COVID-19

COVID-19

Clínica de la COVID-19
Tipus	pneumònia atípica, infecció per coronavirus, pneumònia vírica, zoonosi, malaltia vírica, pneumònia i malaltia
Especialitat	infectologia, pneumologia, virologia, epidemiologia i medicina d'urgències
Clínica-tractament
Símptomes	tos, febre, insuficiència respiratòria, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, hemoptisi, diarrea, dispnea, limfopènia, anèmia, anòsmia, agèusia, hipòxia, calfred, congestió nasal, anorèxia, nàusea, conjuntivitis, dolor abdominal, pneumònia vírica, lesió cerebral, síndrome confusional aguda, psicosi, encefalitis, enantema, síndrome d'esgotament professional i disfunció erèctil
Exàmens	RT-PCR, ELISA, tomografia computada, reacció en cadena de la polimerasa i prova ràpida d'antígens COVID-19
Tractament	tractament simptomàtic, antivíric, oxigenoteràpia, immunoteràpia, teràpia amb immunoglobulina, immunosupressor, seroteràpia i treatment of COVID-19 (en)
Medicació nirmatrelvir/ritonavir, remdesivir, molnupiravir, favipiravir, ruxolitinib, colquicina, fluvoxamina, casirivimab/imdevimab, infliximab, abatacept, cenicriviroc, tofacitinib (en) , lenzilumab, sargramostim, mavrilimumab (en) , otilimab (en) , tradipitant (en) , aprepitant, remestemcel-L (en) , ibudilast, apremilast, ifenprodil (en) , eculizumab, ravulizumab, selinexor (en) , prazosina, losmapimod (en) , leronlimab (en) , nangibotide (en) , piclidenoson (en) , fenretinide (en) , ebselèn, fostamatinib (en) , vadadustat (en) , lanadelumab (en) , zilucoplan (en) , apabetalona, bucil·lamina, enisamium iodide (en) i deuremidevir (en)
Patogènia
Transmissió patògena	transmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió per contacte, transmissió directa, transmissió per superfície contaminada i infecció ocular
Causat per	SARS-CoV-2
Causa de	pandèmia de la COVID-19, síndrome del destret respiratori de l'adult, pneumònia vírica, trombosi, síndrome del xoc tòxic, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, tempesta de citocines, coagulació de la sang, mortalitat per la COVID-19 i COVID-19 persistent
Classificació
CIM-11	RA01.0
CIM-10	U07.1 i U07.2
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	23470930
OMIM	301051
DiseasesDB	60833
MedlinePlus	007768
eMedicine	2500114
MeSH	D000086382
UMLS CUI	CL1381981 i C5203670
DOID	DOID:0080600

La COVID-19, també coneguda com a malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada per SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV. La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.

Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos, dificultat respiratòria, dolor als músculs, cansament i conjuntivitis. També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis).

La infecció s'estén d'una persona per contacte directe entre elles i mitjançant gotetes respiratòries, sovint produïdes per la tos i els esternuts. Aquestes gotetes també es poden produir durant la respiració o al parlar, però cauen ràpidament a terra o en superfícies i generalment no s'escampen per l'aire distàncies grans. Les persones també poden adquirir la COVID-19 tocant una superfície contaminada i després la cara. És més contagiosa quan la gent està simptomàtica, tot i que la propagació pot ser possible abans que apareguin símptomes.

Té un període d'incubació d'entre 2 i 14 dies, amb una mitjana de 5 dies.

La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou el rentat de mans freqüent i correcte, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica. No hi ha vacunes o tractaments antivirals específics per la COVID-19. Es fan mesures de suport, aïllament i mesures experimentals.

L'OMS ha declarat que el brot de coronavirus 2019-2020 és una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC). A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS. L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.

Terminologia

L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019. Tedros va dir que s’havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d’animals o grup de persones d’acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir estigmatització.

Signes i símptomes

Prevalència de símptomes

Símptoma	%
Febre	87,9
Tos seca	67,7
Fatiga	38,1
Producció d’esput	33.4
Hipoòsmia/anòsmia	15-30
Dificultat per respirar	18,6
Miàlgia o artràlgia	14,8
Mal de gola	13,9
Mal de cap	13,6
Calfreds	11,4
Nàusees o vòmits	5,0
Congestió nasal	4,8
Diarrea	3,7-31
Hemoptisi	0,9
Congestió conjuntival	0,8

Els infectats poden ser asimptomàtics o desenvolupar símptomes que inclouen febre, tos, fatiga o dificultat per respirar. Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents. La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties.

S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges, i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris. Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions. La

La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, la alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que estan asimptomàtics o presenten un quadre lleu de la malaltia; tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment. A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori. També s'han descrit exantemes amb petèquies.

