deu entrar fins al 1 de gener del 2025. Els quatre primers suplements sí que deuen ser al domini públic.

És així pel que jo tambè tinc entès. Ha de transcórrer tot l'any natural i que no tinguin un signant concret pel qual comptin 80 anys després de la mort.

De fet, cap d'any és el Dia del Domini Públic per aquest mateix motiu.

Gràcies

Vegeu Viquipèdia:Revisió de drets d'autor d'editors/Vulcano#Fonts amb drets d'autor.

Des que el Lluçanès es va separar d'Osona, s'han actualitzat els mapes comarcals localitzadors que surten a la infotaula dels municipis del Lluçanès (gràcies a en @Bsckr), però els de la resta dels municipis d'Osona són obsolets, perquè hi surt la comarca com era abans.

Si no s'actualitzen proposo treure'ls de Wikidata perquè a la infotaula hi surti només el mapa OSM.

I no seria millor actualitzar el mapa localitzador de la comarca d'Osona?

Viquipèdia:Llanceu-vos-hi. Si hi ha algú que ho vol fer, només ha de crear una vintena de fitxers.

Un altre tema és si crear una imatge per cada municipi, com fèiem amb la tecnologia de fa 20 anys i no podíem mostrar a la infotaula un mapa OSM destacant el municipi, és l'aplicació més útil del temps de qui es dediqui a fer-ho, però com que som voluntaris cadascú dedica el seu temps al que vol (i a més, un friqui com jo que porta tres dies categoritzant fotos de gegants no té gaire autoritat per parlar sobre com dedicar el temps a coses útils).

Ah perdona! No m'havia adonat que era un mapa de cada municipi a la nova comarca d'Osona - em pensava que era un sol mapa d'Osona.

Ei, @Pere prlpz, puc mirar-ho, l'únic que m'agradaria estar una mica segur de que els municipis són els correctes abans de començar, per no fer tota la feina en va, ja que per exemple el primer municipi de la llista "Aiguafreda" llegint la descripció sembla que pot saltar d'una comarca a una altra en qualsevol moment. :')

Els mapes OSM són certament una alternativa, però personalment sempre veig que donen molt poca informació més enllà de la forma del municipi.

Quina informació hauria de donar un mapa? Perquè OSM té molta informació. I els mapes localitzadors només donen el contorn municipal acolorit del municipi, i els contorns dels altres municipis de la comarca, sense cap més informació (cosa que no està pas malament).

Bueno, no en sóc en absolut cap expert, però crec que sempre ajuda tenir altres referències, per exemple a la página Osona, a la infotaula hi ha les dues coses, hi ha un mapa SVG on surten les fronteres de Catalunya, totes les fronteres de les altres comarques i la comarca d'Osona, i al costat en el mapa OSM només es veu la forma d'Osona i no pots veure ni on està respecte Catalunya, ni la mida.

Cert, però es poden fer 2 coses al menys, en la meva opinió: una, clicar al cim de la imatge i redimensionar el mapa, acostant-lo o allunyant-lo. I segon, posar un valor diferent de la variable zoom a la crida de la infotaula geografia política, perquè hi hagi més informació a la vista.

Sí peró veig bastant diferent mostrar la informació directament en comparació a esperar que l'usuari hi interaccioni per obtindre-la.

Això es pot fer amb el mapa OSM. Amb el mapa localitzador, que és un svg només pots veure el municipi en relació a la comarca (o en relació al que sigui), a més de veure a cop d'ull quina és la comarca.

No hi ha pressa, però em temo que al mapa definitiu dels municipis i comarques de Catalunya no hi arribarem mai. Qualsevol dia Aiguafreda pot canviar de comarca, o les municipis dubtosos del Lluçanès poden anant quedant en una banda o l'altra de la ratlla segons l'any.

Suposo que per això els estem deixant de fer servir. Per exemple, als municipis del Bages ja no hi ha mapa localitzador de la comarca.

I tot i que ara canviï d'ubicació, fa temps que els mapes de moltes comarques valencianes estan desactualitzats (des de l'1 de gener del 2023), com es pot veure a l'Alt Maestrat o Alcalatén. Al seu moment vaig fer tots els canvis, però van quedar pendents els mapes perquè no tinc els originals. Tot i que és cert que amb la infotaula podem automatitzar els límits comarcals, es perd la informació dels límits municipals dins de les comarques. En fi, que no només passa amb el Lluçanès o Osona. No sé si tenim informació a wikidata com per fer mapes comarcals amb delimitacions municipals, i estalviar-nos problemes amb els canvis d'adscripció.

