Àcid oleic
 Estructura de l'àcid oleic |
|
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Nom IUPAC | Àcid cis-9-octadecaenoic |
| Fórmula química | C18 H34 O2[1] |
| Propietats químiques | |
| Aparença | Líquid oliós, color groc pàl·lid a marró grogós. Olor similar al llard |
| Densitat | 0.895 g/cm3 |
| Punt de fusió | 15,3 °C |
| Punt d'ebullició | 360 °C |
| Solubilitat | insoluble en aigua |
| Seguretat | |
| Recursos externs | |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L'àcid oleic és un tipus d'àcid gras monoinsaturat present en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de raïm, l'oli de gira-sol, l'oli de soia, el de [[|oli de palma|palma]], etc. És conegut que en certa mesura aquesta substància al ser un àcid gras essencial (Omega-9), genera un efecte beneficiós als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i hepàtiques. La forma saturada d'aquest àcid és l'àcid esteàric. L'àcid oleic també ocorre als cossos en descomposició d'alguns insectes, com ara les abelles i les formigues. La substància en qüestió fa que els demés que actuen com a obrers, puguin reconèixer els individus ja morts i els puguin eliminar dels nius. Si una abella[2] o una formiga[3] vives entren en contacte amb l'àcid oleic, és expulsada del niu per les demés obreres com si estigués morta. L'àcid oleic s'utilitza industrialment com a additiu als sabons i gels de bany, per tal de donar lubricitat. També es fa servir en cremes cosmètiques i de protecció solar, pels seus efectes beneficiosos i reparadors per a la pell.
[modifica] Referències
- ↑ Bishop, Paul L. (2000). Pollution Prevention: Chapter 2 - Properties and Fates of Environmental Contaminants, instructional slides to accompany Pollution Prevention:Fundamentals and Practice, ISBN 0-07-366147-3
- ↑ Anies Hannawati Purnamadjaja, R. Andrew Russell. «Pheromone communication in a robot swarm: necrophoric bee behaviour and its replication». Robotica, vol. 23, 6, pàg. 731-742. DOI:10.1017/S0263574704001225.
- ↑ Ayasse, M, Paxton, R (2002) Brood protection in social insects. In: Hilker, M, Meiners, T (eds.). Chemoecology of Insect Eggs and Egg Deposition. Blackwell, Berlin, 117-148.
|
||||||||||||||||||||||||||