En alguns pacients, es poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica que, com tota pneumònia vírica, pot presentar una sobreinfecció bacteriana. En els més afectats greument, pot avançar ràpidament cap a una síndrome del destret respiratori agut (SDRA) que causa una insuficiència respiratòria, xoc sèptic i una disfunció multiorgànica. Entre les complicacions associades a la COVID-19 s’hi inclou trastorns de coagulació i els danys al cor, els ronyons i el fetge. Els trastorns de coagulació comporten un augment del temps de protrombina, s'han descrit en un 6% dels ingressats a l’hospital amb la COVID-19, mentre que la funció renal anormal es veu en el 4% d’aquest grup. Les lesions hepàtiques se solen veure en casos greus. Es sospita que la afectació del SNC pel virus a través de la làmina cribosa etmoïdal pot ser causa d'un edema cerebral capaç de provocar la mort, inclús molt abans que aparegui una desregulació significativa de l'homeòstasi sistèmica. Tanmateix, la capacitat neuroinvasiva del SARS-CoV-2 podria ser parcialment responsable del fracàs respiratori agut que presenten alguns dels malalts amb COVID-19.

Els símptomes d'emergència en els malalts infectats inclouen dificultat per respirar, dolor o pressió persistent al tòrax, confusió, dificultat de despertar-los i cara o llavis blavosos. Si apareixen aquests símptomes i signes, es recomana atenció mèdica immediata.

Un 5% dels pacients xinesos van ser ingressats en unitats de cures intensives, un 2,3% van necessitar ventilació mecànica i un 1,4% van morir.

El 28 de març de 2020, la taxa global de morts per nombre de casos diagnosticats era del 4,7% oscil·lant entre el 0,2% i el 15% segons el grup d'edat i comorbiditats. En comparació, la taxa de mortalitat de la pandèmia de grip de 1918 va ser d'aproximadament del 3% al 5%.

Sembla que els nens tracten millor la malaltia que els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient. Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu, basat en dades d'altres virus similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades sobre la COVID-19.

Els informes indiquen que no tots els infectats desenvolupen símptomes, tot i que el seu paper en la transmissió no és conegut. L'evidència preliminar suggereix que els casos asimptomàtics poden contribuir a la propagació de la malaltia. La proporció de persones infectades que no presenten símptomes és desconeguda i s'està estudiant, i la CDC de Corea del Sud va informar que el 20% dels casos confirmats van romandre asimptomàtics durant l'estada a l'hospital.

El període d'incubació oscil·la entre 1 i 14 dies amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut. El 97,5% de les persones que desenvolupen símptomes ho faran dins dels 11,5 dies de la infecció. Un estudi va trobar casos rars en què el període d'incubació va durar fins a 27 dies.

Causa

La malaltia és causada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), anteriorment coneguda com la nou coronavirus 2019 (2019-nCoV). Es creu que el virus té un origen animal.

• 
  Imatge de microscòpia electrònica (acolorida) mostrant el virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Les estructures de la part externa del virus recorden a una corona, donant nom al grup de virus als quals pertany el SARS-CoV-2, els coronavirus.
• 
  Estructura tridimensional del virus i els seus components, format per una bicapa lipídica que conté les proteïnes estructurals S (espícula), M (proteïna de membrana), E (proteïna d'embolcall); i al seu interior el material genètic en forma d'ARN.

Transmissió

El virus es distribueix principalment entre persones per contacte directe entre elles i a través de gotetes respiratòries de la tos i esternuts.

Un estudi a Singapur va trobar que un accés de tos pot enviar les gotetes fins a 4,5 metres. Un segon estudi, realitzat durant la pandèmia de 2020, va advertir que les gotetes poden recórrer fins a 7-8 metres.

Un estudi, a Hong Kong en pacients hospitalitzats, va observar que el virus estava present en la saliva i que la quantitat de còpies del virus anava disminuint de forma important al llarg dels 7-11 dies de l'estudi.

La malaltia es pot transmetre per contacte amb superfícies on recentment s'han dipositat aquestes gotetes o hagin estat tocades per persones afectades pel virus; un estudi que va investigar la taxa de deteriorament del virus no va trobar virus viables després de 4 hores sobre coure, 24 hores sobre cartró, 72 hores sobre acer inoxidable i 72 hores sobre plàstic. L'estimació de la velocitat de càlcul amb un model de regressió bayesiana suggereix que els virus poden romandre viables fins a 18 hores en coure, 55 hores en cartró, 90 hores en acer inoxidable i més de 100 hores en plàstic. El virus va romandre viable en aerosols durant tot el temps de l'experiment (tres hores). Això, però, varia en funció de la humitat i la temperatura. Es poden descontaminar les superfícies amb diverses solucions (en un minut d'exposició al desinfectant per a una superfície d'acer inoxidable s'aconsegueix una reducció logarítmica de 4), incloent 62–71% d'etanol (alcohol de la farmàcia), 50–100% d'isopropanol (alcohol isopropílic), 0,1% d'hipoclorit de sodi (lleixiu), 0,5% de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i 0,2–7,5% povidona iodada (Betadine^® i semblants). El sabó i els detergents ordinaris també són molt eficaços si s'utilitzen correctament; degut a que ataquen la capa externa (que conté lípids -greixos-) del virus, desactivant-la, així com desprenent-los de la pell i d'altres superfícies. Altres solucions desinfectants que maten els bacteris però que no tenen tan efecte en els virus, com el clorur de benzalconi i la clorhexidina (un desinfectant quirúrgic), són menys efectives.

