Catalunya del Nord: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Etiqueta: possible spam |
||
| Línia 211: | Línia 211: | ||
* [http://www.federacio.cat Federació d'entitats nord-catalanes], per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes |
* [http://www.federacio.cat Federació d'entitats nord-catalanes], per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes |
||
* [http://www.catalunya-nord.com Catalunya-Nord.com]. Esdeveniments culturals, exposicions... {{fr}} {{ca}} {{en}} |
* [http://www.catalunya-nord.com Catalunya-Nord.com]. Esdeveniments culturals, exposicions... {{fr}} {{ca}} {{en}} |
||
* [http://www.officialworldrecord.com/2004/08/worlds-largest-floating-flag/ OFFICIAL WORLD RECORD La senyera mes gran del mon] |
|||
* [http://membres.lycos.fr/catalunyadelnord/llistamunicipis.htm Toponímia dels municipis de la Catalunya Nord] |
* [http://membres.lycos.fr/catalunyadelnord/llistamunicipis.htm Toponímia dels municipis de la Catalunya Nord] |
||
* [http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM Llibre: ''Qui sem els catalans del nord?''] |
* [http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM Llibre: ''Qui sem els catalans del nord?''] |
||
Revisió del 12:55, 12 jul 2012
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Informació | |||||
| Regió : | Llenguadoc-Rosselló | ||||
| Prefectura : | Perpinyà | ||||
| Sotsprefectures : | Ceret Prada | ||||
| Població - Total (2008) - Densitat |
441387[1] hab. 103 hab/km2 | ||||
| Superfície | 4 116 km2 | ||||
| Districtes | 3 | ||||
| Cantons | 31 | ||||
| Municipis | 226 | ||||
| President del Consell General | Hermeline Malherbe | ||||
| Mapa de les comarques nord-catalanes | |||||
 | |||||
La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és l'Alfons Mias en els anys 30 del passat segle,[2] i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord); ambdós nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), el qual s'engloba dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), el qual es coneix informalment en francès com a Pays Catalan, en català, País Català.[3]
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès.[4] i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.
Amb una població de 440.885 habitants (2009)[1], representen un 0,6% de la població total francesa, 18% de la regió Llenguadoc-Rosselló, i un 3,1% de la població total dels territoris de parla catalana.
Geografia
La Catalunya Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'estén per la plana del Rosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb el mar Mediterrani. Els rius Tet, Tec i Aglí travessen la Catalunya del Nord d'oest a est paral·lelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran alçada.
El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolços, amb què les nevades són molt rares a la plana. Els estius són sovint molt càlids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occitània, que regularment assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, igualment anomenat marinada, per la seva part, és el que porta la pluja.
Organització territorial
A la Catalunya del Nord hi ha 6 comarques històriques que no es corresponen amb l'actual divisió administrativa del departament.
Comarques
La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué a la seva obra Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. A l'Atlas de Catalunya Nord de Joan Becat del 1977, s'hi pot veure la inclusió de l'occitana Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març de 1790, a mapes més recents.[5]
D'aquesta manera, la tradició acadèmica organitza els 228 municipis de la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
- el Rosselló (92 municipis), amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres,[6] les Corberes,[7] l'Albera incloent-hi la costa de la Marenda,[8] la Plana del Rosselló,[9] el Riberal del Tet, [10] i la Salanca.[11]
- el Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir,[12] el Vallespir Mitjà[12] i el Baix Vallespir.[12]
- el Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent,[13] el Conflent Mitjà[13] i el Baix Conflent,[13] les Garrotxes,[14] i part de l'Altiplà de Sornià.[15]
- el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap.
- l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a Espanya.
- la Fenolleda o el Fellonedès, (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; d'expressió occitana i que inclou les subcomarques de les Corberes[15] (dividides entre el Rosselló i la Fenolleda),[16] les Valls[15] i l'Altiplà de Sornià o Aspres.[15]
Alta Cerdanya Capcir Conflent | Fenolleda Rosselló Aspres Vallespir |
Al Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord (2007) de la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans,[17] s'eleva a la categoria de comarca els Aspres, una subcomarca al sud-oest del Rosselló. A més canvia diversos municipis del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya al Conflent.
Divisió actual
La divisió administrativa actual correspon al model francès. Des de la Revolució que la Catalunya Nord està continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), creat el 4 de març de 1790.
