Àguila imperial oriental
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aquila heliaca Savigny, 1809 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Aquila heliaca heliaca |
||||||||||||||
L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire que es reprodueix des del sud-est d'Europa fins l'Àsia central. La major part de les poblacions són migratòries i passen l'hivern al nord-est d'Àfrica, i Àsia meridional i oriental.[2] L'àguila imperial ibèrica, que habita en aquesta península, era antany classificada juntament amb aquesta espècie, i el nom d'àguila imperial era utilitzat indiferentement per les dues poblacions. Avui es consideren espècies diferents[3] basant-se en les diferències morfològiques,[4] ecològiques[2] i moleculars.[5][6] Als Països Catalans poden ser observades en comptades ocasions. [7]
És un àguila gran, amb una llargària de 72-84 cm, una envergadura de 1,8 – 2,15 metres i un pes de 2.5 - 4.5 quilograms.[2] S'assembla molt a l'espècie ibèrica, però té molt menys blanc als "muscles".[2]
A Europa, l'àguila imperial oriental està en perill d'extinció. Pràcticament ha desaparegut de moltes zones de la seva antiga àrea de distribució, per exemple, Hongria i Àustria.[1] Avui dia, les úniques poblacions europees que estan augmentant són la de la conca dels Càrpats, sobretot a les muntanyes del nord d'Hongria i la regió sud de Eslovàquia. La població reproductora a Hongria està formada per unes 105 parelles.[8]
Aquestes àguiles solen triar per fer el niu, un arbre no envoltat d'altres, de manera que el niu és visible des d'una distància considerable, i els seus ocupants poden observar l'entorn sense obstacles. Aporten per a la construcción branques i l'entapissen d'herba i plomes. Molt poques vegades nien en penya-segats o al terra. [2]
Al març o abril, la femella pon 2 – 3 ous. Els pollets neixen després d'uns 43 dies i deixen el niu després de 60-77 dies. [2] Sovint, però, només un sobreviu. En almenys una part de la seva àrea de distribució, més de la tercera part dels intents de cria són totalment infructuosos.[2]
La dieta de l'àguila imperial oriental es compon en gran mesura de llebres, hamsters europeus i faisans vulgars, així com una varietat d'altres ocells i mamífers.[8]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Justificació d'estatus i distribució de l'àguila imperial oriental a Redlist de IUCN Rev. 7-01-2011
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Meyburg, B. U. (1994). Eastern Imperial Eagle (Aquila heliaca). Pp. 194-195 in: del Hoyo, Elliott & Sargatal. eds. (1994). Handbook of the Birds of the World, vol. 2. ISBN 84-87334-15-6
- ↑ Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002) Taxonomic recommendations for European birds. Ibis 144(1): 153–159. doi:10.1046/j.0019-1019.2001.00026.x PDF fulltext
- ↑ Cramp, S. & Simmons, K. E. L. (1980) Birds of the Western Palearctic, Vol. 2. Oxford University Press, Oxford
- ↑ Padilla, J. A.; Martinez-Trancón, M.; Rabasco, A. & Fernández-García, J. L. (1999) The karyotype of the Iberian imperial eagle (Aquila adalberti) analyzed by classical and DNA replication banding. Cytogenetics and Cell Genetics 84: 61–66. doi:10.1159/000015216 (HTML abstract)
- ↑ Seibold, I.; Helbig, A. J.; Meyburg, B. U.; Negro, J. J. & Wink, M. (1996): Genetic differentiation and molecular phylogeny of European Aquila eagles (Aves: Falconiformes) according to cytochrome-b nucleotide sequences. In: Meyburg, B. U. & Chancellor, R. D. (eds): Eagle Studies: 1–15. Berlin: World Working Group on Birds of Prey
- ↑ L'àguila imperial oriental al SIOC Rev.7-01-2011
- ↑ 8,0 8,1 Horváth M et al. 2010. Spatial variation in prey composition and its possible effect on reproductive success in an expanding eastern imperial eagle (Aquila heliaca) population. Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae, 56, 187–200.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àguila imperial oriental |