L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica ha suggerit que pot ser possible la transmissió del virus per bioaerosols, generats per la respiració o el parlar dels pacients. Els estudis, que es basen en la presència d'ARN viral detectat per la PCR, poden no representar virus viables en quantitats suficients per produir infecció.

El virus és més contagiós quan la gent està simptomàtica; si bé el risc de propagació es baix però possible abans de que apareguin símptomes.

El virus també s’ha trobat a les femtes i s’està investigant la transmissió mitjançant femta.

Patofisiologia

El virus arriba als pulmons que són els òrgans més afectats en la COVID-19 perquè el virus accedeix a les cèl·lules hostes (cèl·lules alveolars de tipus II) a través de l'ECA2, un enzim molt abundant en els pulmons. El virus utilitzen unes glicoproteïnes especials de superfície, els peplòmers, per connectar-se a l'ECA2 i entrar la cèl·lula que l'allotjarà. La densitat d'ECA2 en cada persona és un determinant de la gravetat de la malaltia. El virus introduint-se en la cèl·lula de tipus II la fa malbé reproduint-s'hi. Cada cèl·lula de tipus II que pateix al virus provoca una reacció extrema als pulmons; els líquids, pus i material cel·lular mort inunden el pulmó, causant la insuficiència respiratòria aguda que apareix en certs casos. En aquest medi és fàcil el desenvolupament d'infeccions bacterianes secundàries de tipus pneumònic, de vegades per microorganismes molt inusuals.

El virus també afecta els òrgans gastrointestinals, ja que l'EC2 s'expressa abundantment a les cèl·lules glandulars de l'epiteli gàstric, duodenal i rectal, així com a les cèl·lules endotelials i els enteròcits de l'intestí prim. El virus s'ha trobat a les excrements de fins a un 53% de pacients hospitalitzats i s'han trobat més positius de cotonet anal que positius de cotonet oral en les etapes posteriors de la infecció. La durada del temps de femtes positives va oscil·lar entre 1 i 12 dies i el 17% dels pacients es va mantenir positiu en les femtes després de mostrar-se negatiu en mostres respiratòries indicant que la infecció gastrointestinal viral i la possible transmissió fecal-oral poden perdurar fins i tot després de la depuració viral a les vies respiratòries.

El virus pot causar infart de miocardi i danys crònics en el sistema cardiovascular. Es va trobar una lesió cardíaca aguda en un 12% de les persones infectades ingressades a l'hospital de Wuhan, Xina, i és més freqüent en malalties greus. Les taxes de símptomes cardiovasculars són elevades, a causa de la resposta inflamatòria sistèmica i els trastorns del sistema immunitari durant la progressió de la malaltia, però també es pot relacionar una lesió aguda del miocardi amb els receptors ECA2 del cor. Els receptors ECA2 estan altament expressats al cor i estan implicats en la seva funció. Es va trobar una alta incidència de trombosi (31%) i tromboembolisme venós (25%) en pacients de l'UCI amb infeccions per COVID-19 i pot estar relacionada amb un mal pronòstic.

Immunopatologia

Tot i que el SARS-COV-2 té un tropisme per a les cèl·lules epitelials que expressen ECA2 de les vies respiratòries, els pacients amb COVID-19 greu presenten símptomes d’hiperinflamació sistèmica. Així s'han trobat elevacions d'interleucines (IL-2, IL-7, IL-6), factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags (GM-CSF), quimiocines (CXCL10 i MCP-1), proteïnes inflamatòries dels macròfags (MIP-1α) i el factor de necrosi tumoral α (TNF-α), que són indicatius de la síndrome d'alliberament de citocines (SAC) i suggereixen una immunopatologia subjacent.

Addicionalment, les persones amb COVID-19 i síndrome del destret respiratori agut (SDRA) tenen els biomarcadors sèrics clàssics elevats de la SAC incloent proteïna C reactiva (PCR), lactat deshidrogenasa (LDH), dímer-D i ferritina.

La inflamació sistèmica dóna lloc a la vasodilatació, permetent una infiltració inflamatòria limfocítica i monocítica del pulmó i del cor.

Diagnòstic

Equip diagnòstic mitjançant RT-PCR per a detectar l'infecció per SARS-CoV-2

L'OMS ha publicat diversos protocols de prova de la malaltia. Les proves utilitzen la reacció en cadena de la polimerasa, concretament la RT-PCR. Les mostres respiratòries són per frotis nasofaringi i orofaringi. Els resultats estan generalment disponibles en poques hores a dies. Les proves "ràpides" (detecció d'immunoglobulines) no estarien indicats en el diagnòstic de la malaltia.

També es pot diagnosticar la infecció a partir d'una combinació de símptomes, factors de risc i una tomografia computada (TC) toràcica que mostra característiques de la pneumònia. Així, en les directrius de diagnòstic publicades per l'Hospital Zhongnan de la Universitat de Wuhan es van suggerir mètodes per detectar infeccions basades en característiques clíniques i risc epidemiològic; es tractava d'identificar persones que tenien almenys dos dels símptomes/signes següents a més d’un historial de viatges a Wuhan o contacte amb altres persones infectades: febre, imatge de pneumònia, recompte normal o leucopènia, o limfopènia.

