Àcid fusídic
|
Àcid fusídic
|
|
| · | |
|
|
|
| 2-[(1S,2S,5R,6S,7S,10S,11S,13S,14Z,15R,17R)-
13-(acetiloxi)-5,17-dihidroxi-2,6,10,11- tetrametiltetraciclo[8.7.0.02,7.011,15] heptadecan-14-ilidé]-6-metilhept-5-enoic acid |
|
|
|
|
| Nombre CAS | 6990-06-3 |
| Codi ATC | D06AX01 D09AA02 J01XC01 |
| PubChem | 3000226 |
|
|
|
| Fórmula | C31H48O6 |
| Pes mol. | 516.709 |
|
|
|
| Biodisponibilitat | biodisponibilitat oral del 91% |
| Unió proteica | 97 - 99% |
| Metabolisme | ? |
| Vida mitjana | Vora les 5 o 6 hores en adults |
| Excreció | ? |
|
|
|
| Cat. d'embaràs | ? |
| R. dispensació | |
| Administració | ? |
L'àcid fusídic és una biomolècula de la família dels esteroides. La sal sòdica de l'àcid fusídic és un antibiòtic especialment efectiu davant estafilococs productors de penicilasa, inclosos aquells que són residents a les penicil·lines isoxazòliques. Té activitat bacteriostàtica, encara que és sensible a l'efecte inòcul. Actua inhibint la síntesi proteica actuant sobre els ribosomes.
Té una bona absorció, aconseguint millorar els nivells obtinguts quan s'administra sense haver ingerit cap aliment. La dosi usual és de 0,5 a 1 g, tres vegades al dia.[1] La seva distribució és bona. Penetra poc en el líquid cefaloraquidi. S'excreta fonamentalment per la bilis i molt escassament pel ronyó. És ben tolerat generalment encara que pot originar trastorns digestius discrets i exantemes.
Referències [modifica]
- ↑ G.VERGER GARAU, Enfermedades infecciosas.