Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (mort 1149/1450) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort 1092).

Va néixer a Balkh fill del esmentat visir i d'una princesa georgiana, filla o neboda del rei Bagrat III l'unificador de Geòrgia i que anteriorment havia estat casada (o almenys promesa) a Alp Arslan.[1] En vida del seu pare va viure a Isfahan i Hamadan, i també uns anys després del 1092.

El 1006/1007 va anar a la cort del sultà Muhammad ben Malik Shah per presentar una queixa contra el rais (cap) d'Hamadan i en arribar a la cort el sultà el va nomenar visir (juny de 1107) per substituir a Sad al-Mulk Abu l-Mahasen Abi que acaba de ser executat com a sospitós d'heretge. El nomenament fou degut principalment a la reputació del seu pare i els títols d'aquest li foren atorgats (Kiwam al-Din, Sadr al-Islam i Nizam al-Mulk).[2]

Fou visir per quatre anys en els que va acompanyar al sultà a l'expedició del 1107/1108 a Bagdad i Iraq en la que l'exèrcit seljúcida va derrotar i matar a Numaniya a l'emir mazyàdida d'Hilla Sayf al-Dawla Sadaka ibn Mansur anomenat "el rei dels àrabs". El 1109 el sultà va enviar a l'amir Čavlı Saqāvū a assetjar als ismaïlites a Alamut i Ostavand, però no van aconseguir res i en arribar l'hivern es van retirar; aquesta derrota va encaminar al sultà cap a una imminent destitució del visir: el 1010 fou objecte d'un atemptat ismaïlita a la mesquita de Bagdad, que va fracassar; la seva destitució es va produir no massa després (1010/1011) sent substituït per Katir al-Mulk Abu Mansur Maybodi. Segons Ibn al-Athir, Ahmad es va retirar a la vida privada a Bagdad mateix, però segons l'historiador Anushirwan ibn Khalid, va ser empresonar pel sultà durant deu anys.

El 1122 era sultà Mahmud ibn Muhammad i tenia com a visir al seu germà Shams al-Mulk Uthman un altre dels fills de Nizam al-Mulk. En aquell moment el visir abbàssida Amid al-Dawla Djalal al-Din Hasan ibn Ali fou destituït i empresonat i el sultà Mahmud li va imposar un nou visir de la seva elecció i confiança, que fou Ahmad Abu Nasr ibn Nizam al-Mulk (octubre del 1122). En aquest càrrec va lluitar contra el mazyàdida Dubays ibn Sadaka. Poc després el sultà Mahmud va destituir al seu visir Shams al-Mulk Uthman ibn Nizam al-Mulk i el va fer executar; llavors el califa es va considerar legitimat per desfer-se del seu propi visir, germà del executat i el va destituir el 1123.

Ahmad es va retirar a un col·legi fundat pel seu pare a Bagdad, el Nizamiya, on va viure els darrers 25 anys de la seva vida. Va morir el 1149/1150.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. L. Klausner, The Seljuk Vizierate, a Study of Civil Administration 1055-1194, Cambridge, Massachussets, 1973

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. en ocasió de la campanya seljúcida al Caucas el 1064
  2. fins llavors només portava el lakab de Zia al-Mulk