Esfinx de la vinya
Hyles lineata ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Infraordre | Heteroneura |
Família | Sphingidae |
Tribu | Macroglossini |
Gènere | Hyles |
Espècie | Hyles lineata ![]() Fabricius, 1775 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Hyles_lineata_%28White-lined_Sphinx_Moth%29_%2814610140248%29.jpg/220px-Hyles_lineata_%28White-lined_Sphinx_Moth%29_%2814610140248%29.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/-_7894_%E2%80%93_Hyles_lineata_%E2%80%93_White-lined_Sphinx_Moth_%289779341193%29.jpg/220px--_7894_%E2%80%93_Hyles_lineata_%E2%80%93_White-lined_Sphinx_Moth_%289779341193%29.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Hyles_lineata_puppa01.jpg/220px-Hyles_lineata_puppa01.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Hyles_lineata_larva_colorado.jpg/220px-Hyles_lineata_larva_colorado.jpg)
L'esfinx de la vinya (Hyles lineata)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae), pròpia d'Amèrica del Nord i Central.[2] De vegades se'l coneix com l'esfinx colibrí, nom compartir amb altres membres de la la família, per la seva mida semblant a aquests ocells i els seus patrons de vol. Com a erugues, tenen una àmplia gamma de fenotips de color, però mostren una coloració adulta constant.
Característiques[modifica]
Adult[modifica]
Hyles lineata és una arna gran amb una envergadura de 50 a 75 mm. Té un cos robust i pelut. La regió dorsal del darrere està travessada per sis franges blanques diferents i patrons de franges similars a les ales. Les ales anteriors són de color marró fosc amb una franja de color canyella que s'estén des de la base fins a l'àpex; també hi ha línies blanques que cobreixen les venes. Les ales posteriors són negres amb una franja gruixuda de color rosa vermellós al mig.
Larves[modifica]
Les larves mostren una àmplia variació de color. Les larves són negres amb taques ataronjades disposades en línies per tot el cos. L'escut protoràcic del cap i la placa anal són d'un color verd o taronja amb petits punts negres. Tenen una característica banya ataronjada que sobresurt de la part posterior del cos. Aquesta banya, que de vegades pot ser groga i tenir una punta negra, no és un fibló i les erugues no són perjudicials per als humans. La larva de vegades també pot ser verda llima i negra.
Distribució geogràfica[modifica]
Hyles lineata és molt abundant a Amèrica del Nord i té un rang geogràfic molt ampli, des d'Amèrica Central fins al sud de Canadà a través de Mèxic i la major part dels Estats Units. També es poden trobar ocasionalment a les Índies Occidentals. També s'han observat poblacions a Euràsia i Àfrica.
Alimentació[modifica]
Larves[modifica]
Epilobium, Mirabilis, Malus, Oenothera, Ulmus, Vitis, Solanum, Portulaca, Fuchsia, Clarkia.
Adults[modifica]
Aquilegia, Consolida, Mirabilis, Petunia, Lonicera, Ipomoea, Syringa, Trifolium, cards, Datura, Campsis.
Els adults s'alimentaran de diferents flors en funció del seu comportament i si són diürnes o nocturnes. Si els adults són nocturns, triaran flors de color blanc o pàl·lid, que són més fàcils d'identificar en contrast amb el fullatge fosc que envolta la flor. Si són diürns, triaran flors de colors més brillants.
Comportament[modifica]
Els adults generalment no sobreviuen als freds hiverns del nord, però les larves passen l'hivern i les arnes comencen a aparèixer a mitjans de maig. Depenent de l'abundància, pot passar un segon vol a finals d'agost o principis de setembre. Se sap que les larves es reuneixen i formen grans grups a la recerca de plantes hoste, i poden menjar plantes senceres, cobrir carreteres senceres i formar enormes masses relliscoses a mesura que avancen. Els adults prefereixen volar de nit, però de vegades també volen durant el dia. Es veuen amb més freqüència al vespre i a l'alba. Les larves passen l'hivern i poden emergir entre el febrer i el novembre, moment en què comencen a alimentar-se d'una varietat de plantes. Les erugues són devoradores ardents. Quan es preparen per a la transició a l'etapa de pupa, les erugues caven caus poc profunds a terra on després romanen durant 2 a 3 setmanes, moment en què emergeixen com a adults. A mesura que s'acostin a la fase de crisàlide, es mouran cap a la superfície, cosa que en facilitarà l'emergència.
Referències[modifica]
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «BioLib - Hyles lineata» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2024].