Un estudi publicat per un equip de l'Hospital Tongji de Wuhan el 26 de febrer de 2020 va demostrar que una exploració del tòrax per TC de COVID-19 tindria més sensibilitat (98%) que la RT-PCR (71%). Els falsos resultats negatius poden ser el resultat d'un fracàs de l'equip diagnòstic de laboratori (la RT-PCR) o per problemes en la mostra del teixit. També s'han notificat resultats positius falsos.

Una revisió bibliogràfica de març del 2020 va concloure que "les radiografies de tòrax tenen poc valor diagnòstic en les primeres etapes, mentre que els resultats de la tomografia computada poden estar presents fins i tot abans de l'aparició dels símptomes".

Juntament amb les proves de laboratori, la TAC toràcica pot ser útil en la diagnosi de la COVID-19 en individus amb una sospita clínica elevada d’infecció, però no es recomana com a cribratge rutinari. Un estudi xinès de les imatges dels TACs toràcics va mostrar opacitats en vidre esmerilat en un 56% dels pacients, però el 18% d'ells no va tenir cap alteració radiològica significativa. Les opacitats bilaterals i perifèriques en vidre esmerilat són els descobriments més típics de la TC, segons un altre estudi publicat conjuntament per radiòlegs xinesos i nord-americans. La consolidació del parènquima pulmonar, les opacitats lineals i el signe d'halo invers són altres troballes radiològiques. En un primer moment, les lesions estan situades solament en un pulmó, però són bilaterals en un 88% dels pacients a mesura que la malaltia avança, amb una distribució perifèrica, asimètrica i posterior de dominància subpleural, un engruiximent septal lobular (les separacions entre els lòbuls pulmonars), ocupació alveolar i consolidació pulmonar d'intensitat variable.

• 
  Imatges típiques a la tomografia computada (TC).
• 
  Imatge per TC de la fase de progressió ràpida.

Com a troballes no específiques, els exàmens de sang han demostrat generalment un baix nombre de leucòcits (leucopènia i limfopènia), uns nivells elevats de dímer-D i -especialment en casos que tenen simptomatologia cardíaca- de la proteïna C reactiva (PCR) i les troponines.

A finals de 2019, l'OMS va indicar que s'utilitzessin els codis de la CIM-10 d'emergència U07.1 per morts per la infecció del SARS-CoV-2 confirmada per laboratori i el codi U07.2 per morts per la COVID-19 clínica o epidemiològica sense confirmació pel laboratori.

Anatomia patològica

Hi ha poques dades sobre les lesions microscòpiques i la fisiopatologia de la COVID-19. Els principals resultats anatomopatològics de l'autòpsia són:

• Pulmons: pleuresia, pericarditis, consolidació pulmonar i edema pulmonar
  • Es poden observar quatre tipus de gravetat de la pneumònia viral:
    • Pneumònia lleu: exsudat serós menor, exsudat de fibrina menor
    • Pneumònia moderada: edema pulmonar, hiperplàsia de pneumòcits, grans pneumòcits atípics, inflamació intersticial amb infiltració limfocítica i formació de cèl·lules gegants multinucleades
    • Pneumònia greu: dany alveolar difús (DAD) amb exsudats alveolars difusos. Aquest DAD difús és el responsable de la síndrome del destret respiratori agut (ARDS) i la hipoxèmia severa observada en aquesta malaltia.
    • Pneumònia en resolució: organització d'exsudats en cavitats alveolars i fibrosi pulmonar intersticial
  • Plasmocitosi al rentat broncoalveolar
• Sang: coagulació intravascular disseminada; reacció leucoeritroblàstica
• Fetge: esteatosi microvesicular

Pronòstic

Segons l’OMS, basada en l’anàlisi de 44.000 casos de COVID-19 a la província de Hubei, al voltant del 80% de les persones presentaven una forma lleu de la malaltia, el 14% va desenvolupar malalties més greus com la pneumònia, el 5% tenien malaltia crítica i el 3,7% foren fatals.

Alguns estudis han trobat que la proporció entre neutròfils i limfòcits pot ser útil en el cribratge precoç de l'empitjorament.

Entre els que van morir, molts tenien comorbiditats preexistents, com hipertensió arterial, diabetis i malalties cardiovasculars, en un estudi italià es va trobar que un 97% tenia una comorbiditat, i de promig en tenien 2,7, i el temps mitjà entre l'aparició dels símptomes i la mort va ser de deu dies, passant-ne cinc d'hospitalitzats. Tot i això, els pacients traslladats a la UCI tenien un temps mitjà de set dies entre l’hospitalització i la mort. En un estudi inicial es va trobar que el temps mitjà des dels símptomes inicials fins a la mort va ser de 14 dies (rang entre 6 i 41 dies). En un estudi de la Comissió Nacional de Salut (NHC) de la Xina, els homes tenien una taxa de mortalitat del 2,8%, mentre que les dones tenien una taxa de mortalitat de l'1,7%. En els menors de 50 anys el risc de mort és inferior al 0,5%, mentre que en els majors de 70 anys supera el 8%. El 26 de febrer de 2020 no hi va haver cap mort amb menys de 10 anys.

A més llarg termini, l’autoritat hospitalària de Hong Kong va trobar una caiguda del 20% al 30% en la capacitat pulmonar en algunes persones que es van recuperar de la malaltia i que havien presentat una afectació pulmonar. També pot dur a una síndrome post-cures intensives per a algunes persones que s'haurien recuperat.

