Àhmad ibn Hanbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hanbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní (en àrab احمد بن محمد بن حنبل ابو عبد الله الشيباني), conegut simplement com Àhmab ibn Hanbal o Ibn Hanbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
La família d'Àhmad ibn Hanbal era originària de Bàssora i pertanyia a la tribu àrab dels Banu Xayban.[1] El seu pare va ser un oficial de l'exèrcit abbàssida al Khorasan que més tard es va establir a Bagdad amb la seva família, ciutat on va néixer Àhmad.
Educació i treball [modifica]
Ibn Hanbal va estudiar la jurisprudència islàmica (el fiqh) a Bagdad amb un cèlebre jutge hanafita, Abu-Yússuf, company de l'imam Abu-Hanifa. En acabar els seus estudis, va començar viatjar a través de l'Iraq, Síria i Aràbia per tal de recollir hadits. Segons Ibn al-Jawzí en va arribar a recollir 414 que va plasmar en un important recull anomenat Músnad. Després d'haver viatjat durant diversos anys, va tornar a Bagdad per estudiar la llei islàmica amb Aix-Xafií. Va esdevenir muftí a la seva vellesa.
A més de les seves activitats d'estudiós, Ibn Hanbal va ser soldat a les fronteres islàmiques (ribat) i va fer el hajj cinc vegades a la seva vida, dues de les quals a peu.[2] Va tenir dues dones i diversos infants, entre els quals un fill gran que va ser jutge a Isfahan.[3]
Ortodòxia sunnita [modifica]
Per la hagiografia sunnita, Ibn Hanbal és considerat com un dels més importants defensors de l'ortodòxia, atorgant-se-li sovint el títol de Xaikh al-Islam.[3] Nascut d'una família que va recolzar Abu-l-Abbàs as-Saffah quan aquest va prendre el poder als omeies, va ser contemporani dels dos califes que van voler imposar el mutazilisme, corrent que advocava per la conciliació entre la raó i la religió i que discutia l'estatus 'd'increat' a l'Alcorà. Ibn Hanbal es va oposar a aquestes idees, i el califa Al-Mamun el va fer empresonar durant dos anys, durant els quals hauria estat torturat. Alliberat, Ibn Hanbal va continuar ensenyant a Bagdad fins que Al-Wàthiq va renovar la persecució. A causa d'això va haver d'amagar-se durant cinc anys fins que, el 847, el califa Al-Mutawàkkil va acabar rebutjant el mutazilisme i va foragitar els seus partidaris.
Obra [modifica]
Músnad Àhmad ibn Hanbal [modifica]
El Músnad Àhmad ibn Hanbal és un recull de hadits triats per Ibn Hanbal.
Altres obres [modifica]
El Kitab al-Fihrist, un catàleg exhaustiu del segle X d'obres editades en àrab, atribueix també a Ibn Hanbal:
- Kitab al-`Ilal wa Ma‘rifat al-Rijal: "El llibre de narracions que contenen vicis ocults i del coneixement dels homes"
- Kitab al-Manasik: "El llibre de ritus del hajj"
- Kitab al-Zuhd: "El llibre de l'abstinència"
- Kitab al-Iman: "El llibre de la fe"
- Kitab al-Masa'il "Problemes de fiqh"
- Kitab al-Ashribah: "El llibre de les begudes"
- Kitab al-Fada'il Sahaba: "Virtuts dels Companys"
- Kitab Tha'ah al-Rasul : "El llibre d'obediència al Missatger"
- Kitab Mansukh: "El llibre de l'abrogació"
- Kitab al-Fara'id: "El llibre dels deures obligatoris"
- Kitab al-Radd `ala al-Zanadiqa wa'l-Jahmiyya "Refutacions dels heretges i els jahmites"
- Tafsir : "Exegesi"
Referències [modifica]
- ↑ «Aḥmad B. Ḥanbal». A: Encyclopaedia of Islam (New) 1. (1986). Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-08114-3. «Aḥmad B. Ḥanbal was an Arab, belonging to the Banū Shaybān, of Rabī’a,...»
- ↑ «Imam Ahmad ibn Hanbal».
- ↑ 3,0 3,1 Foundations of the Sunnah, by Ahmad ibn Hanbal, pg 51-173
