Àcid permonosulfúric
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 127,942 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | H₂SO₅ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid permonosulfúric, en anglès:Peroxymonosulfuric acid, amb la fórmula química H₂SO₅, també conegut com a àcid persulfúric o àcid peroxisulfúric, és líquid a la temperatura ambient. En aquest àcid, el centre S(VI) adopta la seva característica geomeria tetrahèdrica; la connectivitat s'indica per la fórmula HO-O-S(O)₂-OH. És un dels oxidants més potents que es coneixen (E0 +1.81 V) i és molt explosiu.
El H₂SO₅ de vegades es confon amb el H₂S₂O₈, conegut com a àcid peroxidisulfúric.
Història[modifica]
El H₂SO₅ va ser descrit primer per Heinrich Caro.[1]
Síntesi i producció[modifica]
A escala de laboratori implica la combinació de l'àcid clorosulfúric i peròxid d'hidrogen.
- H₂O₂ + ClSO₂OH ⇌ H₂SO₅ + HCl
En la producció a gran escala, aquest àcid es produeix in situ per la seva gran inestabilitat. Segons la patent per Martin, es produeix per la reacció de >85% d'àcid sulfúric i >50% de peròxid d'hidrogen ("solució Piranha").[2]
- H₂O₂ + H₂SO₄ ⇌ H₂SO₅ + H₂O
Usos industrials[modifica]
El H₂SO₅ s'ha usat per diverses aplicacions desinfectants i de neteja, p.e., tractament de piscines. Les sals alcalines de H₂SO₅ poden desligninar la fusta.[3]
Les sals d'amoni, sodi i potassi de H₂SO₅ es fan servir en la indústria dels plàstics com iniciadors de la polimerització i per decolorar i desodorar els olis.
El peroximonosulfat de potassi, KHSO₅, és la sal àcida de potassi de l'àcid peroximonosulfúric. Es fa servir com a agent oxidant.
Perills[modifica]
L'àcid pur de Caro és molt explosiu.[4] i oli solar.[5] Com tots els oxidants molt forts s'ha de mantenir lluny de compostos orgànics com són els èters i les cetones per l'acció de peroxidar el compost creant una molècula molt inestable com el peròxid d'acetona.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid permonosulfúric |
- ↑ Caro, H. «Zur Kenntniss der Oxydation aromatischer Amine». Zeitschrift für angewandte Chemie, 11, 36, 1898, pàg. 845–846. DOI: 10.1002/ange.18980113602.
- ↑ Martin, P. L. (USA). U.S. Pat. Appl. Publ. (2005), 21 pp. CODEN: USXXCO US 2005031530 A1 20050210 Patent written in English. Application: US 2004-878176 20040628. Priority: US 2003-494009 20030807. CAN 142:179838 AN 2005:122569 CAPLUS
- ↑ Springer, E. L.; McSweeny, J. D. «Treatment of softwood kraft pulps with peroxymonosulfate before oxygen delignification». Tappi Journal, 76, 8, 1993, pàg. 194–199. Arxivat de l'original el 2011-09-29. ISSN: 0734-1415 [Consulta: 14 gener 2014]. Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.
- ↑ J.O. Edwards «SAFETY». Chem. & Eng. News, 33, 32, 1955, pàg. 3336. DOI: 10.1021/cen-v033n032.p3336.
- ↑ Chem. & Eng. News, 38, 1960, pàg. 59.
| Identificadors | CAS · InChIKey · PubChem · AEPQ · ChEBI · ChemSpider · UNII · Infocard ECHA · DSSTOX · Gmelin: 101039 · |
|---|