Àguila perdiuera
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Hieraaetus fasciatus (Vieillot, 1822) |
||||||||||||||
L'àguila perdiuera o àguila perdiguera[1] (Hieraaetus fasciatus o Aquila fasciata) és una au rapinyaire gran, una mica més petita que l'àguila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'àliga perdiuera dels altres rapinyaires són els següents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marró xocolata; la seva panxa blanca amb un pigallat marró del coll fins a la panxa. També es pot destacar per la seva cua amb barra terminal fosca, d'on ve que també se la conegui com a àguila cuabarrada[2][3] o, a les Illes Balears, àguila coabarrada.[4][5] Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermellós.
Té una envergadura entre 150 i 170 cm.
És una au característica de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de clima suau. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes, atenyent les màximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles nidificants (2006). A Mallorca, on hi ha un projecte de reintroducció, es va extingir com a ocell nidificant a la dècada de 1970.[6]
Nidifica preferentment a cingleres i caça a terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamifers, aus i alguns rèptils. La posta normalment varia entre 1 i 2 ous, excepcionalment 3 en casos de molta disponibilitat d'aliment.
Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades.
Aquesta àliga té molts noms als Països Catalans entre els quals hi ha: àliga perdiguera, àliga cuabarrada, àliga de panxa blanca, àliga gallinera o àliga astorenya.
[modifica] Referències
- ↑ "Àguila perdiguera" és el nom emprat per aquest ocell a la plana de l'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona.
- ↑ Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - aquesta guia recull només els noms d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
- ↑ Hieraaetus fasciatus a Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 152 - l'únic nom per aquest ocell mencionat en aquesta guia és el d'àguila cuabarrada, com també a l'Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - els únics noms per aquest ocell mencionats en aquesta guia són els d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
- ↑ Hieraaetus fasciatus a Avisbase - The World Bird Database. Aquesta base de dades recull tres noms, però falta la legítima variant d'àguila perdiuera.
- ↑ Carlota Viada Sauleda i Joan Mayol Serra. Águila de Bonelli en Mallorca: una historia con futuro. 2011. Revista Quercus nº 301. Ed. América Ibérica
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Equip de Biologia de la Conservació - Àliga perdiguera, de la Universitat de Barcelona