Entitats supramunicipals
A la Catalunya del Nord, hi ha les següents entitats supramunicipals:
- Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània
- Mancomunitat municipal de les Alberes
- Mancomunitat municipal dels Aspres
- Mancomunitat municipal del Ribesaltès-Aglí-Manadell
- Mancomunitat municipal del Vallespir
- Mancomunitat municipal del Rosselló Sud
- Mancomunitat municipal del Rosselló Conflent
- Mancomunitat municipal de la Costa Vermella
- Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir
- Mancomunitat municipal del sector d'Il·liberis
- Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrània
- Mancomunitat municipal de l'Aglí Fenolleda
- Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya
- Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent
- Mancomunitat municipal de Vinçà-Canigó
- Mancomunitat municipal de Canigó-Vall del Cadí
També hi ha municipis que no formen part de cap agrupació supramunicipal.
Història
És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del Tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:
Bressol del Casal de Barcelona
La nissaga de comtes i reis del Casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent.
Tractat dels Pirineus
A conseqüència de la signatura per part del rei d'Aragó del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.
Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, fins la darreria del segle XX. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.
A la Cerdanya, fins el 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell en depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.
Creació del departament
El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789. Dues dates permeten comprendre millor la història del departament:
- 1258: el Tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la corona francesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rosselló, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa.
- 1659: la frontera política actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist més amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administració francesa, amb l'excepció de la vila de Llívia.
Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regió utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbonès). Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans del sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.
Al segle XIX els Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, home polític i savi nascut a Estagell.
Llengua
El reial decret francès de Lluís XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic.
La política oficial de l'Estat francès es pot considerar un veritable genocidi llingüístic, i ha fet que avui dia el català sigui una llengua clarament minoritaria a la Catalunya del Nord.
Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució i ha afegit al seu article 2 la frase següent: La langue de la République est le français. ("La llengua de la república és el francès."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el francès contra l'expansió de l'anglès, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.
Oficialitat del català
Per a més informació, consulteu l'article Carta a favor del català
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declarà l'oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès, mitjançant la Carta a favor del català. La Carta disposa de 9 articles que, a banda de reconèixer l'oficialitat del català, reconeix també l'Institut d'Estudis Catalans com autoritat lingüística i pretén assegurar l'ús i coneixement general de la llengua en l'administració i la vida socieconòmica. Entre d'altres, fa referència als mitjans de comunicació públics i privats, l'escola i la retolació viària.
Economia
L'economia de la Catalunya Nord gira tradicionalment entorn de l'agricultura, dominada per l'arboricultura (amb nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (enciams i carxofes, sobretot) i la viticultura. En aquest àmbit, la regió es distingeix per una important producció de vins dolços naturals, amb quatre denominacions prestigioses: Banyuls, Maurí, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Tuïr. Es produeixen també nombrosos vins secs amb Denominació d'Origen, negres sobretot, dels quals els de Cotlliure són sens dubte els més coneguts.
La ramaderia, en retrocés durant diversos decennis, sembla que està agafant un nou vigor, en particular amb la producció de carn amb denominació de qualitat com ara la vedella rosada dels Pirineus.
Tanmateix cal precisar que no són gaire més de 8.000 persones, si s'exceptuen els treballadors estacionals, les que viuen de l'agricultura. Les empreses industrials hi són poc nombroses i no són suficients per pal·liar la important taxa d'atur de la regió (més d'un 15% de la població activa). La majoria de la població treballa en el sector terciari (administració, serveis, distribució, turisme).
El padró de l'any 1999 donava les xifres següents pel que fa a l'ocupació per sectors:
- Agricultura: 8.227
- Indústria: 10.389
- Construcció: 8.460
- Terciari: 97.673
Demografia
La Catalunya del Nord té al voltant dels 450.000 habitants.[1] La ciutat de Perpinyà n'agrupa més d'un quart tota sola, i més d'un terç comptant-hi la rodalia. És l'única ciutat important; a part de la capital, les principals poblacions són Canet de Rosselló, Cabestany, Sant Esteve del Monestir, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Bompàs, Sant Cebrià de Rosselló, Argelers, Tuïr, Ceret, Elna i Prada, que tenen cada una entre 6.000 i 10.000 habitants. El districte de Perpinyà, per la seva banda, amb 325.362[1] habitants, és el més poblat de la Catalunya del Nord. Els dos altres, Ceret i Prada, tenen respectivament 71.538[1] i 43.985[1] habitants.
El repartiment per grups d'edat mostra un nombre relativament elevat de persones més grans de 60 anys (el 29% de la població, contra un 21,3% per al conjunt de l'estat francès).
Aquesta edat avançada de la població té com a conseqüència un índex de mortalitat superior al de natalitat. Tanmateix la població es troba en augment constant des de fa uns quants decennis gràcies a un saldo migratori clarament positiu. La Catalunya del Nord atreu en particular jubilats que hi cerquen el seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la població i al seu envelliment.