A Wikidata hi ha a quina comarca és cada municipi (com a mínim a Catalunya ho tenim; a la Franja i la Catalunya Nord no ho tenim, i al País Valencià no n'estic segur), i als mapes OSM s'hi pot fer sortir com a mínim els límits municipals, els comarcals i els de Catalunya. El que ja no sé és si es podria fer sortir tot això automàticament a la infotaula, ni si seria desitjable. Potser en @Amadalvarez ens hi pot ajudar.

Bé, segurament a la infotaula no sigui imprescindible, tampoc no ho tenim ara. Però potser sí si es pogués tenir incrustat a l'article ja seria molt que s'actualitzés sol. Ara ho tenim molt bonic amb coloraines i tot plegat, però és més important la informació que el format, per tant podríem renunciar a disseny gràfic i tenir millor la informació. El que sí és cert és que caldria que la comarca com a mínim pogués quedar ressaltada respecte les de l'entorn.

Hi estava jugant una mica a la Viquipèdia anglesa i es poden fer coses interessants amb OSM, no obstant no sé si la plantilla que tenim aquì ho permet (estic fent servir {{maplink}} que sembla que no tenim). Si algú em vol ajudar no m'importaria intentar passar-ho a OSM fent servir aixó, peró jo no tinc ni idea de com traduir planitlles ni de com editar les infotaules (tot i que em semblaria interessant aprendre'n)

Podeu veure-ho a l'enllaç següent.

https://en.wikipedia.org/wiki/User:Bsckr/sandbox#/map/0

(Per algun motiu no es veu bé a la meva pàgina d'usuari i s'ha d'obrir el mapa per veure-ho)

Fa temps vam tenir un problema semblant amb aquests mapes i vam descobrir que el truc és desar sense previsualitzar. Tot i que sembli superstició funcionava i se li va trobar una explicació tècnica plausible.

I això permetria poder veure-hi les divisions administratives municipals dins la comarca?

Si vols dir en comptes de comarques dins de Catalunya sí:

https://en.wikipedia.org/wiki/User:Bsckr/sandbox#/map/1

Si vols dir tot plegat suposo que també però potser queda una mica saturat.

Si es vol fer, suposo que s'haurien de posar els límits dels municipis de la comarca i els límits de la comarca (amb un altre color o tipus de línia), tots sense trama. Trama només al municipi.

Pots veure un exemple de mapa amb municipis i comarques a Llista de masies de la Selva - sud-est.

Ah fantàstic, doncs sí, veuria molt més lògic tenir això a totes les infotaules..

Bona utilitat, aquesta d'en @pere_prplz !

No tinc massa clar quina informació és més rellevant per qui busca una comarca, si la comarca en el seu context o què conté. En tot cas, dins o fora la infotaula, alguna plantilla com la que mostra en Pere seria magnífic.

Crec que fins i tot es podrien posar els dos, l'un al costat de l'altre,

Això ja s'assemblaria bastant als mapes svg que hi ha actualment: Usuari:Bsckr/proves

No veig que duplicar el mapa sigui una millora. Si volem posar més coses als mapes OSM, amb un sol mapa n'hi hauria d'haver prou.

Miro d'aportar context històric i respondre algunes preguntes i propostes:

• A WD les comarques existeixen com a item, però no sempre formen part de l'estructura jeràrquica de dependència. La seva inclusió, així com la de les vegueries sempre ha estat tema de conflicte amb els veïns. És a dir, no penseu que tenir i mantenir aquest nivell serà de franc.
• El mapa localitzador era la única forma de tenir un mapa abans de WD, ja que tot i existir l'OSM, no existia l'enllaç entre els dos mons ni existia a WP el Kartographer (maplink, Map draw, et al.). Per tant, tot es feia dibuixant SVG i d'aquí que tinguem mapes de context de quasi tot el món.
• Quan vàrem sortir de l'edat mitjana de WP i vàrem refer les infotaules amb mapes dinàmics i continguts WD, vàrem mantenir els antics mapes de context dins les infotaules perquè costava zero esforç, per suavitzar la gestió del canvi que suposava tanta modernor de cop i perquè donava la màxima llibertat a que hom dibuixés més o menys informació de context si estava disposat a mantenir-la. Vull dir que érem conscients que "quan ens acostuméssim a la música en digital abandonaríem els vinils" i que sempre trobaríem defensors de l'anterior tecnologia que tindrien una via compatible per seguir mantenint els continguts en format SVG.

