Àlaba

Araba - Álava

(Bandera d'Àlaba) (Escut d'Àlaba)
Estat	Espanya
Comunitat Autònoma	País Basc
Capital	Vitòria
Gentilici	alabès, alabesa
President de la Diputació	Xabier Agirre López (PNB)
Àrea	3.037 km²
Població  - Densitat	305.459 (1 gener 2007) 99 h/km²
Pàgina Web	http://www.alava.net/

Situació d'Àlaba al País Basc que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi (Euskal Herria).

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Salvatierra-Agurain, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa

El territori està dividit en set quadrilles:

1. Quadrilla d'Añana
2. Quadrilla d'Aiara
3. Quadrilla de Mendialdea
4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
5. Quadrilla de Salvatierra
6. Quadrilla de Vitòria
7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba

Llista de senyors:

• Eylon c. 850-875
• Vela Jiménez c. 875-883
• Munio Velaz c. 883-921
• Àlvar Herrameliz c. 921-923
• Fernán González 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1046
• Nuño González 970-1033
• Fortunio Iñíguez 1033-1046
• Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra 1046-1085
• Sancho Maceratio (co-senyor) 1046-1060
• Ramiro 1060-1075
• Marcelo 1075-1085
• Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1123
• Lope Díaz el Blanc ?-1093
• Lope González 1093-1099
• Lope Sánchez 1099-1114
• Diego López I 1114-1123
• Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins el 1199
• Don Vela 1158-1175
• Juan Velaz 1175-1181
• Diego López II 1181-1187
• Iñigo de Oriz 1187-1199
• Diego López I d'Haro 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322
• Lope Díaz I d'Haro 1214-1240
• Nuño González de Lara 1240-1252
• Diego López II d'Haro 1252-1274
• Ferran de la Cerda 1274-1280
• Lope Díaz III d'Haro 1280-1288
• Juan Alonso de Haro 1288-1310
• Diego López de Salcedo 1310-1332

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Vegeu també

• Alaba wa-l-Kila