Àïxa bint Abi-Bakr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A'ishah bint Abi Bakr (613/14 dC - 678 dC) fou una de les esposes de Mahoma. Als escrits islàmics el seu nom sovint apareix precedit pel títol de "Mare dels Creients" (en árab: أم المؤمنين, Umm al-Mu'minin), per la descripció de les esposes de Mahoma al Alcorà.[1]

Les fonts tradicionals afirmen que Aisha es va casar amb Mahoma a l'edat de sis anys, però va romandre a casa dels seus pares fins als nou anys, quan el matrimoni amb Mahoma (que llavors tenia 53 anys) es va consumar. A excepció d'Al-Tabari que afirma que Aisha tenia deu anys.[2]

Segons les opinions Sunnites, Aisha tingué un paper molt important a la història del Islam, tant durant la vida de Mahoma com després de la seva mort. Ella va ser una figura activa en molts d'esdeveniments i un important testimoni de molts més. Aisha va contribuir al creixement, desenvolupament i descripció del Islam. Fou un model a seguir per a la resta de musulmans, també va ser una important consultora religiosa i política.[3]

Després de la mort de Mahoma, Aisha es va involucrar en la continuació del seu missatge. Ella va estar present a través dels regnats dels quatre primers Califes. El seu pare, Abu-Bakr as-Siddiq, que fou el primer califa en succeir a Mahoma. Durant el regnat del tercer Califa, Aisha es va rebel·lar, ja que moltes vegades no aprobava les pràctiques del califa Uthman ibn Affan. Durant el regnat del quart califa, Alí ibn Abi-Tàlib, va voler venjar la mort d'Uthman, cosa que va intentar fer a l'anomenada Batalla del Camell. Aisha va participar en la batalla donant discursos i viatjant a la rereguarda de les tropes a lloms d'un camell. Aisha va acabar perdent la batalla però la seva participació i determinació van provocar una gran impressió.[4]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Aisha va néixer a finals de l'any 613 o principis de 614 a la ciutat de la Meca. Era filla d'Umm Ruman i d'Abu-Bakr as-Siddiq, dos dels companys de més confiança de Mahoma. El nom del seu pare, "Bakr" significa "verge", en referència a la virginitat d'Aisha. Fou la tercera i més jove esposa de Mahoma. Una de les seves primeres trobades es va donar quan Mahoma la va trobar "plorant amargament" perquè els seus pares l'havien alliçonat. Mahoma es va veure afectat per les seves llàgrimes i, en un esforç perquè ella deixés de plorar, li va demanar a la seva mare que "fos amable amb la nena pel seu propi bé".

Edat al casar-se[modifica | modifica el codi]

Segons les fonts tradicionals, Aisha tenia entre sis i set anys quan es va casar amb Mahoma, i nou anys quan el matrimoni va ser consumat. No obstant, aquestes fonts no ofereixen molta més informació sobre els anys d'infantesa d'Aisha.

La historiadoria nord-americana Denise Spellberg afirma que "aquestes específiques a l'edat de la núvia reforcen l'estat pre-menarquia d'Aisha i, implícitament, la seva virginitat". Els primers musulmans consideren la joventut d'Aisha com una demostració de la seva virginitat i, per tant, la seva idoneïtat com a esposa de Mahoma. Aquesta qüestió de la virginitat fou de gran importància per aquells que van donar suport a la posició d'Aisha al debat de la successió de Mahoma. Aquests partidaris consideren que, com l'única esposa verge de Mahoma, Aisha fou divinament escollida per a ell.[5]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Relació amb Mahoma[modifica | modifica el codi]

A la tradició musulmana, Aisha és descrita com l'esposa més estimada i afavorida de Mahoma després de la seva primera esposa, Khadija bint Khuwàylid, que va morir abans de la migració cap a Medina.[6] Hi han diversos Hadit, o dits de Mahoma, que donen suport a aquesta creença. Un d'ells fa referència a que quan un Company va preguntar a Mahoma "¿Qui és la persona que més estimes en el món?", Mahoma va respondre: "Aisha". Altres expliquen que Mahoma va construir l'apartament d'Aisha perquè la porta s'obrís directament cap a la Mesquita i ella fou l'única dona amb la que Mahoma va rebre revelacions, ambdós es banyaven a la mateixa aigua i ella jeia tombada davant de Mahoma mentres aquest pregava.