Respecte l'ús més o menys sofisticat de l'OSM (en aquest punt l'expert és en @Vriullop, però miraré de respondre):

• Els mapes els dibuixa el Kartographer. Per facilitar el seu ús per usuaris no informàtics s'han construït eines que l'invoquen passant-li la informació que els editors aporten de forma més entenedora.
• El Maplink és l'eina que fan servir els anglesos i nosaltres tenim el {{Map draw}}. No conec en profunditat el Maplink, però crec que tenim les mateixes funcionalitats. Sap dibuixar polígons, línies i punts, assignar-li colors a cadascun d'ells i mostrar textos i imatges associades. Veieu a Special:permalink/33496088 la versió Map draw de l'exemple fet per @Bsckr amb Maplink.
• Ara bé, la riquesa d'aquestes opcions que es mostra a les infotaules és limitada perquè ha de servir igual per qualsevol indret del planeta i els continguts surten de WD. Per tant, com deia al primer punt, l'estructura de dependències territorial serà la que allí figuri.
• Es poden fer mapes més personalitzats?. Per descomptat. Tal com ha fet @Bsckr a la prova del maplink. Aportant-li manualment la Qid dels items implicats o de les coordenades a dibuixar. És a dir, tornant a "dibuixar", però en comptes de traçar vectors, li hem de dir els items que volem que miri per dibuixar els vectors. Als exemples de Map draw hi ha algun cas de doble nivell (Maresme-Catalunya i Mataró-Maresme, però hi ha de més treballats com l'aportada pel Pere.
• Si es vol optar per dibuixar amb l'OSM (via Map draw), cal assumir que requerirà manteniment manual si varien les relacions (com ens ha passat amb el Lluçanès).
• Tenim dues situacions diferents segons sigui dins o fora de la infotaula:

• posar el mapa fora de la infotaula amb una crida al map draw directament (com hem vist més amunt).
• aportant-li a la infotaula (teniu l'explicació detallada a "LOCALITZACIÓ- MAPES"):

• com a imatge complementaria guardada a Mapa detallat (P1621) o manualment a imatge_mapa
• com un únic mapa alternatiu als dos mapes actuals (el localitzador i el OSM), subministrant-li una crida complerta al Map draw en el paràmetre draw_mapa de la infotaula o, si és estable i no canviarà, es pot emmagatzemar com Forma geogràfica (P3896) dins l'item de l'entitat (Cas Marxes_per_la_Llibertat); aquesta via requereix d'un nivell tècnic més expert. Trobareu la documentació de com fer-ho a Plantilla:Map draw/generar Map Data Espero haver ajudat a entendre les opcions que tenim.

Salut !

@Amadalvarez: Un dubte després de mirar-me la documentació de la plantilla. Si no hi ha ni Forma geogràfica (P3896) ni un mapa generat amb {{Map draw}}, d'on surten el mapa dinàmic OSM i la forma que s'hi dibuixa? De la relació d'OSM relacionada per la propietat Wikidata d'OSM?

Sí. l'item té vinculat una entrada OSM i ho agafa per default.

Mirant els exemples de Ma draw veig que deu ser això.

Ara bé, si volguéssim automatitzar que sortissin els municipis veïns o els de tota la comarca, caldria fer una consulta a Wikidata. Això és possible o seria molta càrrega pel servidor?

I consultar quina és la comarca per mostrar només el municipi i la comarca seria més fàcil?

Per saber els municipis veïns tenim la Limita amb (P47), però no sé quan de poblada està aquesta propietat.

Per saber la comarca, cal fer un getParentValues que recupera regressivament seguint una propietat, en aquest cas la P131, fins trobar l'element que et convé o fins un nombre determinat.

Ara miro de preparar un exemple. Dóna'm una estoneta.

Diria que els municipis (i més divisions administratives) tenen la Limita amb (P47) força completa. Aquí n'hi ha una mostra força digerible i aquí una de més espectacular per qui li agradin els gràfics embullats.

@Pere prlpz @Bsckr @Quelet

He començat una plantilla per dibuixar mapes simples, fàcilment:

• a partir d'una unitat (municipi, per exemple)
• li diem quin és el nivell superior que volem mostrar, indicant-li no quina és, sinó quin tipus és, per exemple "comarques de Catalunya". D'aquesta forma, quan tinguem un cas que ens funcioni per un municipi de una regió, un estat, etc, ens servirà per la resta de casos equivalents, simplement canviant-li l'item de la unitat bàsica.
• Li diem quin és el següent nivell superior que volem mostrar: província, Comunitat autònoma, regió, etc.. Aquest nivell és opcional, si no s'informa no es mostra.
• i li podem demanar si volem veure els municipis amb qui té frontera

Estic acabant d'afinar-lo, perquè segons quina combinació demano el resultat sembla un bloc i no diferencia entre les parts que el componen, però la part més difícil està feta.

