Àcid gras
De Viquipèdia
Un àcid gras és un tipus de molècula orgànica lipídica formada per una llarga cadena hidrocarbonada línia, la gran majoria són de nombre parell d'àtoms de carboni i d'entre ells; els més comuns els que tenen 16 i 18[1], en l'extrem de la qual hi ha un grup carboxil (-COOH). Cada àtom de carboni s'uneix al següent i al precedent per mitjà d'un enllaç covalent senzill. La formula bàsica d'una molècula d'àcid gras saturat és CH3–(CH2)n–COOH. A l'àtom del seu extrem li queden lliures tres enllaços que són ocupats per àtoms d'hidrogen (H3C-). Els altres àtoms tenen lliures dos enllaços, que són ocupats igualment per àtoms d'hidrogen (...-CH2-CH2-CH2...).
En general (tot i que de vegades no), podem escriure un àcid gras genèric com R-COOH, on R és la cadena hidrocarbonatada que identifica l'àcid en particular.
Els àcids grassos són els components d'alguns lípids com els greixos (triglicèrids), on l'extrem de la molècula on es troba el grup carboxil (-COOH) és el que es combina amb un dels grups hidroxils (-OH) de la glicerina (més correctament propanotriol), reaccionant amb ell.
[edita] Tipus d'àcids grassos
Segons la presencia o absència de enllaços dobles entre els àtoms de carboni, es poden distingir els següents tipus d'àcids grasos:
- Àcids grassos saturats. No hi ha dobles enllaços entre els àtoms de carboni; acostumen a ser sòlids a temperatura ambient.
- Àcids grassos insaturats. Existeix un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni; al seu torn.
Segons el nombre de dobles enllaços es poden dividir en:
- Àcids grassos monoinsaturats. Quan hi ha un sol enllaç doble en tota la cadena.
- Àcids grassos poliinsaturats. Quan hi ha dos o més enllaços dobles al llarg de la cadena.
Segons el tipus de doble enllaç es poden dividir en:
- Àcids grassos cis. Quan els àtoms d'hidrogen dels dos carbonis que comparteixen el doble enllaç estan situats a la mateixa banda.
- Àcids grassos trans. Quan els àtoms d'hidrogen dels dos carbonis que comparteixen el doble enllaç estan situats en cantons oposats.
[edita] Referències
- ↑ Marcel Mayol. Fonaments i Tècniques d'Anàlisi Bioquímica.


