Àhmad ibn Hanbal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hanbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní (en àrab احمد بن محمد بن حنبل ابو عبد الله الشيباني), conegut simplement com a Àhmab ibn Hanbal o Ibn Hanbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La família d'Àhmad ibn Hanbal era originària de Bàssora i pertanyia a la tribu àrab dels Banu Xayban.[1] El seu pare va ser un oficial de l'exèrcit abbàssida al Khorasan que més tard es va establir a Bagdad amb la seva família, ciutat on va néixer Àhmad.

Educació i treball[modifica | modifica el codi]

Ibn Hanbal va estudiar la jurisprudència islàmica (el fiqh) a Bagdad amb un cèlebre jutge hanafita, Abu-Yússuf, company de l'imam Abu-Hanifa. En acabar els seus estudis, va començar viatjar a través de l'Iraq, Síria i Aràbia per tal de recollir hadits. Segons Ibn al-Jawzí en va arribar a recollir 414 que va plasmar en un important recull anomenat Músnad. Després d'haver viatjat durant diversos anys, va tornar a Bagdad per estudiar la llei islàmica amb Aix-Xafií. Va esdevenir muftí a la seva vellesa.

A més de les seves activitats d'estudiós, Ibn Hanbal va ser soldat a les fronteres islàmiques (ribat) i va fer el hajj cinc vegades a la seva vida, dues de les quals a peu.[2] Va tenir dues dones i diversos infants, entre els quals un fill gran que va ser jutge a Isfahan.[3]

Ortodòxia sunnita[modifica | modifica el codi]

Per la hagiografia sunnita, Ibn Hanbal és considerat com un dels més importants defensors de l'ortodòxia, atorgant-se-li sovint el títol de Xaikh al-Islam.[3] Nascut d'una família que va recolzar Abu-l-Abbàs as-Saffah quan aquest va prendre el poder als omeies, va ser contemporani dels dos califes que van voler imposar el mutazilisme, corrent que advocava per la conciliació entre la raó i la religió i que discutia l'estatus 'd'increat' a l'Alcorà. Ibn Hanbal es va oposar a aquestes idees, i el califa Al-Mamun el va fer empresonar durant dos anys, durant els quals hauria estat torturat. Alliberat, Ibn Hanbal va continuar ensenyant a Bagdad fins que Al-Wàthiq va renovar la persecució. A causa d'això va haver d'amagar-se durant cinc anys fins que, el 847, el califa Al-Mutawàkkil va acabar rebutjant el mutazilisme i va foragitar els seus partidaris.

Obra[modifica | modifica el codi]

Músnad Àhmad ibn Hanbal[modifica | modifica el codi]

El Músnad Àhmad ibn Hanbal és un recull de hadits triats per Ibn Hanbal.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

El Kitab al-Fihrist, un catàleg exhaustiu del segle X d'obres editades en àrab, atribueix també a Ibn Hanbal:

  • Kitab al-`Ilal wa Ma‘rifat al-Rijal: "El llibre de narracions que contenen vicis ocults i del coneixement dels homes"
  • Kitab al-Manasik: "El llibre de ritus del hajj"
  • Kitab al-Zuhd: "El llibre de l'abstinència"
  • Kitab al-Iman: "El llibre de la fe"
  • Kitab al-Masa'il "Problemes de fiqh"
  • Kitab al-Ashribah: "El llibre de les begudes"
  • Kitab al-Fada'il Sahaba: "Virtuts dels Companys"
  • Kitab Tha'ah al-Rasul : "El llibre d'obediència al Missatger"
  • Kitab Mansukh: "El llibre de l'abrogació"
  • Kitab al-Fara'id: "El llibre dels deures obligatoris"
  • Kitab al-Radd `ala al-Zanadiqa wa'l-Jahmiyya "Refutacions dels heretges i els jahmites"
  • Tafsir : "Exegesi"

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aḥmad B. Ḥanbal». A: Encyclopaedia of Islam. 1. New. Brill Academic Publishers, 1986. ISBN 90-04-08114-3. «Aḥmad B. Ḥanbal was an Arab, belonging to the Banū Shaybān, of Rabī’a,...» 
  2. «Imam Ahmad ibn Hanbal».
  3. 3,0 3,1 Foundations of the Sunnah, by Ahmad ibn Hanbal, pg 51-173