Proveu-lo a Usuari:Amadalvarez/test-3 i feu suggeriments.

Bona idea i excel·lent feina! Llavors, es podria demanar una cosa com "dibuixa tots els límits dels municipis de la comarca x, i els límites de les comarques dins de l'estructura administrativa y". Caldria tenir la llista de municipis per cada comarca, i de comarques per cada estructura, etc. Bé... és una consulta a wd, només, em fa l'efecte.

@Quelet No. És més genèric.

Els paràmetres són:

• l'item base: municipi, per exemple Bescanó (Q13417) . Però podria ser un altre nivell.
• el Qid del tipus del següent nivell. NO cal dir Gironès (Q12752), sinó Comarca de Catalunya (Q937876).
• Si el 2 nivell és Catalunya, hi posaríem Comunitat autònoma d'Espanya (Q10742), però si volguéssim comparar-ho amb Espanya, diríem Estat sobirà (Q3624078)

D'aquesta forma la crida:

{{Usuari:Amadalvarez/test-3|item={{{item|}}} |superior=Q937876 |maxim=Q10742}}

la podem posar "tal qual" a l'article de qualsevol municipi català i funcionarà. Si fos un municipi del País Valencià (Q5720), hauríem de posar Comarca del País Valencià (Q766277) a superior= .

Als exemples hi ha dos mapes d'Elna referenciats amb dos nivell diferents: departament + regió / regió + estat. Qualsevol d'ells serveix per pintar el mapa de qualsevol municipi francès sense més personalització.

Prova-ho !

@Bsckr @KajenCAT @Quetz72 @Quelet @Pere prlpz

Si la prova Usuari:Amadalvarez/test-3 us sembla bé com a eina per dibuixar mapes especialitzats de "Municipi dins el seu context", ho convertiré en plantilla i li hi posaré algun paràmetre més per personalitzar colors, alineament, amb quadre o sense,..

M'agradaria que aquells que teniu més ull estètic, em digueu quins colors us sembla millor per defecte: els que té, altres ?..

Gràcies

Ei @Amadalvarez, em sembla molt interessant.

Jo hi he estat jugant una miqueta també. A Usuari:Bsckr/comarques, he fet una plantilla que destaca la comarca que posis com a primer paràmetre. (És la primera plantilla que faig i no hi entenc gaire, especialment per estàndards, documentació, i aquestes coses.) La idea era fer-la semblant als mapes que hi havia en format vectorial, peró óbviament es podria fer flexible en quant a colors, què mostrar, etc.

Estic d'acord amb en @KajenCAT sobre els municipis limítrofs, de fet em sembla que mostrar païs, comarca, i municipi en un sol mapa pot ser una mica massa informació especialment si és mostra petit en l'article.

Una cosa amb la que m'he entretingut bastant i no n'he tret res clar és de provar de dibuixar una comarca o territori antic com comentaven més avall en la conversa. Hi ha un historial a OSM, peró no he trobat la manera de treure'n les dades, ni tan sols de descarregar-me-les per intentar dibuixar-les localment.

Crec que el draw map té clars avantatges respecte els mapes vectorials, peró també hi veig alguns inconvenients.

- En primer lloc, és una cosa bastant personal, peró no veig especialment útil que els mapes siguin interactius, especialment en un mapa a una infotaula, crec que hauria de d'estar optimitzat per donar el máxim d'informació en un sol cop d'ull.

- Els nivells de zoom han de ser enters, Catalunya queda entre el 6 i el 7, és a dir que depén de la mida del mapa o es perd la meitat de l'espai a les vores o l'escapces.

- Em sembla més feixuc de carregar que les imatges fixes, a vegades m'he trobat que que he de refrescar la página per veure totes les formes.

A mi em sembla millor opció que no pas els mapes amb imatges estàtiques actuals. En mostrar a més a més els límits administratius amb transparències sobre el mapa, permet d'ubicar fàcilment indrets concrets. Per a mi doncs endavant, bona feina.

Gràcies, @Quetz72. T'estan bé els colors que he fet servir per deixar-los per defecte?.

Hi haurà paràmetres per personalitzar-los, però triar bé els valors per defecte estalvia feina i genera un estil homogeni.