La disponibilitat de recursos mèdics i la socioeconomia d'una regió també poden afectar la mortalitat. Les estimacions de la mortalitat per la COVID-19 varien a causa d'aquestes diferències regionals, però també a causa de dificultats metodològiques. La no inclusió de casos lleus pot fer que es sobreestimi la taxa de mortalitat.

Reinfecció

A març de 2020, no se sabia si la infecció passada proporcionava una immunitat eficaç i a llarg termini en les persones que es recuperaven de la malaltia. La immunitat es considera probable, en funció del comportament d'altres coronavirus, però es van notificar casos en què la recuperació de la COVID-19 va ser seguida, en una data posterior, per proves positives al coronavirus. Es creu que aquests casos empitjoren una infecció persistent i no una reinfecció.

Tractament

No hi ha tractaments específics aprovats per a aquesta malaltia, així no es recomana cap medicament per a la prevenció de COVID-19, abans o després de l’exposició al virus SARS-CoV-2, fora de la realització d’un assaig clínic. S'ha recomanat una higiene personal, un estil de vida saludable i una dieta sana per millorar la immunitat.

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties recomanen que els pacients sospitosos de ser positius pel virus del SARS-CoV-2 portin una màscara facial senzilla per atenuar així la propagació.

Fàrmacs

Els símptomes es gestionen amb mesures de suport.

Els antiinflamatoris (com l'ibuprofèn) utilitzats habitualment per reduir la febre, s'han utilitzat per tractar els símptomes semblants a la grip provocats per COVID-19. Augmentarien els ECA2 a nivell cel·lular, cosa que podria empitjorar les infeccions per COVID-19. Així es desaconsella el seu ús, recomanant l'ús de paracetamol com alternativa.

Tot i que s’han plantejat preocupacions teòriques sobre els IECA i els ARA II, a 19 de març del 2020, no ni ha suficients dades per justificar l’aturada d’aquests medicaments. Els glucocorticoides no són recomanables a menys que la malaltia es compliqui amb una síndrome del destret respiratori agut.

S’ha suggerit que els medicaments per prevenir la coagulació de la sang i la teràpia anticoagulant amb heparina de baix pes molecular sembla estar associada a millors resultats en la COVID-19 severa que mostra signes de coagulopatia (elevació del dímer-D).

Oxigenoteràpia

La majoria de casos de COVID-19 no són prou greus per a requerir ventilació mecànica (ajuda artificial per a respirar), llavors amb una oxigenoteràpia amb ulleres nasals o mascareta serà suficient.

Ventilació mecànica

Tot i la poca informació publicada (a març del 2020), el 26% dels pacients hospitalitzats amb la COVID-19 requereixen d'ingrés a l'UCI, dels quals un 47% requeriran ventilació mecànica i un 11% suport amb oxigenació per membrana extracorpòria, és a dir, al voltant del 4% del total de pacients hospitalitzats. La posició en decúbit pron en aquests pacients intubats reduïria la mortalitat.

Els respiradors haurien de tenir control de pressió i PEEP elevats (que sovint no estan disponibles en els ventiladors més antics i de transport) per tal de maximitzar el lliurament d’oxigen alhora que es minimitza el risc de lesions pulmonars i pneumotòrax associades al respirador.

Alguns metges recomanen l’ús de la ventilació mecànica invasiva perquè aquesta tècnica limita la propagació de vectors de transmissió aerosolitzada. Els casos més greus són els més habituals en els adults més grans (els majors de 60 anys i sobretot els majors de 80 anys). Molts països desenvolupats no tenen prou llits hospitalaris per càpita per afrontar una pandèmia que requereixi molts ingressos en un període curt de temps, la qual cosa limita la capacitat del sistema sanitari d'absorbir la pujada sobtada del casos de COVID-19 prou greus per requerir hospitalització. Aquesta capacitat limitada és un factor important de la necessitat d'aplanar la corba (per mantenir la velocitat amb què es produeixen nous casos i, per tant, el nombre de persones malaltes en un moment del temps).

ECMO

El protocol clínic del Ministeri de Sanitat Espanyol recomana l'ús d'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) per a pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA) els quals persisteixen amb insuficiència respiratòria aguda greu i importants dificultats de ventilació tot i haver seguit progressivament el protocol: oxigenoteràpia, ventilació mecànica no invasiva (VNI) i ventilació mecànica invasiva. S'indica l'ús d'ECMO veno-venosa a excepció que existeixi aturada cardíaca, valorant-se en aquest cas emprar la tècnica veno-arterial. A Catalunya, els 4 principals centres hospitalaris de Barcelona, disposen d'aquesta tecnologia.

Des d'inicis del febrer de 2020, el personal sanitari de la Xina ha estat emprant l’ECMO com a suport complementari per a pacients que presenten pneumònia vírica aguda associada a la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19); quan, tot i la ventilació mecànica invasiva, els nivells d’oxigenació sanguínia es mantenen massa baixos (hipoxèmia) per a sostenir el pacient. Els primers informes indiquen que ajuda a restaurar la saturació d’oxigen en sang dels pacients i a la reducció de víctimes mortals entre el 3% aproximadament dels casos greus en què s’ha utilitzat.

