Geriatria: diferència entre les revisions
Augment de la complexitat |
Augment de la complexitat |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
La presentació de la malaltia en ancians pot ser vaga i inespecífica, o pot incloure [[Síndrome confusional aguda|deliri]] o caigudes. (La [[pneumònia]], per exemple, pot presentar-se amb febre de baix grau i confusió, en lloc de la [[febre]] alta i la tos observada en persones més joves.) Algunes persones d'edat avançada poden trobar difícil descriure els seus [[Signe clínic|símptomes]] en paraules, especialment si la malaltia està causant confusió o si tenen [[Dèficit cognitiu|deterioració cognitiva]]. El deliri en els ancians pot ser causat per un problema menor com el [[restrenyiment]] o per una cosa tan greu i mortal com un [[Infart de miocardi|atac cardíac]]. Molts d'aquests problemes són tractables, si es pot descobrir la causa arrel. |
La presentació de la malaltia en ancians pot ser vaga i inespecífica, o pot incloure [[Síndrome confusional aguda|deliri]] o caigudes. (La [[pneumònia]], per exemple, pot presentar-se amb febre de baix grau i confusió, en lloc de la [[febre]] alta i la tos observada en persones més joves.) Algunes persones d'edat avançada poden trobar difícil descriure els seus [[Signe clínic|símptomes]] en paraules, especialment si la malaltia està causant confusió o si tenen [[Dèficit cognitiu|deterioració cognitiva]]. El deliri en els ancians pot ser causat per un problema menor com el [[restrenyiment]] o per una cosa tan greu i mortal com un [[Infart de miocardi|atac cardíac]]. Molts d'aquests problemes són tractables, si es pot descobrir la causa arrel. |
||
=== Gegants geriàtrics === |
|||
Els anomenats gegants geriàtrics són les principals categories de discapacitat que apareixen en les persones grans, especialment quan comencen a fallar. Aquests inclouen immobilitat, inestabilitat, [[Incontinència urinària|incontinència]] i deterioració de l'intel·lecte/memòria. |
|||
La [[sarcopènia]], la disminució de la massa muscular amb l'edat, és un contribuent significatiu al risc de caigudes, inestabilitat, immobilitat i discapacitat en la població geriàtrica.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cruz-Jentoft|data=July 2010|pmc=2886201|issn=1468-2834|doi=10.1093/ageing/afq034|pàgines=412–423|exemplar=4|volum=39|publicació=Age and Ageing|nom5=Tommy|nom=Alfonso J.|cognom5=Cederholm|nom4=Yves|cognom4=Boirie|nom3=Jürgen M.|cognom3=Bauer|nom2=Jean Pierre|cognom2=Baeyens|pmid=20392703}}</ref> |
|||
La deficiència de la [[Deficiència visual|visió]] i la pèrdua auditiva són problemes crònics comuns entre les persones grans. Els problemes auditius poden portar a l'aïllament social, la depressió i la dependència, ja que la persona ja no pot parlar amb altres persones, rebre informació per telèfon o realitzar transaccions simples, com parlar amb una persona en un banc o botiga.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cosh|data=2019-08-14|pmc=6698612|issn=1176-9092|doi=10.2147/CIA.S195824|pàgines=1471–1480|volum=14|publicació=Clinical Interventions in Aging|nom5=Phillip J|nom=Suzanne|cognom5=Tully|nom4=Tamara G|cognom4=Robins|nom3=Cecile|cognom3=Delcourt|nom2=Catherine|cognom2=Helmer|pmid=31616138}}</ref> Els problemes de visió porten a les caigudes dels objectes no vists, la medicina es pren incorrectament perquè les instruccions escrites no van poder ser llegides. Les finances estan sent mal administrades.<ref>{{Ref-web|títol=Safe Use of Medicines for Older Adults|url=http://www.nia.nih.gov/health/safe-use-medicines-older-adults|consulta=2021-03-12|obra=National Institute on Aging|llengua=en}}</ref> |
|||
Preocupacions pràctiques |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 09:22, 21 gen 2022
 Una dona gran en una residència rebent un pastís d'aniversari | |
