Àcid sòrbic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb àcid ascòrbic, vitamina C

L'àcid sòrbic o àcid 2,4-hexandienoic és un compost orgànic natural, de color bland i amb un gust àcid moderat. S'utilitza com a conservant alimentari (E 200),[1] com que evita l'aparició de fongs, floridures o llevats en aliments i begudes[2] i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants.[3] Utilitzat en la producció del vi, pot produir un olor de gerani.[4] S'utilitza també en el tractament de la constipació.[5]

Estructura química: C6H8O2

El 1859, el químic alemany August Wilhelm von Hofmann va hidrolitzar l'àcid d'una substància oleaginosa (la lactona 5,6-Dihydro-6-methyl-2H-pyran-2-on) extreta de les baies immadures de la moixera de guilla. El nom prové del nom científic d'aquest arbre: sorbus aucuparia.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BOE. «Reial decret 1466/2009, de 18 de setembre, pel qual s’estableixen les normes d’identitat i puresa dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants utilitzats en els productes alimentaris. Annex: criteris d'identitat i puresa: “E 200 Àcid sòrbic”» (pdf) (en català). Butlletí Oficial de l'Estat, N° 243, 8 d'octubre de 2009 (2009-10-08), pàg. 3 [Consulta: 26 de juliol del 2014].
  2. «Salses de vuit tipus, analitzades». Consumer Eroski, març 2006 [Consulta: 22 de juliol del 2014]. «Aquesta anàlisi ha comprovat si les 16 salses estudiades contenien àcid sòrbic i àcid benzoic, dos conservants molt utilitzats en aquest tipus de productes, tot i que fan servir molts altres additius. L'àcid sòrbic (i les seues sals: E-200 a l'E-203) i l'àcid benzoic (i les seues sals: E-210 a l'E-213) són conservants que impedeixen el creixement de la majoria dels microorganismes que ataquen els aliments i en causen el deteriorament.»
  3. «Àcid sòrbic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Valiente i Maseu, Josep. «Anomalies causades per material enològics». Expressió dels defectes del raïm al celler, Incavi, 15 de març de 2011 (2011-03-15) [Consulta: 26 de juliol del 2014].
  5. Gómez-Batiste, Xavier; Madrid Juan, Fedrico. «Mesures de confort». A: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Guia d'actuació— en la situaci—ó d'agonia del malalt terminal (pdf), Desembre 2000, p. 14 (Quaderns de la bona praxi). 
  6. Bützer, Peter. «Sorbinsäure [(E,E)-2,4-Hexadiensäure]» (pdf) (en alemany). Molekulare Dynamik - Systemdynamik, 2009 [Consulta: 26 de juliol del 2014].