Àguila peixatera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àguila peixatera
Osprey.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Accipitriformes
Família: Pandionidae
(Sclater & Salvin, 1873)
Gènere: Pandion
(Savigny, 1809)
Espècie: P. haliaetus
Nom binomial
Pandion haliaetus
(Linnaeus, 1758)

L'àguila peixatera, àguila d'estany o àguila pescadora (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. Modernament alguns autors han separat una de les subespècies en una espècie diferent: Pandion cristatus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Té la part superior de color marró fosc i la inferior blanca amb taques fosques.
  • Medeix uns 51-58 cm.
  • Quan vola mostra les ales llargues i anguloses, que bat lentament.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta exclusivament de peixos, que captura -tant a les zones humides com a la mar- llançant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llença contra l'aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluços, es troben prop de la superfície, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l'atac no arriba a cabussar-se del tot i s'ajuda amb unes escates que té als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificació, com la del bec ganxut i la del dit extern, que té una bona mobilitat per fer més pressió, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.

Costums[modifica | modifica el codi]

Alguns individus són sedentaris i d'altres, estivals.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia en els penya-segats i el volum de la posta és de 2-4 ous, normalment de 3. La femella pon de febrer a març, i els polls fan eclosió a mitjan març i resten dins el niu fins a la darreria de juny o començament de juliol.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans és un ocell que pot observar-se en migració tant primaveral com tardorenca, a la costa i a l'interior. Encara que antigament hi criava, avui només ho fa a Mallorca, Cabrera i en algunes localitats costaneres del continent.[2]

Classificació[modifica | modifica el codi]

L'àguila peixatera és un cas poc comú en el sentit que és una espècie dispersa per gairebé tot el món. Hi ha quatre subespècies conegudes en general, malgrat que ITIS només en reconeix dues.

  • P. h. haliaetus (Linnaeus, 1758), d'Euràsia.
  • P. h. carolinensis (Gmelin, 1788), de Nord-amèrica. És més grossa, més fosca i amb el pit més clar que la subespècie haliaetus.
  • P. h. ridgwayi (Maynard, 1887), de les illes del Carib. Pit i cap molt pàl·lids en comparació a haliaetus, amb únicament una feble mascara al voltant dels ulls. No és migratòria.
  • P. h. cristatus (Vieillot, 1816), de la costa i alguns grans rius d'Austràlia i Tasmània. És la subespècie més petita. No és migratòria. Considerada una espècie diferent per alguns autors com ara Christidis & Boles 2008.[3]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 37. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Classificació de la COI

Veure també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]