Àlaba
De Viquipèdia
|
|||||
 |
|||||
| Comunitat Autònoma |  País Basc |
||||
| President de la Diputació | Xabier Agirre López (PNB) | ||||
| Àrea |
3.037 km² | ||||
| Població - Densitat |
305.459 (1 gener 2007) 99 h/km² |
||||
| Pàgina Web | http://www.alava.net/ | ||||
Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.
Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part el comtat de Treviño (enclavament administratiu de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12°C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos).
[edita] Economia
En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Agurain (Salvatierra), Biasteri (Laguardia) i Legutio (Villarreal de Álava).
[edita] Divisió administrativa
El territori està dividit en set quadrilles:
- Quadrilla d'Añana
- Quadrilla d'Aiara
- Quadrilla de Mendialdea
- Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
- Quadrilla de Salvatierra
- Cuadrilla de Vitòria
- Quadrilla de Zuia
[edita] Comtat d'Àlaba
Llista de senyors:
- Eylon c. 850-875
- Vela Jiménez c. 875-883
- Munio Velaz c. 883-921
- Àlvar Herrameliz c. 921-923
- Fernán González 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1046
- Nuño González 970-1033
- Fortunio Iñíguez 1033-1046
- Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra 1046-1085
- Sancho Maceratio (co-senyor) 1046-1060
- Ramiro 1060-1075
- Marcelo 1075-1085
- Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1123
- Lope Díaz el Blanc ?-1093
- Lope González 1093-1099
- Lope Sánchez 1099-1114
- Diego López I 1114-1123
- Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins el 1199
- Don Vela 1158-1175
- Juan Velaz 1175-1181
- Diego López II 1181-1187
- Iñigo de Oriz 1187-1199
- Diego López I d'Haro 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322
- Lope Díaz I d'Haro 1214-1240
- Nuño González de Lara 1240-1252
- Diego López II d'Haro 1252-1274
- Fernando de la Cerda 1274-1280
- Lope Díaz II d'Haro 1280-1288
- Juan Alonso de Haro 1288-1310
- Diego López de Salcedo 1310-1332
El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.
[edita] Vegeu també
|
|
 |
|---|---|
Iparralde o País Basc Nord :  Lapurdi |  Nafarroa Beherea (Baixa Navarra) |  Zuberoa
Hegoalde o País Basc Sud: |
|