També existeixen diverses tradicions que demostren l'afecte mútu entre Mahoma i Aisha. Ell solia seure mentre la observaba jugar amb les seves amigues i, de vegades, ell també hi jugava. A més, estaven tan connectats que éren capaços de percebre l'estat d'ánim l'un de l'altre. També es important mencionar que Mahoma no és considerava superior a Aisha, almenys no prou com per evitar que Aisha digués el que pensava encara amb risc de fer-lo enfadar. En un d'aquests casos, davant l'anunci de que Mahoma havia rebut una revelació que li permetia contraure matrimonis no permesos a altres homes, ella li va replicar: "¡Em sembla que el Senyor s'ha afanyat en satisfer el teu desig!". Per altra banda, la parella tenia una forta relació intel·lectual. Mahoma valoraba la seva aguda memòria i intel·ligència i va donar ordre als seus companys de que emulessin algunes de les pràctiques religioses de la seva dona.[7]

La relació entre Aisha i Mahoma va arribar a ser tensa en alguna ocasió. En una d'aquestes ocasions, Mahoma va deixar a Aisha al llit i va anar al cementiri a pregar pels morts. Aisha va seguir a Mahoma, però al adonar-se que es trobava tacada va marxar cap a casa seva. Quan Mahoma va arribar a l'habitació d'Aisha, la va trobar estirada al llit i li faltava l'aire. Estava disgustat amb ella i, després d'una breu conversa, hi va haver un punt que es podria considerar com a violència domèstica. Segons els registres musulmans, Mahoma li va preguntar a Aisha: "¿Ha estat la foscor de la teva ombra el que he vist davant meu?", ella respongué que si, ell la va colpejar al pit provocant-li dolor i li va dir: "¿Creus que Al·là i el seu apòstol et tractarien malament?".

Acusació d'adulteri[modifica | modifica el codi]

La història de l'acusació d'adulteri imposada contra Aisha es pot remuntar a la Sura Al-Nur de l'Alcorà. Segons explica la història, Aisha va abandonar la seva Howdah amb la fi de cercar un collaret que havia perdut. Els seus esclaus varen muntar el "palanquí" i el van preparar pel viatge sense notificar cap diferència en el pes sense la presència d'Aisha, per tant, la caravana va partir accidentalment sense ella. Ella va romandre al campament abandonat l'endemà, quan Safwan ibn al-Mu'attal (un nòmada membre de l'exèrcit de Mahoma) la va trobar i la va portar de tornada cap al campament militar on la esperava Mahoma. En aquell moment Abd-allah ibn Ubay, Hassan ibn Thàbit, Mistah ibn Uthatha i Hammanah bint Jahsh (germana d'una de les esposes de Mahoma) varen propagar el rumor sobre una suposada relació adúltera entre Aisha i Safwan, Usama ibn Zayd (fill de Zayd ibn Hàritha) va defensar la reputació d'Aisha, però Alí va recomanar a Mahoma que es divorciés d'ella. Mahoma va decidir visitar a Aisha i parlar amb ella sobre els rumors. Seguia assegut a casa d'Aisha, quan va rebre una revelació divina que confirmava la innocència de la seva esposa. La Sura 24 detalla les lleis i càstigs sobre l'adulteri i les calumnies. Els acusadors d'Aisha van ser sotmesos a un càstig de 80 fuetades.[8]

Història de la mel[modifica | modifica el codi]