Tecnologies de la informació

El febrer de 2020, la Xina va llançar una aplicació mòbil per tractar el brot de la malaltia. Es demana als usuaris que introdueixin el seu nom i número d'identificació. L'aplicació és capaç de detectar un "contacte proper" mitjançant dades de vigilància i, per tant, un risc potencial d'infecció. Tots els usuaris també poden comprovar l'estat d'altres tres usuaris. Si es detecta un risc potencial, l'aplicació no només recomana l'auto-quarantena, sinó que també alerta els funcionaris sanitaris locals.

S'utilitzen, per fer el seguiment de persones infectades i contactes amb aquestes, a Corea, Taiwan i Singapur anàlisis de dades massives de dades recollides dels telèfons mòbils, inclòs el seu seguiment, i reconeixement facial. El març del 2020, el govern israelià va permetre a les agències de seguretat fer un seguiment de les dades de telefonia mòbil de persones que suposadament tenien coronavirus. Es va prendre la mesura per fer complir la quarantena i protegir els que podrien entrar en contacte amb ciutadans infectats.

El 18 de març, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una aplicació mòbil per a fer una detecció i seguiment dels pacients amb COVID-19.

Per una altra banda, la incorporació de la telemedicina als sistemes de cooperació mèdica i resposta sanitària durant aquesta crisi ha estat de gran ajuda des del seu inici.

Tractaments en investigació

Fàrmacs

Hi ha uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs:

Antivírics

• Remdesivir: s'ha trobat millora clínica en pacients tractats amb remdesivir d’ús compassiu.
• Favipiravir, en experimentació a la Xina.
• Antiretrovirals: lopinavir/ritonavir (Kaletra®), darunavir/cobicistat (Prezcobix,, Rezolsta®).
• Camostat, que actua per inhibició de la proteasa serina transmembrana 2 (TMPRSS2). Aquest enzim, que interactua amb el receptor ECA2, és essencial per l'entrada del SARS-CoV-2.
• Amb activitat antiparasitària: cloroquina, hidroxicloroquina, nitazoxanida i ivermectina.

Contra la tempesta de citocines

La tempesta de citocines, un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Contra aquesta activitat hi ha:

• Cloroquina (EFG, Resochin®) i hidroxicloroquina (EFG, Dolquine®), uns antipalúdics. Al 3 d'abril de 2020 uns estudis sobre l'eficàcia de la hidroxicloroquina mostren poca millora o nul·la millora.
• Tocilizumab (Roactembra®), un immunosupressor.
• Lenzilumab, un anticòs monoclonal.

Teràpia amb immunoglobulines

S’està investigant la transferència d’immunoglobulines (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s’han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d’immunització passiva. Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents. La neutralització viral és el mecanisme d’acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra la SARS-CoV-2. Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos i/o la fagocitosi. Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple, amb anticossos monoclonals fabricats, estan en desenvolupament. Es podria augmentar la producció de sèrum convalescent, que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d’aquest virus.

Prevenció

Corbes epidèmiques sense actuació de distanciació i amb actuació.

Quatre passos per posar-se un equip de protecció individual. Amb quatre passos: bata, mascareta, protector ocular i guants.

Com que no s'espera que una vacuna contra el SARS-CoV-2 estigui disponible abans del 2021, una qüestió clau en la gestió de la pandèmia COVID-19 és intentar disminuir el pic de l'epidèmia, coneguda com aplanar la corba epidèmica a través de diverses mesures que pretenen reduir la taxa de noves infeccions. La disminució de la taxa d'infecció durant un temps determinat (també anomenada índex/taxa de contagi, o de transmissió, o "R_t") ajuda a disminuir el risc de tensionar o col·lapsar els serveis sanitaris, permetent un millor tractament dels casos greus actuals i proporcionant més temps perquè es desenvolupi una vacuna i un tractament; amb una "R_t" inferior a 1 la infecció tendirà a desaparèixer i si és superior a 1 a augmentar.

Les organitzacions sanitàries mundials han publicat mesures preventives per reduir les possibilitats d'infecció. Les recomanacions són similars a les publicades per a altres coronavirus:

• Mantenir-se a distància de les altres persones: quedar-se a casa, evitar viatges i activitats públiques.
• Rentat de mans freqüent amb aigua i sabó i almenys durant 20 segons; no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans no rentades. També s'ha recomanat l'ús d'un desinfectant de mans a base d'alcohol amb almenys un 60% d’alcohol, però només quan l'aigua i el sabó no estan disponibles.
• Tapar-se la boca en tossir o esternudar en un mocador de paper, i després llençar-lo a les escombraries; i si no es té un mocador a mà, fer-ho en el colze del braç doblat.

