Àguila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Àguila (desambiguació)».
Retrat d'àguila daurada

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade, ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part (però no totes) són ubicades a la família dels accipítrids (Accipitridae).[1]

En general les àguiles són grans aus amb un fort i ganxut bec, d'hàbits caçadors, sovint amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nien en arbres o en penya-segats. Hi ha representants en gran part del món.[2][1] Tot i que el concepte general del que és una àguila, correspon a aquestes característiques, hi ha espècies pescadores (l'àguila peixatera), de grandària mitjana (l'àguila calçada), d'ales relativament curtes (àguiles selvàtiques, com la menjadora de mones) i moltes espècies no tenen el tars cobert de plomes.

Les àguiles més clàssiques serien els membres de la subfamília dels aquilins (Aquilinae), formada per:[3][1]

També es denominen àguiles altres rapinyaires més llunyans, com:[1]

Àguila daurada dins la simbologia mexicana

Són força silencioses excepte en determinades èpoques que acostuma a coincidir amb el festeig nupcial i la reproducció.

Però no totes les àligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espècie a la qual pertanyen, utilitzen sons diferents per comunicar-se.

Per exemple, l'àliga imperial ibèrica, durant la reproducció es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!.

Es descriuen també altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! en volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!.

L'àliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uíííu-jíu-jiu.
Al final de l'hivern i probablement formant part del festeig nupcial la seva veu fa un so semblant a uíííu repetit tres o quatre vegades i amb freqüència.

Hi ha tota una altra sèrie de sons que fan en aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.

L'àguila a la cultura[modifica | modifica el codi]

Principi de la música del Ball de l'Àliga a la processó de Corpus de Barcelona, segons un manuscrit de mitjan segle XVIII conservat a l'església del Pi

L'àliga també és una figura del bestiari fantàstic dels Països Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de Vilafranca del Penedès, la de Berga, l'Àliga de Tarragona, la de la Festa Major de Solsona i Àliga d'Igualada. Antigament també havia participat en la processó de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una música que té clares relacions amb la de la Patum de Berga[4]

És el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a més simbolitzaven amb un home amb cap d'àliga el seu déu principal: Ammon-Ra. Els romans portaven una àguila com a emblema del seu poder militar.

Per als jueus l'àguila és la saviesa, per això es refereixen a Maimònides i altres estudiosos com a "grans àligues". Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura és la més elevada (està més a prop del cel que els animals símbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Per a molts pobles indígenes americans tenia un valor religiós, per això s'adornaven sovint amb plomes d'àliga el cap i la roba.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lerner, H. R. L. and D. P. Mindell (2005) Phylogeny of eagles, Old World vultures, and other Accipitridae based on nuclear and mitochondrial DNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 327-346. PDF
  2. «Àguila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Rev. 19-05-2010
  3. Els accipítrids a Tree life Project Rev. 19-05-2010
  4. Vilar, Josep M.; "Una música per a dues àligues". L'Erol. Número 35. Berga, Hivern 1991.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: àguiles Modifica l'enllaç a Wikidata