Després de la pregària diària de les tardas, Mahoma anava a visitar cadascun dels apartaments de les seves esposes per a preguntar sobre el seu benestar. Una vegada, la cinquena esposa de Mahoma, Zàynab bint Jahsh va rebre mel d'un familiar i al Profeta li agradà molt aquesta mel. Com a resultat d'això, cada cop que Zaynab li oferia mel ell pasava més temps en el seu apartament. Això no els va sentar bé ni a Aisha ni a Hafsa bint Úmar (cal assenyalar que el sabor de la "mel" era una metàfora árab comú per "tenir relacions sexuals"). És possible que la molèstia de Hafsa i Aisha no tingués res a veure amb la mel literal. Així que Hafsa i ella van acordar mútuament, que si ell visitava a qualsevol de les dues, li diríen: "Sembla que has menjat maghafir (una mena de resina que fa mala olor), perquè fas olor de maghafir. Així ho van fer i ell va contestar: "No, però estava bevent mel a casa de Zaynab, filla de Jahsh, i mai més la tornaré a prendre. He fet un jurament i no ho hauríes de dir a ningú". Poc després d'aquest fet, Mahoma va anunciar que havia rebut una revelació en la que se li va dir que podia menjar qualsevol cosa permesa per Al·là.[9]

Mort de Mahoma[modifica | modifica el codi]

Aisha va ser la esposa favorita de Mahoma durant tota la seva vida. Quan ell es va posar malalt i sospitava que es moriria, va demanar a les seves esposes que el deixessin romandre al costat d'Aisha. Es va quedar a l'apartament d'Aisha fins a la seva mort i va prendre el seu últim sospir entre els braços d'aquesta, la seva esposa més estimada.

Carrera Política[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Mahoma, que va posar fi a un matrimoni de 10 anys entre ell i Aisha, aquesta va viure cinquanta anys més a Medina. Gran part del seu temps el va dedicar a adquirir coneixements del Alcorà i de la Sunna de Mahoma. Aisha era una de les tres esposes (les altres dues són Umm Salama i Hafsa bint Úmar) que van ser capaces de memoritzar l'Alcorà. Com Hafsa, Aisha tenia el seu propi Alcorà després de la mort de Mahoma. Durant la vida d'Aisha començaren moltes costums prominents del Islam, com l'ús del Hijab i la reclusió de la dona. La importància d'Aisha a la revitalització de la tradició árab i el lideratge entre les dones árabs destaca al Islam. Aisha s'involucrà a la política del incipient Islam i a la dels tres primers califats. Durant un temps en què no s'esperava que les dones contribuïssin fora de la llar, Aisha va pronunciar discursos públics, s'involucrà directament a la guerra, va lluitar a batalles i ajudà als homes i dones a comprendre les pràctiques de Mahoma.[10]

Activitat política durant els califats[modifica | modifica el codi]

Rol durant el primer i segon califat[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Mahoma, l'any 632, Abu-Bakr as-Siddiq fou anomenat Califa. Aquest va tenir dos avantatges en l'assoliment del seu nou paper: la seva amistat personal amb Mahoma i el seu paper com a sogre. Com a califa, Abu Bakr, va ser el primer a establir directrius per la nova posició d'autoritat.

Aisha, com esposa de Mahoma i filla d'Abu-Bakr as-Siddiq, va obtenir un especial privilegi a la comuniat musulmana. Se l'otorgà el títol d'"as-Siddiqa bint as-Siddiq" que significa "la dona veraç, filla del home veraç".

L'any 634, Abu Bakr es va posar greument malalt i no es va poder recuperar. Abans de morir, va anomenar a Úmar ibn al-Khattab (un dels seus consellers i company de Mahoma) com el seu successor. Aisha va continuar jugant el paper de consultora en temes polítics durant el regnat del segon califa.

Rol durant el tercer califat[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del califa Úmar ibn al-Khattab, Uthman ibn Affan va ser escollit per ser el tercer Califa. Uthman volia promoure els interessos de la família Omeia. Aisha va tenir poca participació durant els dos primers anys del regnat d'Uthman, però finalment es va veure obligada a tornar a involucrar-se a les intrigues polítiques. La seva oposició vers Uthman es va fer latent quan va maltractar i colpejar a Ammar ibn Yasir, un Company de Mahoma. Aisha es va enfadar i va parlar públicament dient: "¿Quan heu oblidat les pràctiques del Profeta? ¡Els seus cabells, la seva camisa i les seves sandàlies encara no han mort!".