A aquells que se sospita que portin el virus se'ls recomana que es posin una màscareta i que sol·liciti assessorament mèdic trucant a un metge (o servei d'urgències) en lloc de visitar personalment un centre sanitari. En molts casos se'ls hi prescriurà un aïllament. També es recomana una màscara per a aquells que estiguin cuidant algú amb una sospita infecció, però no per al públic en general. Alguns països també recomanen a persones sanes que portin mascaretes, particularment la Xina, Hong Kong i Tailàndia. Per satisfer la necessitat de mascaretes, l'OMS estima que la producció global haurà d'augmentar un 40%. L'acaparament i l'especulació han empitjorat el problema, amb un preu de les mascaretes que es van multiplicar per sis, dels respiradors N95 es van triplicar i dels vestits es van duplicar. Alguns experts sanitaris consideren que el fet de portar mascaretes no-mèdiques de qualitat i altres revestiments facials com bufandes o passamuntanyes és una bona manera d'evitar que les persones es toquin la boca i el nas, encara que no protegeixin contra un esternut o tos directes d'una persona infectada.

Especialment per a personal cuidador de grups de risc, com ara ancians, per tal d'ajudar a determinar quan caldria demanar assistència mèdica, és recomanable també enregistrar periòdicament dades mèdiques simples, com ara la temperatura amb un termòmetre i la saturació d'oxigen en sang amb dispositius com un pulsioxímetre.

La detecció de persones que hagin passat la malaltia amb poca o nula simptomatologia és important degut a la possibilitat de ser vectors de la malaltia o per valorar-ne la necessitat del seu aïllament. Així les proves "ràpides", que es basen en la detecció de IgM i IgG en una mostra de sang del dit, si be no estarien indicats en el diagnòstic de la malaltia, podrien ser útils en l'estudi epidemiològic i la valoració de la necessitat d'aïllament o distanciació social, en funció d'aquests marcadors d'immunitat al virus.

Per als professionals sanitaris que cuiden pacients amb infecció confirmada o sospitada de COVID-19, els CDC recomanen col·locar el pacient en una habitació individual d'aïllament d'infecció per aire (amb pressió negativa si s'han de realitzar maniobres que puguin ocasionar aerosols, com poden ser aspiració de mocs o inducció de tossir per eliminar esputs) a més d'utilitzar les mesures estàndard i de prevenció de contacte. També s'aconsella als professionals mesures específiques en tornar a casa, com canviar-se la roba, apartar tot el que duen i dutxar-se.

A principis del 2020, l'OMS va dir que no esperava que estigués disponible una vacuna contra el SARS-CoV-2 abans de 18 mesos. La fase I dels primers assajos de seguretat per aconseguir-la fou posada en marxa el març del 2020.

Dues de les companyies farmacèutiques més grans del món, la francesa Sanofi i la britànica GlaxoSmithKline (GSK), anunciaren el 14 d'abril de 2020 la seva voluntat de col·laboració mútua per tal d'aconseguir el més aviat possible la producció a gran escala d'una vacuna eficaç.

Equips de protecció individual

La CDC descriu els equips de protecció individual específics i l'ordre en què els proveïdors de salut han de posar-se'l quan tracten amb un pacient potencialment afectat per la COVID-19: 1) bata, 2) mascareta autofiltrant, 3) protecció ocular, 4) guants mèdics.

El tractament de persones infectades pel virus inclou la presa de precaucions a l'hora d'aplicar maniobres terapèutiques, especialment quan es realitzen procediments com la intubació traqueal o la ventilació manual que poden generar aerosols.

Per posar-se l'EPI: primer cal posar la bata, després la mascareta autofiltrant, seguit per les ulleres o protector facial, i finalment guants que cobreixen els canells de la bata.

Història

Diversos estudis epidemiològics i biomoleculars indiquen que el virus té un origen zoonòtic. Des del reservori animal del virus es va transmetre als humans a Wuhan, Xina, al novembre o desembre de 2019, i a partir de la primera persona infectada es va començar a transmetre a altres persones a finals de desembre del 2019 o principis de gener del 2020. El 14 de març de 2020, el South China Morning Post de Hong-Kong va informar que una persona de 55 anys de la província de Hubei podria haver estat la primera persona que va tenir la malaltia el 17 de novembre de 2019. Un estudi dels 41 primers casos de COVID-19 confirmats, publicat el gener del 2020 a The Lancet, va revelar la data més primerenca de l'aparició dels símptomes fou l'1 de desembre de 2019. Les publicacions oficials de l'OMS van registrar com a data de la primera aparició dels símptomes el 8 de desembre de 2019.

Davant la mancança de respiradors es van endegar i posar en marxa diversos projectes de construcció d'aparells més senzills que els convencionals a diversos països, alguns amb dissenys de codi obert, com a Catalunya amb OxyGEN, o només de suport per la UB.

Epidemiologia

Article principal: Pandèmia per coronavirus de 2019-2020

Els casos es van identificar inicialment a Wuhan, capital de la província de Hubei a la Xina, el desembre de 2019. Posteriorment, s'han informat infeccions a tot el món. Els casos que es van informar fora de la Xina han estat principalment en persones que han viatjat recentment a la Xina continental, però també hi ha hagut alguns casos de transmissió local. Més de 2.000 morts s'han registrat a la Xina continental, i 8 morts a altres parts del món.

El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a Mallorca, i el 25 es va detectar el primer cas a Catalunya (Barcelona) i al País Valencià (Borriana).

