¡Cu-Cut!

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primer número del ¡Cu-cut! amb el català dissenyat per Gaietà Cornet

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912. Alineat políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, era especialment contrari al lerrouxisme. Dirigit per Manuel Folch i Torres, comptava entre els seus col·laboradors amb Josep Morató i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès. El grafisme estava basat en caricatures de Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada. Un dels personatges més representatius de la publicació era un pagès cofat amb barretina, creació de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de la revista.[1]

Cada exemplar constava de setze pàgines, habitualment a dues tintes, editades per Josep Baguñà i impreses per Marià Galve. El preu de venda per exemplar era de deu cèntims. El director literari fou Manuel Folch i Torres; el director artístic, Gaietà Cornet; i el director Ramon Pruna, qui en realitat exercia d'home de palla encarregat de rebre les garrotades de la justícia i que fou empresonaten diverses ocasions.[1]

La premsa de principis del segle xx era un instrument per fer política i l'humorisme i la sàtira de Cu-cut! van animar la creació de noves revistes amb un estil similar basat en la sàtira de caràcter catalanista. Varen aparèixer La Tralla (1903-1907), La Barretina (1903), La Tralla del Carreter (1903-1904), Or i Grana (1906-1907) o Metralla (1907-1909). Altres publicacions ja existents es varen veure obligades a revisar la línia editorial com és el cas de La Campana de Gràcia (1870-1934) i L'Esquella de la Torratxa (1979-1938) que varen incorporar nous dibuixants i un gir cap al catalanisme. També va influir en altres publicacions com L'Hereu (1913-14), La Piula (1916), Cuca Fera (1917), L'Estevet (1921-23), El Borinot (1923-1927) o Papitu (1908-1936).[2]

Fets del ¡Cu-Cut![modifica | modifica el codi]

Article principal: Fets del ¡Cu-Cut!
Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els Fets del ¡Cu-Cut!

El setmanari publicà el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.[3]

Sota la pressió dels militars, el govern decretà la suspensió de la seva publicació per cinc mesos, entre desembre de 1905 i el 28 d'abril de 1906.[4] i s'inicià la tramitació de la Llei de Jurisdiccions, que provocà la unió del catalanisme en el moviment de la Solidaritat Catalana.[5]

Va arribar a tenir un gran èxit de venda amb un tiratge de 60.000 exemplars. Amb tot, els mateixos rectors de la Lliga varen forçar el seu tancament el 1912, en retirar-li el suport després de publicar una portada original de Joan Llaverias que, amb el títol de La música amanseix les feres, feia al·lusió al viatge a Madrid de l'Orfeó Català i representava Orfeu (el mestre Millet) tocant la lira als inferns i voltat d'un auditori format per l'ós de l'escut madrileny i una colla de bestioles simbòliques: rèptils, el peix-sabre i rates.

Els redactors i dibuixants de la revista van continuar dibuixant a En Patufet revista que feia el mateix equip, però dirigida a un públic infantil.

Cu-cut! cent anys després[modifica | modifica el codi]

Darrera portada del 25 d'abril de 1912 que va irritar la Lliga Regionalista.

Amb motiu del centenari de la desaparició de la revista, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona dedicà una exposició per recordar la revista, els homes que van fer-la i la seva influència sobre la resta de premsa a Catalunya, així com la seva incidència en la història.[6] La mostra fou comissariada pel dibuixant i expert en premsa satírica Jaume Capdevila (Kap) i produïda per l'associació Tantatinta.

El llibre-catàleg de l'exposició, coordinat per Kap[7] i editat per Efadós, conté aportacions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Cecília Vidal Maynou, Antoni Guiral, Sebastià Roig, Ricard Mas Peinado, Josep Maria Figueres Artigues, Jordi Artigas, Ramon Folch i Camarasa, i Josep Pinyol Vidal sobre diversos aspectes de la publicació:

  • «Cut-Cut!» Una revista per recordar, per Xavier Tarraubella i Mirabet, com a pròleg del llibre.
  • La revista que va marcar època, per Jaume Capdevila, és la història de la revista complementada amb tres reculls: els ninotaires del «Cut-Cut!», els homes del «Cut-Cut!» i les signatures del «Cut-Cut!» on es fa un inventari de totes les persones que van col·laborar en la revista.
  • La lliga dels ninots extraordinaris, per Sebastià Roig, que analitza la combinació de dibuixos i comentaris satírics publicats a «Cut-Cut!».
  • «Cut-Cut!», tribuna periodística suspesa pels seus editors, per Josep Maria Figueres, sobre les raons del tancament de la publicació.
  • La historieta a principis del segle XX, per Antoni Gurial, sobre les altres publicacions satíriques publicades immediatament abans i després del «Cut-Cut!».
  • Iconografia del catalanisme insolent, per Josep Pinyol Vidal, on es fa una anàlisi iconogràfica de l’estil «Cut-Cut!».
  • El «Cut-Cut!» i la censura, per Lluís Solà i Dachs, sobre les sempre complexes relacions amb la censura de l’època i com la pròpia revista en feia conya.
  • L’ona expansiva dels fets del «Cut-Cut!», per Jaume Capdevila, analitza l’atac que va partir la redacció i la impremta del «Cut-Cut!» i «La Veu de Catalunya» per una colla d’oficials militars l’any 1905 i la repercussió que va tenir a Catalunya i a l’estranger.
  • «Cut-Cut!» i els precedents catalans del «merchandising», per Josep M. Cadena, sobre l’ús que va fer la revista de la imatge del ninot amb el nas vermell.
  • Els calendaris del «Cut-Cut!» (1903−1912), per Jordi Artigas, sobre els calendaris anuals publicats per la revista.
  • Qui va ser Manuel Folch i Torres?, per Ramon Folch i Camarasa, ens parla de qui va ser director de la revista.
  • Josep Baguñà, l’editor del «Cut-Cut!», per Cecília Vidal Maynou, amb la biografia de l’editor de la revista.
  • Viatge apassionant al fons d’un tinter: la formació d’un estil, per Jaume Capdevila.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa a la façana de la Llibreria Documenta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Solà i Dachs, Lluís. «Cu-cut! Setmanari de gresca ab ninots (1902-1912)». Bruguera [Barcelona], 1967.
  2. Capdevila, Jaume. «Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912)». Efadós [Barcelona], 2012.
  3. Capdevila, Jaume. «El efecto mariposa». La Vanguardia [Barcelona], juliol 2010.
  4. Capdevila, Jaume. «L'aniversari del Cu-Cut!». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 14. ISSN: 1695-2014.
  5. SOLÀ i DACHS, Lluís. «Cent anys sense Cu-cut!». Sàpiens [Barcelona], núm. 116, maig 2012, p. 48-51. ISSN: 1695-2014.
  6. Una exposició homenatja la sàtira política del Cu-cut! Ara, 11/05/2012
  7. Cent anys del tancament del Cu-cut! TV3, 27/07/2012

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ¡Cu-Cut!