À bientôt, j'espère
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Chris Marker Mario Marret |
| Producció | Slon i Iskra |
| Fotografia | Pierre Lhomme |
| Distribuïdor | First Run Features |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1968 |
| Durada | 43 minuts |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Documental |
     | |
À bientôt, j'espère és un documental dirigit per Chris Marker i Mario Marret, estrenat el 1968.
Argument[modifica]
La pel·lícula relata la vaga a la fàbrica de teixits Rhodiaceta de Besançon, el 1967,[1] a través dels testimonis dels obrers sobre les seves condicions de treball i motivacions.[2] Aquesta vaga té un aspecte particular de part l'assimilació del pla cultural pel pla social:[2] les reivindicacions no giren més només al voltant de l'empresa (salaris o seguretat de la feina), sinó també sobre l'estil de vida que la societat imposava a la classe obrera.[2] Els obrers vaguistes que ocupen la fàbrica tenen als seus disposició del material per filmar els esdeveniments, gràcies a Chris Marker, Jean-Luc Godard i Bruno Muel.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Història de la fàbrica Rhodiaceta de Besançon
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «À bientôt, j’espère, a Lussasdoc.com». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 7 gener 2011].
Enllaços externs[modifica]
- À bientôt, j'espère a Icarus Films (anglès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a DVDClassik (francès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a Ciné-club de Caen (francès)