Àcid làuric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'àcid làuric (nom sistemàtic àcid dodecanoic) és un àcid gras de greix saturat amb una cadena de 12 carbonis. És un sòlid pulverulent blanc amb olor de sabó.

Presentació[modifica | modifica el codi]

L'àcid làuric és un component delstriglicèrids, que són cap a la meitat del contingut d'àcids grassos presents en l'oli de coco i de l'oli de llavor de palma (no s'ha de confondre amb l'oli de palma),[1][2]Én altres llocs és relativament poc comú. També es troba en la llet humana (6,2% del total del greix), la llet de vaca (2,9%), i la llet de cabra (3,1%).[1]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Com altres àcids grassos l'àcid làuric és barat i té una vida comercial llarga a més de no ser tòxic i segur en el maneig. Es fa servir principalment en la producció de sabons i cosmètics. Per a fer-ho es neutralitza amb hidròxid de sodi per donar laurat de sodi, el qual ja és un sabó. Més sovint s'obté el laurat de sodi per saponificació de diversos olis, com l'oli de coco.[2]

Presència de l'àcid làuric en diversos aliments[modifica | modifica el codi]


Altres usos[modifica | modifica el codi]

Al laboratori l'ècid làuric sovint s'usa per investigar la massa molar d'una substància desconeguda via la depressió del punt de congelació La constant crioscòpica de l'àcid làuric és 3,9 K·kg/mol. Fent fondre l'àcid làuric amb la substància desconeguda i registrant la temperatura on la mescla es solidifica, es pot determinar la massa molar de la substància investigada.[3]

Potencial medicinal[modifica | modifica el codi]

L'àcid làuric té propietats antimicrobianes.[4][5][6][7]

L'àcid làuric és l'àcid gras que més incrementa el colesterol total, però la major part de l'increment és en el "colesterol bo" (HDL) i per tant l'efecte d'aquest àcid és més favorable que qualsevl altre àcid gras.[8] una relació més baixa colesterol total /colesterol HDL suggereix una disminucuó del risc d'ateroesclerosi.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Beare-Rogers, J.; Dieffenbacher, A.; Holm, J.V.. «Lexicon of lipid nutrition (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, vol. 73, 4, 2001, pàg. 685–744. DOI: 10.1351/pac200173040685.
  2. 2,0 2,1 David J. Anneken, Sabine Both, Ralf Christoph, Georg Fieg, Udo Steinberner, Alfred Westfechtel "Fatty Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a10_245.pub2
  3. «Using Freezing Point Depression to find Molecular Weight». University of California, Irvine, 2010-04-12.
  4. Hoffman KL, Han IY, Dawson PL. «Antimicrobial effects of corn zein films impregnated with nisin, lauric acid, and EDTA». J. Food Prot., vol. 64, 6, 2001, pàg. 885–9. PMID: 11403145.
  5. Ouattar B, Simard RE, Piett G, Bégin A, Holley RA. «Inhibition of surface spoilage bacteria in processed meats by application of antimicrobial films prepared with chitosan». Int. J. Food Microbiol., vol. 62, 1–2, 2000, pàg. 139–48. DOI: 10.1016/S0168-1605(00)00407-4. PMID: 11139014.
  6. PL Dawson, GD Carl, JC Acton, and IY Han. «Effect of lauric acid and nisin-impregnated soy-based films on the growth of Listeria monocytogenes on turkey bologna» (Free full text). Poultry Science, vol. 81, 5, 1 May 2002, pàg. 721–726. PMID: 12033424.
  7. Alexey Ruzin and Richard P. Novick. «Equivalence of Lauric Acid and Glycerol Monolaurate as Inhibitors of Signal Transduction in Staphylococcus aureus» (Free full text). J Bacteriol, vol. 182, 9, May 2000, pàg. 2668–2671. DOI: 10.1128/JB.182.9.2668-2671.2000. PMC: 111339. PMID: 10762277.
  8. Mensink RP, Zock PL, Kester ADM, Katan MB. «Effects of dietary fatty acids and carbohydrates on the ratio of serum total to HDL cholesterol and on serum lipids and apolipoproteins: a meta-analysis of 60 controlled trials». American Journal of Clinical Nutrition, vol. 77, 5, May 2003, pàg. 1146–1155. ISSN: 0002-9165. PMID: 12716665.
  9. Thijssen, M.A. and R.P. Mensink. (2005). Fatty Acids and Atherosclerotic Risk. In Arnold von Eckardstein (Ed.) Atherosclerosis: Diet and Drugs. Springer. pp. 171–172. ISBN 9783540225690.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]