Àlaba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 50′ N, 2° 45′ O / 42.833°N,2.750°O / 42.833; -2.750

Araba - Álava
Bandera Escut d'Àlaba
(Bandera d'Àlaba) (Escut d'Àlaba)
Situació de la província de d'Àlaba a Espanya
Estat Espanya Espanya
Comunitat Autònoma País Basc País Basc
Capital Vitòria
Gentilici alabès, alabesa
Diputat General Javier de Andrés (PP)
Àrea
 
3.037 km²
Població

 - Densitat
305.459
(1 gener 2007)

99 h/km²
Pàgina Web http://www.alava.net/
Situació d'Àlaba al País Basc que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi (Euskal Herria).

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Orografia[modifica | modifica el codi]

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia[modifica | modifica el codi]

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Salvatierra-Agurain, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El territori està dividit en set quadrilles:

  1. Quadrilla d'Añana
  2. Quadrilla d'Aiara
  3. Quadrilla de Mendialdea
  4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
  5. Quadrilla de Salvatierra
  6. Quadrilla de Vitòria
  7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba[modifica | modifica el codi]

Llista de senyors:

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlaba Modifica l'enllaç a Wikidata
Municipis d'Àlaba Flag of Alava.png
Agurain | Aiara | Amurrio | Añana | Aramaio | Armiñon | Arraia-Maeztu | Arratzua-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iruña Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutio | Leza | Mañueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vitòria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia
Quadrilles d'Àlaba Flag of Alava.png
Escudo de la Cuadrilla de Ayala.svg Aiara | Escudo de la Cuadrilla de Añana.svg Añana | Escudo de la Cuadrilla de Campezo-Montaña Alavesa.svg Mendialdea | Escudo de la Cuadrilla de Laguardia-Rioja Alavesa.svg Rioja Alabesa | Escudo de la Cuadrilla de Salvatierra.svg Salvatierra | Escudo de Vitoria.svg Vitòria | Escudo de la Cuadrilla de Zuya.svg Zuia


 
Territoris del País Basc
Euskal Herriko herrialdeen mapa ca.svg
País Basc Nord o Iparralde : Lapurdi Lapurdi | Baixa Navarra Baixa Navarra (Nafarroa Beherea) | Zuberoa Zuberoa

País Basc Sud o Hegoalde: Àlaba Àlaba (Araba) | Biscaia Biscaia (Bizkaia) | Guipúscoa Guipúscoa (Gipuzkoa) | Navarra Navarra (Nafarroa)