Àcid benzoic
L'Àcid benzoic, C7H6O2 (o C6H5COOH), és un sòlid cristal·lí sense olor i el més simple dels àcids carboxílics aromàtics. El nom deriva de la goma benzoina que durant molt de temps va ser l'única font d'àcid benzoic. És un àcid feble i les seves sals es fan servir per conservar aliments. L'àcid benzoic és el precursor per a la síntesi de moltes altres substàncies orgàniques.
Va ser descobert el segle XVI. La destil·lació seca de la goma benzoïna va ser descrita el 1556 per Nostradamus i després per Alexius Pedemontanus (1560) i Blaise de Vigenère (1596).[1]
Justus von Liebig i Friedrich Wöhler van determinar la composició de l'àcid benzoic el 1832.[2]
El 1875 Salkowski descobrí les seves propietats antifúngiques.[3]
Taula de continguts |
Producció [modifica]
Comercialment l'acid benzoic es fa per oxidació parcial del toluè amb oxigen.
Usos [modifica]
Producció de nombrosos productes químics com el clorur de benzoil, clorurs de fòsfor, benzoats i fenols.
Conservador d'aliments: benzoat de sodi (E210), benzoat de potassi (E212) i benzoat de calci (E213).
En medicina com antifúngic del peu d'atleta[4][5]
Referències [modifica]
- ↑ Neumüller O-A. Römpps Chemie-Lexikon. 6. Stuttgart: Frankh'sche Verlagshandlung, 1988. ISBN 3-440-04516-1. OCLC 50969944.
- ↑ Liebig J, Wöhler F. «Untersuchungen über das Radikal der Benzoesäure». Annalen der Chemie, vol. 3, 1832, p. 249–282. DOI: 10.1002/jlac.18320030302.
- ↑ Salkowski E. Berl Klin Wochenschr, vol. 12, 1875, p. 297–298.
- ↑ Whitfield Ointment
- ↑ Charles Owens Wilson; Ole Gisvold; John H. Block. Wilson and Gisvold's Textbook of Organic Medicinal and Pharmaceutical. Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 234. ISBN 0781734819.
Bibliografia [modifica]
- Cosmetic Ingredient Review Expert Panel Bindu Nair Final Report on the Safety Assessment of Benzyl Alcohol, Benzoic Acid, and Sodium Benzoate, Int J Tox, 2001, pp. 23–50, doi:10.1080/10915810152630729
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid benzoic |
