Àcid tànnic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ampolla d'àcid tànnic

L'àcid tànnic es tracta d'un àcid compost de glucosa i àcids fenòlics. Està format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.[1] La seva fórmula és C76H52O46. A l'antiguitat, aquest compost, que es pot elaborar artificialment, s'extreia de la naturalesa, ja que s'acumula en les escorces i arrels de fruits i plantes, i es pot detectar també en les seves fulles, encara que en menor proporció. Pot trobar-sobretot en el vi negre, cafè, te, espinacs i panses negres.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Se li atribueixen propietats antioxidant i astringent. Per contra, el consum en excés pot dificultar l'absorció del ferro i les proteïnes. En quantitats excessives destrueix les cèl·lules de la pell, pot produir insuficiència hepàtica i, fins i tot, pot arribar a causar la mort. Un cop és ingerit produeix de forma immediata diarrees, vòmits i irritacions a la pell.

Ús[modifica | modifica el codi]

S'empra sobretot en l'adob del cuir, que en grans quantitats converteix les cèl·lules de la pell en un material molt semblant al suro. Una altra ocupació en la indústria tèxtil és com a mordent per fixar els colors de les fibres. També, internament s'utilitza com astringent actiu en les diarrees. Com astringents intestinals són preferibles les drogues tànniques o els derivats de taní, que per descompondre lentament, poden exercir la seva acció a tot el tub digestiu. També s'utilitza en el còlera, suors nocturns dels tuberculosos, al reumatisme articular agut, en les infeccions generals sèptiques com a conseqüència d'amigdalitis, al refredat vesical crònic i en hemorràgies renals i uterines.

Externament, es fa servir com a astringent i antiinflamatori en dermatologia, en processos cutanis com ara ulceracions reïnosos, escares, esquerdes cutànies, i per al tractament de les cremades. En forma de supositoris s'ha usat en el tractament de les hemorroides. És un magnífic antídot dels alcaloides i d'algunes sals metàl·liques.

També s'està emprant en fusta d'exteriors per preservar del fred, calor i pluges. La fusta que conté àcid tànnic, passat cert temps, pot desprendre's i decolorar el sòl subjacent. Mai s'han d'instal·lar sòls laminats amb àcid tànnic sobre una superfície susceptible de tacar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Àcid tànnic». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 5 de maig de 2010].