Sobre colors no sóc massa bo (pel que diuen de les meves camises...), però el vermell clarament sí, tinc el dubte amb el blau. Haurien de ser colors que no et puguis trobar en un mapa: el blau, tot i ser més fosc que el blau cel que es fa servir per a rius i mar, es pot confondre en altres indrets. O bé el faria més fosc o bé simplement faria un magenta, lila, violeta, etc. sempre que contrasti prou amb el vermell. Per la resta trobo bé mostrar el municipi en el seu context buit, es pot explorar sense dificultat fent zoom. També em sembla bé mostrar els municipis limítrofs només, entenc que si es volen veure tots els municipis de la comarca ja es pot visitar el mapa o article de la comarca.

Proposo: El municipi amb línia negra i sense trama com estava abans. La resta del món tota amb la mateixa trama. Els límits de la comarca (o comarques) i els de Catalunya amb línia grisa. Els límits dels municipis de la comarca, si hi són, amb línia grisa més clara o més prima.

Intentat posant-me en la pell d'un lector no editor, tots els exemples en què surten els municipis limítrofs no em semblen bona idea, només atiarà la confusió. Soc partidari de o bé mostrar tots els municipis de la comarca + el municipi en qüestió o bé el tercer exemple proporcionat per n'Amador.

A nivell estètic, crec que el municipi específic hauria de tenir algun color omplert, i no la vora només (estil exemples maresmencs de la Plantilla:Map_draw/ús/exemples.

D'acord amb en KajenCAT. Els municipis limítrofs són difícils d'entendre, especialment si el zoom els inclou. Si hi posem més municipis, hauria de ser la comarca sencera.

I d'acord també que el municipi s'hauria de destacar millor perquè s'entengui quin és l'objecte de l'article. Això sí, l'ombrejat hauria de ser prou claret com perquè se segueixi veient el mapa a sota. Potser hauríem de fer com abans, que tot tenia la mateixa trama excepte el municipi, que es destacava perquè no en tenia.

En resum, un cop vistos els exemples, els mapes amb més coses donen context respecte als mapes que teníem on només sortia marcat el municipi, però correm el risc que es perdi què és el municipi, que això estava molt clar a la versió antiga.

En aquests exemples nosaltres no ens hi perdem perquè coneixem les comarques i ens és fàcil endevinar què és què, però em temo que si em posen el mateix en un municipi basc no sabré si estic veient els municipis dins de la comarca i el del mig és el de l'article, o si estic veient els pobles del municipi i el del mig és el de la capital municipal. Em fa por que si no aconseguim afinar millor el disseny, algú que no conegui gaire la geografia de Catalunya es perdria amb els exemples de Manlleu.

Una mica en la línia d'en Pere, opino que cal donar un mapa que proporcioni el context de l'àrea municipal. A vegades penso que es podria donar un altre mapa, també: el dels nuclis de població i elements geogràfics més rellevants, per obtenir informació ben ràpida de les característiques internes del municipi.

Com ara això? c:Data:Entity of population/Catalonia/Tarragona.map

Espectacular, però no crec que millori el mapa OSM que està tapant.

Quin mapa OSM està tapant?

Vull dir el mapa OSM de fons, que com més polígons i trames hi posem, menys el veiem, i que també mostra els barris de Tarragona.

Jo només responia a la petició d'en Quelet sobre un altre tipus de mapa, els nuclis de població, que no és el mateix que barris. En aquest cas. barris com el Serrallo o la Part Alta no hi surten reflexats. La font que he utilitzat ve de l'ICGC.

Per l'altra banda, els polígons no són opacs, es pot veure perfectament. Suposo que es pot revertir i crear una màscara fora de Tarragona.

Sí, em sembla que estem (o estic) barrejant a la conversa el que es pot fer amb mapes i el que hauria d'anar a la infotaula. Aquest mapa amb els barris no el posaria a la infotaula de Tarragona (a la infotaula d'un barri destacant-lo potser sí), però aquest i molts com aquest poden ser útils en altres llocs com una secció de barris de l'article de Tarragona.

Interessant discussió. Hi veig al menys dues possibilitats, tal com s'ha dit d'alguna forma: moltaa informació contextual sense sortir de la VP, hi menys informació i enllaç fàcil i directe a OSM. Jo m'estimo més la segona opció, i per això també miro de millorar OSM i de millorar les equivalències i correspondències entre coordenades de WD i punts/línies/relacions d'OSM. Suposo que hi ha més possibilitats, totes ben riques.