| Malalties significatives | Demència, artritis, cures pal·liatives, osteoporosis, artrosi, artritis reumatoide, malaltia de Parkinson, aterosclerosi, malaltia del cor, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia |
|---|---|
| Especialista | Geriatra |
La geriatria és la branca de la medicina que s'ocupa dels aspectes preventius, curatius i de la rehabilitació de les malalties de l'adult gran.[1][2][3] La definició de geriatria sol anar acompanyada de la de gerontologia -l'estudi dels fenòmens associats a l'envelliment humà-, per a la seva millor diferenciació. No obstant això, hi ha moments en els quals la diferència entre geriatria i gerontologia desapareix, com ocorre amb els termes gerontologia clínica i geriatria, ja que ambdós podrien ser intercanviables. No existeix una edat establerta en la qual els pacients puguin estar sota l'atenció d'un geriatre, o un metge geriàtric, un metge especialitzat en la cura de persones majors. Més aviat, aquesta decisió està determinada per les necessitats individuals del pacient i per la disponibilitat d'un especialista. És important destacar la diferència entre la geriatria, la cura de les persones ancianes i la gerontologia, que és l'estudi del mateix procés d'envelliment. El terme geriatria prové del grec γέρων geron que significa "vell", i ιατρός iatros que significa "curador". No obstant això, la geriatria a vegades es diu gerontologia mèdica.
Encara que es practiquen nombrosos models de medicina geriàtrica, entre tots ells, els que predominen són tres: en el Regne Unit, la geriatria s'encarrega de la cura dels malalts que tenen més de setanta-cinc anys. Aquesta cura especialitzada es realitza en col·laboració amb els metges de família. El segon model és aquell que està dirigit a gent a partir d'una determinada edat (alguns estableixen el límit en els seixanta-cinc, altres en setanta o setanta-cinc) però en aquest cas, les arrels de la disciplina es troben en l'atenció primària. Un tercer model, no utilitza aquests grups d'edat, sinó que defineix la Geriatria, com l'aplicació de cures subespecialitzades a les persones grans que són fràgils. En aquest context, fragilitat s'entén com la tendència de les persones majors a sofrir nombrosos problemes mèdics i socials; d'aquesta manera s'observa la Geriatria com una alternativa a aquestes especialitats que només estan centrades en els problemes dels sistemes d'òrgans.[2]
Àmbit d'aplicació
Diferències entre medicina adulta i geriàtrica
La geriatria difereix de la medicina d'adults estàndard perquè se centra en les necessitats úniques de l'ancià. El cos envellit és diferent fisiològicament del cos adult més jove, i durant la vellesa es manifesta el declivi de diversos sistemes orgànics. Els problemes de salut anteriors i les opcions d'estil de vida produeixen una constel·lació diferent de malalties i símptomes en diferents persones. L'aparició dels símptomes depèn de les reserves sanes restants en els òrgans. Els fumadors, per exemple, consumeixen més ràpidament la seva reserva respiratòria.[4]
Els geriatres distingeixen entre les malalties i els efectes de l'envelliment normal. Per exemple, la insuficiència renal pot ser part de l'envelliment, però la insuficiència renal i la incontinència urinària no ho són. Els geriatres pretenen tractar malalties que estan presents i aconseguir un envelliment saludable. Els geriatres se centren en aconseguir les prioritats del pacient en el context de múltiples condicions cròniques i a preservar les funcions.
Augment de la complexitat
La disminució de la reserva fisiològica en els òrgans fa que els ancians desenvolupin alguns tipus de malalties i tinguin més complicacions de problemes lleus (com la deshidratació per una gastroenteritis lleu). Múltiples problemes poden agreujar-se: Una febre lleu en persones d'edat avançada pot causar confusió, la qual cosa pot conduir a una caiguda i a una fractura del coll del fèmur ("maluc trencat").
