Àcid oleic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid oleic

Estructura de l'àcid oleic
Nomenclatura
Nom IUPAC Àcid cis-9-octadecaenoic
Fórmula química C18 H34 O2[1]
Propietats químiques
Aparença Líquid oliós, color groc pàl·lid a marró grogós. Olor similar al llard
Densitat 0.895 g/cm3
Punt de fusió 15,3 °C
Punt d'ebullició 360 °C
Solubilitat insoluble en aigua
Seguretat
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'àcid oleic és un tipus d'àcid gras monoinsaturat present en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de raïm, l'oli de gira-sol, l'oli de soia, el de palma, etc. És conegut que en certa mesura aquesta substància al ser un àcid gras essencial (Omega-9), genera un efecte beneficiós als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i hepàtiques. La forma saturada d'aquest àcid és l'àcid esteàric. L'àcid oleic també ocorre als cossos en descomposició d'alguns insectes, com ara les abelles i les formigues. La substància en qüestió fa que els altres que actuen com a obrers, puguin reconèixer els individus ja morts i els puguin eliminar dels nius. Si una abella[2] o una formiga[3] vives entren en contacte amb l'àcid oleic, és expulsada del niu per les altres obreres com si estigués morta. L'àcid oleic s'utilitza industrialment com a additiu als sabons i gels de bany, per tal de donar lubricitat. També es fa servir en cremes cosmètiques i de protecció solar, pels seus efectes beneficiosos i reparadors per a la pell.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid oleic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Bishop, Paul L. (2000). Pollution Prevention: Chapter 2 - Properties and Fates of Environmental Contaminants, instructional slides to accompany Pollution Prevention:Fundamentals and Practice, ISBN 0-07-366147-3
  2. Anies Hannawati Purnamadjaja, R. Andrew Russell. «Pheromone communication in a robot swarm: necrophoric bee behaviour and its replication». Robotica, vol. 23, 6, 2005, pàg. 731-742. DOI: 10.1017/S0263574704001225.
  3. Ayasse, M, Paxton, R (2002) Brood protection in social insects. In: Hilker, M, Meiners, T (eds.). Chemoecology of Insect Eggs and Egg Deposition. Blackwell, Berlin, 117-148.