Per les altres característiques ja tenim el mapa OSM de fons, i si hi volguéssim incloure enllaços no ho veig a la infotaula i a més seria complicat decidir quins són els rellevants. Diria que per posar la resta del municipi sobre el mapa ja tenim les llistes de topònims i els seus mapes.

A veure, crec que he generat certa confusió entre aquest gadget de pintar mapes elementals i com es construeix el tema mapes a les infotaules.

Si mireu la meva llarga primera introducció (o la documentació de la infotaula), les infotaules tenen

• Bloc 1. Una imatge d'un mapa genèric o detallat, o històric, o el que vulgueu de tota l'amplada de la infotaula. OPCIONAL.
• Bloc 2.

• una imatge amb un mapa de context dibuixat, com sigui, que ajuda a mostrar allò que considereu que ajuda i no pot (o és difícil) dibuixar com a mapa dinàmic. (manual o des de la Imatge del mapa localitzador (P242)). Ocupa el 50% esquerre del bloc.
• el mapa dinàmic de sempre que es pot complementar amb un contingut guardat a la Forma geogràfica (P3896); si aquest mapa és sòlid "taparà" el que dibuixa std. la infotaula i si són punts, línies o trames semitransparents, ho complementarà. Ocupa el 50% esquerre del bloc.

Si no hi ha mapa de context (P242) o no hi ha coordenades per dibuixar el dinàmic, l'altre, aquell que s'ha pogut dibuixar, ocuparà el 100% de l'amplada.

La meva idea no era canviar res d'aquesta fórmula que em sembla prou versàtil. Ja que si volem dibuixar al nostre gust, podem seguir creant imatges que ajudin a la contextualització + un dinàmic generalista que mostra el perímetre de l'item i el seu entorn sense fer èmfasi en res més. I si volem que el mapa dinàmic sigui més ric, dibuixem amb el map draw i guardem el resultat a la P3896.

Us preguntareu: Llavors, per a què serveix el gadget del que estem opinant?.

Doncs serveix pel que diu: dibuixar mapes d'un municipi en relació al context superior que vulgueu ja que, per les proves que feia en @Bsckr, em semblava que podia ser interessant per substituir mapes similar fets manualment. En tot cas, ho he fet per posar-ho dins el cos de l'article, no pas a la infotaula que no li cal aquesta via per aconseguir aportar aquesta informació.

Si aquest mapa tan elemental no li veieu utilitat o considereu que li manquen més funcionalitats, potser és que el que cal és fer servir el map draw amb totes les seves opcions, com algú de vosaltres ja ha començat a experimentar.

Disculpes per no definir prou clarament les expectatives.

Moltes gràcies @Amadalvarez! Molt interessant i em respòn uns quants dubtes. Perdó per l'ignorància, però no acabo d'entendre a què et refereixes amb "l'estructura de dependències territorial" o "l'estructura jeràrquica de dependència".

Crec que el tema d'actualitzar quan canvia alguna cosa com el Lluçanès seria el gran punt fort de fer servir OSM en contra els mapes vectorials.

Entenc que la preocupació de l'Amador ve de quan a algun editor de Wikidata d'un país proper al nostre se li ocorre posar-se a treure comarques de Wikidata perquè les veritables divisions territorials administratives són les províncies, o alguna cosa així.

La veritat és que darrerament aquest problema me'l trobo només amb la Instància de (P31) de Municipi de Catalunya (Q33146843) i més rarament amb les vegueries. Les comarques estan força tranquiles. Cas a banda són les comarques de la Catalunya Nord que no són divisions administratives i hauríem d'acordar una manera útil de pujar-les a Wikidata, i les comarques de la Franja (i d'Aragó en general) que el darrer cop que ho vaig mirar estaven entrades a Wikidata.

I si algú té interès en vigilar aquestes coses, pot posar-se a la llista de seguiment les llistes de masies i altres llistes similars, que desgraciadament són com el canari de la mina.

Sobre això de l'estructura jeràrquica de Wikidata un altre problema és que mirant només l'item del municipi no és possible saber quina és la comarca, perquè a Localitzat a l'entitat territorial administrativa (P131) hi pot haver-hi coses diferents de la comarca (i ens molts casos és legítim i convenient que hi siguin). Aleshores, o hi posem a mà què hi volem, o hem de fer una consulta complicada a Wikidata que no sé si és possible.