El regnat d'Uthman va empitjorar quan Egipte es trobava governat pel governador Abdullah ibn Saad. Abbott explica que Muhàmmad ibn Abi Hudhayfa, un opositor d'Uthman, va escriure unes cartes conspiradores firmant amb el nom de la "Mare dels Creients". Al rebre les cartes, la gent de la comunitat musulmana li van tallar l'aigua i els subministraments a Uthman. Quan Aisha observà aquest comportament no es podia creure que "oferissin aquestes indignitats a una vídua de Mahoma". Això es refereix a quan Safiyya bint Huyayy (una de les esposes de Mahoma) va tractar d'ajudar a Uthman i fou arrossegada per una multitud enfurismada. Llavors Màlik al-Àixtar va acusar a Aisha de voler assassinar al Califa i també la va acusar de ser una de les autores de les cartes conspiradores, però ella va dir que "mai voldria ordenar el vessament de sang dels musulmans i del seu Imam", també va negar la seva participació a l'escriptura de les cartes. La població de la ciutat de Medina va continuar oposant-se a Uthman i el viatge d'Aisha a la ciutat de la Meca es trobava cada cop més proper. Uthman va saber que ella no volia fer-li mal i li va pregar que es quedés a Medina a causa de la seva influència sobre la comunitat musulmana, pero no la va convèncer i ella va continuar amb el seu peregrinatge.[11]

La Batalla del Camell[modifica | modifica el codi]

L'any 655 el califa Uthman ibn Affan fou assassinat, el que va provocar la Primera Fitna. Els rebels van proposar a Alí ibn Abi-Tàlib com a Quart Califa i legítim successor de Mahoma, al ser el seu gendre.

Aisha, juntament amb un exèrcit encapçalat per Zubayr ibn al-Awwam i Talha ibn Ubayd-Al·lah, es va enfrontar a l'exèrcit d'Alí, exigint l'enjudiciament dels asassins d'Uthman que es barrejaven amb el seu exèrcit als afores de la ciutat de Basorah. La batalla va esdevenir i l'exèrcit d'Aisha fou derrotat, Aisha dirigia les seves forces militars sobre un Palanqui a lloms d'un camell, per això aquesta batalla es diu Batalla del Camell.

Aisha i Alí varen pactar una reconciliació. Ell la va enviar de tornada cap a Medina acompanyada per una escorta militar, quiada pel seu germà Muhàmmad ibn Abi Bakr, un dels comandants d'Alí. Posteriorment, Aisha es va retirar a Medina sense tornar a interferir en els assumptes de l'Estat.[12]

Influència i contribucions al Islam[modifica | modifica el codi]

Aisha és coneguda per ser la dona més erudita dels seus temps. Al ser la esposa favorita de Mahoma, aquesta va ocupar un lloc molt important a la seva vida. Quan Mahoma es va casar amb Aisha a la seva joventut aquesta era accessible "... als valors necessaris per a dirigir i influenciar a la germanor de les dones musulmanes". Després de la mort de Mahoma, Aisha es va descobrir a si mateixa com una font important de Hadit, degut a la seva gran intel·ligència i memòria. Aisha va saber transmetre les idees que expressen la pràctica del profeta Mahoma (Sunna). Aisha fou un model a seguir per a totes les dones musulmanes, un model d'esforç per a obtenir el canvi social.[13]

Aisha va tenir un paper clau en l'aparició del Islam i va jugar una posició activa a la reforma social de la cultura islàmica. No només era el suport de Mahoma, sinó que va aportar intel·ligència acadèmica al desenvolupament del Islam. Aisha era coneguda per la seva "... Experiència en l'Alcorà, els drets d'herència, assumptes legals i il·legals, poesia, literatura árab, genealogia i medicina general". Es va encarregar de fer que les paraules del Islam fossin transcrites sobre el paper, convertint-se oficialment en la història del Islam. Després de la mort de Mahoma, Aisha fou considerada com la font més fiable de Hadith.

