`Abdu'l-Bahà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
`Abdu'l-Bahà

`Abdu'l-Bahà (en persa i àrab عبد البهاء, (transliteració de l'àrab) ʿAbd al-Bahāʾ)[1] (Teheran, 23 de maig de 1844-Haifa 28 de novembre de 1921), nascut `Abbàs Effendí (en persa i àrab: عباس أفندي, (transliteració de l'àrab) ʿAbbās Afandī) fou fill del fundador de la Fe Bahà'í, Bahà'u'llàh, i el seu successor al capdavant de la seva comunitat.

Va acompanyar al seu pare a l'exili i a la seva mort (1892) fou reconegut com a cap d'acord a la voluntat del pare, però s'hi va oposar el seu germà consanguini Mírzá Muhammad `Alí que va formar una branca rival i va comprometre al seu germà que fou empresonat pels otomans fins al 1908. Llavors va començar a visitar països: Egipte (1910), Europa amb França i Gran Bretanya (1911) i Estats Units (1912) retornant a Gran Bretanya el setembre de 1912 i va seguir a França, Alemanya, Àustria i Hongria. A final de 1913 va anar a Palestina on va romandre fins a la seva mort.

Va escriure nombroses obres. Va morir a Haifa el 28 de novembre de 1921.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tot i que la transcripció simplificada en català del nom àrab seria Abd-al-Bahà, en el cas dels bahà'ís cal respectar el seu sistema de transcripció, amb l'única transformació de canviar l'accent tancat sobre la a, que indica una a llarga, per un accent obert, propi del català.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: `Abdu'l-Bahà Modifica l'enllaç a Wikidata