Les comarques normalment s'identifiquen a partir de P131, tot i que ens hem trobat alguna vegada que n'hi ha alguna que desapareix. Si comproves Especial:Enllaços/Mòdul:Location sol aparèixer en els camps de naixement i mort de biografies, excepte anteriors al segle XVIII considerat anacrònic, i excepte casos redundants com Barcelona (Barcelonès). És un mòdul específic, però per Catalunya és una consulta simple feta amb el Wikidades.

Això és rellevant per a una altra cosa: la pertinença històrica a vegueries, corregiments, bisbats, comtats... Per a les unitats de població històriques (molt ben definides fins a l'expansió poblacional recent) seria bo saber a quina vegueria (i corregiment al segle XVII/XIX) peranyien... a més de parròquia/diòcesi (més que per qüestions religioses, per raons econòmiques com el delme). I d'altres coses també. Quina propietat genèrica podríem fer servir, que admetés un qualificador adient? (semblant a "codi de catàleg/catàleg" que vam fer servir per a les escoles de catalunya, sense que calgués crear cap nova propietat).

Entenc que per vegueries històriques i corregiments el que tocaria seria Localitzat a l'entitat territorial administrativa (P131) amb qualificadors Data d'inici (P580) i Data de finalització (P582). Pel bisbat hi ha Diòcesi (P708) amb els mateixos qualificadors. En tots els casos, els valors actuals s'haurien de marcar com a preferents perquè siguin els que es tornin a les consultes que no busquin.

Suposo que s'hauria de mirar que les combinacions no siguin anacròniques, i en alguns casos recuperar la informació amb una consulta pot no ser gens trivial.

Ah d'acord, peró pel que fa als mapes, tampoc no s'ha de fer servir tota la informació de Wikidata, no? És a dir, es podrien tenir llistes "internes" de comarques de Catalunya, o de municipis de X comarca amb els codis que enllacin als ítems de wikidata, i només agafar les dades per generar el mapa, no?

@Bsckr Efectivament em referia al que comenta el @Pere prlpz.

Ara com ara només afecta a l'arbre (de P131) que mostra la infotaula geografia política. Però si volem automatitzar la creació de mapes, com el de la teva mostra, on es dibuixa un municipi en relació a la seva comarca a partir del contingut WD, cal que l'estructura estigui bé per no tenir sorpreses als resultats.

Hi ha coses que és més fàcil mantenir i gestionar via OSM, i evidentment una n'és els límits territorials, els rius i canals, etc. Bons exemples els que hem vist més amunt.

No tinc clar què és a cada lloc. Els límits de cada territori (o sigui, la línia de la frontera) s'agafa d'OSM? I quins territoris formen són divisions de quin altre (ex: quins municipis a cada comarca) s'haurien d'agafar de Wikidata?

Tal com ho entenc jo, OSM és una base de dades que respon a "què hi ha aquí?". En canvi, WD és un graf de coneixement que a vegades conté "on és això (punt, línia, àrea, o un seu recull)" [per WD respondre punts, és la propietat de coordenades; la resta, via fitxer JSON .map o via una plantilla]. Els límits d'entitats de població, municipis, comarques, etc... venen millor definits i mantinguts a OSM. Les relacions entre ells, venen millor definits i mangtinguts a WD. Naturalment, a OSM se li pot preguntar també via Overpass "quines relacions x(i) estan contingudes geogràficament (totalment o potser fins i tot parcial) dins d'una altra relació Y", per generar una llista.

(conflicte d'edicions; responia a en Bsckr) Això perdria la gràcia de l'automatisme que es deia més amunt que quan canviessin els límits de les comarques (com ara amb el Lluçanès) tot s'actualitzés tot sol un cop canviat a Wikidata.

I si no interessa el canvi automàtic dels límits de les comarques? Per exemple, si es vol mostrar la població de les comarques en un determinat any o els resultats d'unes eleccions?

Si vols un mapa estàtic el pots fer amb {{Map draw}} (pots veure Plantilla:Map draw/ús/exemples que per mi més il·lustratiu que la resta de la documentació). Aquí pots dibuixar tu les línies o agafar les formes d'OSM que és més fàcil, però quines formes vols agafar (per exemple, quins municipis) li dius tu.

Sí, Pere, per exemple, si vull mostrar la població per comarques del 2020, no pot sortir Lluçanès -que sortirà com passa en els exemples que m'has passat-, ja que es va crear el 2023

Doncs aquí tens feina, perquè no crec que puguis accedir automàticament a l'historial d'OSM (de fet, accedir-hi a mà ja és molt més complicat a OSM que en un wiki). I si li has de posar les coordenades de tots els punts i línies, no ho tens gaire més fàcil que dibuixant un svg.