Els ancians requereixen atenció específica als medicaments. Les persones d'edat en particular són sotmeses a polifarmàcia (prendre múltiples medicaments). Algunes persones grans tenen múltiples trastorns mèdics; algunes han autoprescrit molts medicaments a base d'herbes i medicaments de venda lliure. Aquesta polifarmàcia pot augmentar el risc d'interaccions farmacològiques o reaccions adverses. En un estudi, es va trobar que els medicaments receptats i de venda lliure eren comunament utilitzats en conjunt entre els adults majors, amb gairebé 1 de cada 25 individus potencialment en risc d'una interacció important entre la droga i les drogues.[5] Els metabòlits dels fàrmacs són excretats principalment pels ronyons o el fetge, la qual cosa pot ser perjudicat en els ancians, necessitant un ajust de la medicació.
La presentació de la malaltia en ancians pot ser vaga i inespecífica, o pot incloure deliri o caigudes. (La pneumònia, per exemple, pot presentar-se amb febre de baix grau i confusió, en lloc de la febre alta i la tos observada en persones més joves.) Algunes persones d'edat avançada poden trobar difícil descriure els seus símptomes en paraules, especialment si la malaltia està causant confusió o si tenen deterioració cognitiva. El deliri en els ancians pot ser causat per un problema menor com el restrenyiment o per una cosa tan greu i mortal com un atac cardíac. Molts d'aquests problemes són tractables, si es pot descobrir la causa arrel.
Gegants geriàtrics
Els anomenats gegants geriàtrics són les principals categories de discapacitat que apareixen en les persones grans, especialment quan comencen a fallar. Aquests inclouen immobilitat, inestabilitat, incontinència i deterioració de l'intel·lecte/memòria.
La sarcopènia, la disminució de la massa muscular amb l'edat, és un contribuent significatiu al risc de caigudes, inestabilitat, immobilitat i discapacitat en la població geriàtrica.[6]
La deficiència de la visió i la pèrdua auditiva són problemes crònics comuns entre les persones grans. Els problemes auditius poden portar a l'aïllament social, la depressió i la dependència, ja que la persona ja no pot parlar amb altres persones, rebre informació per telèfon o realitzar transaccions simples, com parlar amb una persona en un banc o botiga.[7] Els problemes de visió porten a les caigudes dels objectes no vists, la medicina es pren incorrectament perquè les instruccions escrites no van poder ser llegides. Les finances estan sent mal administrades.[8]
Preocupacions pràctiques
Vegeu també
Referències
- ↑ «Definition of Geriatric medicine». MedicineNet.
- ↑ 2,0 2,1 Geriatrics separation from internal medicine Arxivat 14 January 2009 a Wayback Machine.
- ↑ «Geriatric Medicine Specialty Description». American Medical Association. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ Fletcher C; Peto R Br Med J, 1, 6077, 1977, pàg. 1645–8. DOI: 10.1136/bmj.1.6077.1645. PMC: 1607732. PMID: 871704.
- ↑ Qato, DM; Alexander GC; Conti RM; Johnson M; Schumm P JAMA, 300, 24, 24 December 2008, pàg. 2867–2878. DOI: 10.1001/jama.2008.892. PMC: 2702513. PMID: 19109115.
- ↑ Cruz-Jentoft, Alfonso J.; Baeyens, Jean Pierre; Bauer, Jürgen M.; Boirie, Yves; Cederholm, Tommy Age and Ageing, 39, 4, July 2010, pàg. 412–423. DOI: 10.1093/ageing/afq034. ISSN: 1468-2834. PMC: 2886201. PMID: 20392703.
- ↑ Cosh, Suzanne; Helmer, Catherine; Delcourt, Cecile; Robins, Tamara G; Tully, Phillip J Clinical Interventions in Aging, 14, 14-08-2019, pàg. 1471–1480. DOI: 10.2147/CIA.S195824. ISSN: 1176-9092. PMC: 6698612. PMID: 31616138.
- ↑ «Safe Use of Medicines for Older Adults» (en anglès). National Institute on Aging. [Consulta: 12 març 2021].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geriatria |
- Portal majors, Espanya Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine..
- Portal geriatria i gerontologia.
- Portal geriàtrio.
- Llibres gratuïts.
- Gerontogeriatria a l'Argentina Arxivat 2010-08-11 a Wayback Machine..
- Revista Arxivat 2010-01-29 a Wayback Machine..
- Infogerontologia.com: recursos sobre gerontologia
- Residències geriàtriques a tota Espanya Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine.