A la carta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: À la carte)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A la carta és una locució al món de la restauració que significa que el client pot «triar a una llista de plats» el que vol menjar, en oposició al «menú fix», «menú del dia» o «plat del dia», que imposa una selecció preestablerta. Com molts termes culinàries, és d'origen francès: à la carte.[1] Els plats a la carta generalment són més cars que el plat del dia, com que demanen una logística i una preparació més oneroses i que el risc de romanents de productes frescs caducats i invenuts a la fi del dia és més gran.

Pot tenir dos sentits:

  • En el sentit més ample pot referir a la carta o la llista dels plats amb els seus preus, separats per tipus de plats: primer i segon plat, peix, carn, vegetarià, postres etc.
  • De vegades només s'aplica a una part de l'ofre: per exemple quan amb un plat principal del menú, es pot triar una guarnició «a la carta»

Plats a la carta és un programari desenvolupat per la Generalitat de Catalunya que permet realitzar cartes de restaurant en català i en cinc llengües més. El programa és gratuït.[2]

Ús del terme fora de la restauració

Per extensió, la paraula és emprada en altres dominis als quals l'usuari pot triar, per exemple programes televisius o radiofònics.[3] Contràriament al sistema tradicional de les emissores, que emeten el mateix programa igual per a tothom, la tècnica del flux de dades multimèdia per internet permet a cadascú de mirar o escoltar el que vull quan ho vull, doncs, «a la carta». Un altre variant és el forfet o viatge a la carta, personalitzat, diferent d'un programa fix per a un grup sencer.[4].

És parla igualment de la «religió a la carta», un fenomen postmodern que descriu el fenomen de persones que creen la seva convicció religiosa i moral en triar d'una o de més religions unes opcions, i que ja no prenen, com era de costum abans tot el menú de conviccions, prohibicions, obligacions i dogmes imposats per l'autoritat i heretats sense canviar dels pares.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gordon-Davis, Lisa; Van Rensburg, Lientjie. The Hospitality Industry Handbook on Nutrition and Menu Planning (en anglès). Juta and Company Ltd, 2004, p. 256. ISBN 0702155780. 
  2. «La Generalitat inicia Plats a la Carta per facilitar l'elaboració de cartes i menús en català». TV3 Notícies, 29 desembre de 2005 (2005-12-29) [Consulta: 5 de maig del 2015].
  3. «televisió a la carta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «forfet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Trigné, Jaume. «Espiritualitat postmoderna». Presència evangèlica, 1 de setembre de 2014 (2014-09-01). «La religió a la carta comença a ser una opció per a molts. El transvasament de creients entre comunitats n’és un exemple.»
  6. Dumortier, Brigitte. «Vielfalt von Nuancen» (en alemany). Die Tageszeitung, 18 desembre de 2004 (2004-12-18) [Consulta: de maig del 2015]. «Die Religion ist individualisiert. Jeder bastelt sich seine eigene Religion zurecht - eine Religion à la carte. (La religió s'ha indvidualitzat. Cadascú apedaça la seva religió a la carta.)»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]