Per a això cal que OSM mantingui els límits comarcals vells, posant-hi la data d'acabament. No sempre es fa, però a vegades sí, de cara a OpenHistoricalMap.

Gràcies a aquesta discussió, he pogut descobrir aquest tipus de mapes interactius i m'ha portat a crear-ne un per les eleccions catalanes del 2021 (no d'enguany). Com podeu veure, queda molt lleig amb el buit de Lluçanès enmig i tampoc el puc tenyir en funció de les dades dels municipis perquè es podria interpretar que ja existia la comarca.

I no podríem definir versions dels límits comarcals? Per exemple, per any: Osona:2021. Potser hi ajudaria.

Això existeix? En cas que sí, ho desconec completament com es pot fer

Fa dos mesos que el bot que posava la data a les plantilles com FR, FVA o EE no funciona (@Arnaugir:).

Fent de la necessitat, virtut, però, potser podríem aprofitar per eliminar la categorització per anys (les dates les podríem deixar a la plantilla). Recordau que, fa dos anys ja vàrem eliminar la categorització per mesos.

Antecedents: Tema:Svfkjcexz2lqknb4, Tema:Wnc9xmyavit7sgw9, Tema:Xw86rwc5x9owz0hn.

M'han desactivat el bot per unes funcions que han quedat obsoletes, em costarà déu i ajuda reviure'l. Però ho aconseguiré :)

Pel que fa als anys, com vulgueu a mi m'és indiferent.

Per mi endavant en deixar de categoritzar les deficiències dels articles per any.

Perquè us faceu una idea de les tasques a les quals afectaria: Viquipèdia:Articles per millorar.

A mi m'agradaria mantenir -si fos possible- la categorització per anys: com explicava en un altre fil, crec que és millor revisar les pàgines en categories de manteniment prioritzant les més recents. Així, qui va crear l'article (i l'error) tindrà l'opció de veure-ho, aprendre'n i no reproduir-lo, evitant-nos futures intervencions. En canvi, quan revisem un article que porta molts anys amb la plantilla, qui sap si l'editor encara és entre nosaltres.

D'acord amb Cataleirxs.

Mig d'acord amb tu.

Jo revís els articles nous i malgrat canviar-los les mateixes coses cada dia als mateixos usuaris i haver-los explicat els canvis a fer a la seva discussió, hi ha usuaris que no aprenen dels seus errors malgrat fer anys i panys que editen. N'hi deu haver que aprenen, sí, però potser amb més gent revisant Especial:Canvis recents i Especial:Pàgines noves, ja cobriríem aquest segment.

Si de 10 usuaris que la caguem avui, 2 milloren, demà només s'haurà de revisar la tasca de 8. Siguem positius :)

Jo som positiu, però et propòs una alternativa per tal de fer el que tu dius i, a la vegada, poder simplificar les categories de manteniment per tal de millorar pàgines com VP:M i fer-les més útils i fàcils d'usar pels patrulladors.

Per cert, que ara estava pensant que sense el bot actiu, només tendrem categoritzats els articles antics, que precisament són els que no t'interessen.

Correcte, per això m'agradaria que el bot tornés a funcionar.

I l'alternativa que t'he comentat, no et bastaria?

Disclaimer: parlo exclusivament de la meva experiència i necessitat, cadascú tindrà la seva.

Les tasques de manteniment les faig quan tinc el cap com un timbal i no vull llegir, ni escriure ni traduir; o quan tinc poc temps. Llavors, m'és més útil anar a una categoria limitada que no pas endinsar-me en la selva de canvis recents.

Estaria bé fer un repàs ràpid a les Plantilles no utilitzades, sobretot a les d'aquesta tipologia: Plantilla:Article Ciclons tropicals 11 Plantilla:Article Països Baixos 06

Jo m'ofereixo voluntari a fer un repàs als articles amb avís FVA

Crec que, amb el que comentes, t'hauries d'apuntar aquí. A la segona, veig que ja t'hi has apuntat.

PS. Podria ser que aquest comentari anàs a Tema:Y3kcrnv0tsw2tvkd?

Sembla que el bot segueix sense funcionar. Podríem provar de fer el que comentàvem aquí, però, sobretot si el bot no s'ha de reactivar, jo fusionaria directament totes les categories per anys. Diria que perdríem molt poca funcionalitat i simplificaríem moltíssim el manteniment.

Si no hi ha res a fer, ok doncs.