Casos en no-humans

Si bé es creu que la malaltia té un origen zoonòtic, els humans semblen ser capaços de transmetre el virus també a alguns altres animals (un fenomen infreqüent anomenat antropozoonosi). Un gat domèstic a Liège es va donar positiu després que comencés a presentar símptomes (diarrea, vòmits, dificultat en respirar) una setmana després que el seu propietari donés també positiu. Els tigres del zoològic del Bronx van resultar positius pel virus i van mostrar símptomes de la COVID-19, inclosa tos seca i pèrdua de la gana. Un estudi sobre animals domesticats inoculats amb el virus va descobrir que els gats i les fures semblen "altament susceptibles" a la malaltia, mentre que els gossos semblen menys susceptibles, amb menors nivells de replicació viral. L'estudi no va trobar proves de replicació viral en porcs, ànecs i pollastres.

Recerca

Per tal de millorar i accelerar l'intercanvi de dades entre investigadors a nivell mundial, l'Institut Europeu de Bioinformàtica ha començat a desenvolupar la plataforma europea de dades COVID-19. Això facilita a la comunitat científica una eina de gran utilitat per entendre la biologia, l'epidemiologia, la transmissió i l'evolució del virus. Un dels majors reptes en aquesta etapa és trobar maneres d'accedir i compartir ràpidament dades i resultats que facin possible una diagnosi més acurada i ràpida i el disseny de tractaments i vacunes efectives. La plataforma europea de dades COVID-19 té com a objectiu afrontar aquest repte proporcionant una plataforma oberta, de confiança i escalable on els investigadors puguin emmagatzemar i compartir conjunts de dades rellevants. També crearà un espai informàtic compartit on col·laboren científics i treballadors de salut pública. La plataforma europea de dades COVID-19 consta de dos components connectats: SARS-CoV-2 Data Hubs, que organitzaran el flux de dades de seqüències del brot i proporcionaran un intercanvi complet de dades obertes per a les comunitats de recerca europees i mundials; i el Portal COVID-19, que reunirà i actualitzarà contínuament conjunts de dades i eines pertinents COVID-19.

Bibliografia

• Breed, Andrew C.; Field, Hume E.; Smith, Craig S.; Edmonston, Joanne; Meers, Joanne. Bats Without Borders: Long-Distance Movements and Implications for Disease Risk Management (en anglès). Ecohealth, 2010 Jun; 7 (2), pp: 204–212. PMID: 20645122. DOI 10.1007/s10393-010-0332-z [Consulta: 9 abril 2020]. 
• Rodhain, François. Chauves-souris et virus: quelles relations? Quelles conséquences? (en francès). Bull Acad Natle Méd, 2014 Oct; 198 (7), pp: 1423-1436. ISSN 0001-4079 [Consulta: 13 abril 2020]. 
• Echevarría, Jose Manuel. Alertas sanitarias y alarma social: científicos, organismos públicos y medios de comunicación (en castellà). SEM@foro, 2019 Jun, 67, pp: 9-13. ISSN 2254-4399 [Consulta: 7 abril 2020]. 
• Liang (Editor-in-Chief), Tingbo; Lu, Ligen. Handbook of COVID-19 Prevention and Treatment (en anglès). Zhejiang University School of Medicine, 2020; Mar 18, pàgs: 60 [Consulta: 6 abril 2020]. 
• Benvenuto, Domenico; Giovanetti, Marta; Vassallo, Lazzaro; Angeletti, Silvia; Ciccozzi, Massimo. Application of the ARIMA model on the COVID-2019 epidemic dataset (en anglès). Data Brief, 2020 Feb 26; 29, pp: 105340. PMID: 32181302. DOI 10.1016/j.dib.2020.105340 [Consulta: 6 abril 2020]. 
• Guarner, Jeanette. Three Emerging Coronaviruses in Two Decades: The Story of SARS, MERS, and Now COVID-19 (en anglès). Am J Clin Pathol, 2020 Mar 9; 153 (4), pp: 420-421. PMID: 32053148. DOI 10.1093/ajcp/aqaa029 [Consulta: 12 abril 2020]. 
• Li, Zhengqian; Huang, Yuguang; Guo, Xiangyang. The brain, another potential target organ, needs early protection from SARS-CoV-2 neuroinvasion (en anglès). Sci China Life Sci, 2020; Mar 31, pp: 1-3. PMID: 32246403. DOI 10.1007/s11427-020-1690-y [Consulta: 9 abril 2020]. 
• Kolifarhood, Goodarz; Aghaali, Mohammad; Saadati, Hossein Mozafar; Taherpour, Niloufar; et al. Epidemiological and Clinical Aspects of COVID-19; a Narrative Review (en anglès). Arch Acad Emerg Med, 2020 Abr 1; 8 (1), pp: e41. ISSN 2645-4904 [Consulta: 7 abril 2020]. 

Vegeu també

• Globalització i malaltia
• Llista d'epidèmies

Enllaços externs

• «El nou Coronavirus. Volem saber». TV3, 10-03-2020. [Consulta: 11 març 2020].
• «COVID-19». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
• Brote de enfermedad por coronavirus (COVID-19) de l'OMS
• Coronavirus 2019 (COVID-19) del CDC
• VR Rendering Shows COVID-19 Inside Patient's Lungs NowThis; 2020, Març 26 (en anglès)