L'evolució de la població ha estat la següent:
- 1954: 230.285 habitants
- 1975: 299.506 habitants
- 1982: 334.557 habitants
- 1990: 363.796 habitants
- 1999: 392.803 habitants
- 2005: 412.685 habitants
Cultura
La cultura catalana continua sent-hi molt vivaç, fins i tot tenint en compte que hi ha pocs joves que parlin la llengua i una alta immigració d'altres regions de França. A la Catalunya Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament. Cada any té lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu. La llengua catalana s'ensenya a les escoles primàries, als liceus (instituts), als col·legis i a la universitat; l'ensenyament només es fa en català en algunes escoles privades com ara La Bressola i Arrels, o col·legis com el Comte Guifré.
Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a Catalunya Nord al principi del segle XX, bé a Ceret, bé a Cotlliure. És en gran part a Cotlliure, on es quedaren Henri Matisse i André Derain, on va néixer el fauvisme. El cubisme, per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqüentada per Pablo Picasso i Georges Braque a partir del 1911. L'escultor Arístides Maillol, famós per les seves obres de tema femení, també va néixer a la Catalunya del Nord, on desenvolupà gran part de la seva producció artística. Ceret acull avui un important Museu d'Art Modern, fundat el 1950 per Pierre Brune. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el festival fotogràfic Visa pour l'Image de Perpinyà i el festival Pau Casals de música clàssica a Sant Miquel de Cuixà, al Conflent.
Com a escriptors nord-catalans destaquen Jordi Pere Cerdà, Pere Verdaguer, Joan-Lluís Lluís, Renada Laura Portet, Aleix Renyé i Joan-Daniel Bezsonoff i com a músics Pascal Comelade, Gerard Jacquet i Jordi Barre.
Existeixen associacions molt diverses com poden ser l'Associació de professors de català per a adults (APCA), la "Fédé" (Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes) o l'Assemblea Nord-catalana, que hi treballen, directament i indirecte, per la llengua i la cultura catalanes (veure el llistat, aquí mateix, poc més a baix).
Esports
El rugbi, amb el seu equip emblemàtic, la USAP de Perpinyà, és l'esport estrella de Catalunya Nord. Encara que també és conegut l'equip de rugbi a 13, els Catalans Dragons Union Treiziste Catalane, és a dir, la Unió Tretzista Catalana, que també pertany a la ciutat de Perpinyà.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 INSEE cens oficial 2008:pob total sense comptes dobles Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «INSEE» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Vera i Grau, Ausiàs. «Vergonya». el Punt, 27-11-1999. Arxivat de l'original el 19-3-2007. [Consulta: 6 octubre 2009].
- ↑ Pays Catalan.
- ↑ Charte en faveur du Catalan
- ↑ (Nov. 2007, JP Gensane Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà)
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Aspres.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Corberes.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Marenda.
- ↑ GREC:Rosselló:Sectors.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Riberal.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Salanca.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Enciclopèdia Catalana:Vallespir.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Enciclopèdia Catalana:Conflent.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Garrotxes.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Enciclopèdia Catalana:Fenolleda.
- ↑ Enciclopèdia Catalana:Fenolleda i Enciclopèdia Catalana:Rosselló.
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord ISBN 978-84-7283-920-5
Vegeu també
- Catalunya
- Atles geopolític de la Catalunya Nord
- Pirineus Orientals
- Llista de municipis de la Catalunya del Nord
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya del Nord |
- Federació d'entitats nord-catalanes, per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes
- Catalunya-Nord.com. Esdeveniments culturals, exposicions... (francès) (català) (anglès)
- OFFICIAL WORLD RECORD La senyera mes gran del mon
- Toponímia dels municipis de la Catalunya Nord
- Llibre: Qui sem els catalans del nord?
- Catalunya Nord per la Independència, des del novembre 2011
- Diari Vilaweb Catalunya Nord, des del febrer 2008
- Catalunya Nord per la Independència (CNxI, des del gener 2012
| Tradicionals | |
|---|---|
| Naturals | |
Vegeu també Comarques de Catalunya | |
| Història | Prehistòria · Edat Antiga · Edat Mitjana · Edat Moderna · Edat Contemporània Per territori: L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià |  |
|---|---|---|
| Geografia | ||
| Llengua | Per territori: L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Política | Independentisme · Nacionalisme català, valencià, mallorquí i andorrà · Regionalisme · Espanyolisme o unionisme · Blaverisme i Gonellisme · Republicanisme · Socialdemocràcia · Conservadorisme · Neoliberalisme Per territori: Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Economia | ||
| Societat | Per territori: Algueresos · Andorrans · Catalans · El Carxe · Formenterers · Frangencs · Eivissencs · Mallorquins · Menorquins · Nord-catalans · Valencians | |
| Cultura | ||