Com Aisha va ser l'esposa favorita de Mahoma i la seva companya més propera, poc després de quedar vídua, la comunitat musulmana va començar a fer-li consultes sobre les pràctiques de Mahoma. Sovint, era sol·licitada per a solucionar discussions i diverses qüestions de dret. 'Urwah, nebot d'Aisha, va explicar que aquesta tenia un àmpli coneixement de la llei Islàmica. Era sol·licitada, de forma freqüent, per informar i assessorar sobre temes d'herències, ja que posseïa àmplis coneixements de l'Alcorà. Fou una persona amb una gran capacitat política i molt influent per la seva època.

Durant tota la seva vida, Aisha, va ser una ferma defensora de l'educació de les dones musulmanes. Va fer una especial incidència amb els ensenyaments legals i de l'Alcorà. Fou la primera dels musulmans en establir una Madrassa per a les dones a casa seva. Entre molts altres assistents, s'ensenyava als nens orfes. Els homes també hi assistien a les classes d'Aisha, amb una simple cortina que separava els alumnes de les alumnes femenines.[14]

Influència política[modifica | modifica el codi]

Aisha es va convertir en una figura molt influent durant els inicis del Islam i després de la mort del seu marit. Encara que Mahoma havia ordenat que les seves dones romanguessin a la llar, Aisha (després de la mort de Mahoma) va tenir un gran paper públic i polític.

Després de la derrota de la Batalla del Camell, Aisha es va retirar a Medina i es va dedicar a l'ensenyament. Després d'arribar a Medina, Aisha es va retirar en el seu paper de la política pública. El seu abandonament de la política pública, no obstant, no va fer que deixés de ser un personatge amb una important influència política. En privat, Aisha va continuar influencian ten els secrets de l'esfera política islàmica. Dins de la comunitat musulmana, fou coneguda com una dona intel·ligent que era capaç de debatre la llei amb el més erudit dels seus companys masculins. Durant els dos últims anys de la seva vida, Aisha va passar gran part del seu temps explicant històries sobre Mahoma, amb l'esperança de corregir passatges falsos que s'havíen tornat influents en la formulació de la llei islàmica.

Mort[modifica | modifica el codi]

Aisha va morir, després d'una llarga malaltia, a la seva casa de Medina el 16 de juliol de l'any 678, durant el període del Ramadà. Llavors era una anciana que comptava amb 64 anys. El company de Mahoma, Abu Hurairah, va dirigir el seu funeral després de la pregària de la nit, i fou enterrada al cementiri de Jannat al-Baqi.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àïxa bint Abi-Bakr Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Brockelmann C; Perlmann M, Carmichael JP. History of the Islamic Peoples: With a Review of Events. 
  2. Tabari. Tarikh at-Tabarí, p. 131. 
  3. Ahmed, L. «Women and Gender in Islam: Historical Roots of a Modern Debate». Yale University Press, 1992.
  4. Abbott, N. Aisha: The beloved of Muhammad. Chicago: University of Chicago Press, 1942. 
  5. Spellberg, D. Politics, Gender, and the Islamic Past: the Legacy of A'isha bint Abi Bakr, p. 34 - 40. 
  6. McAuliffe, JD. Encyclopaedia of the Qu'ran. 1, 2006. 
  7. Roded, R. Women in Islamic Biographical Collections. Boulder: Lynne Rienner Publishers Inc, 1994, p. 32 - 36. 
  8. «Surat An-Nur». A: Qu'ran. 
  9. «Surat At-Tahrim». A: Qur'an. 
  10. Elsadda, H. «Discourse on Women's Biographies and Cultural Identity: Twentieth-Century Representations of the Life of A'ishah bint Abi Bakr». Feminist Studies, 2001, pàg. 37 - 64.
  11. Abbott, N. Aisha: the Beloved of Muhammad. Chicago: University of Chicago Press, 1942. 
  12. Muir, W. The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall from Original Sources, 1981. 
  13. Geissinger, A. «Aisha bint Abi Bakr and her contributions to the formation of Islamic traditions». Religion Compass, 5, 1, 2011, pàg. 37 - 49.
  14. Anwar, J. «History Shows the Importance of Women in Muslim Life». Muslims Weekly, 2005.
  15. Ibn Kathir. al-Bidayah wa-al-Nihayah.