Àlaba

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

(i) 42° 50′ N, 2° 45′ O / 42.833, -2.75

Araba - Álava
Flag of Alava.png Escut d'Àlaba
Bandera d'Àlaba Escut d'Àlaba
Situació d'Àlaba
Comunitat Autònoma Flag of the Basque Country.svg País Basc
President de la Diputació Xabier Agirre López (PNB)
Àrea
 		 3.037 km²
Població

 - Densitat		 305.459
(1 gener 2007)
99 h/km²
Pàgina Web http://www.alava.net/

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Taula de continguts

[edita] Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part el comtat de Treviño (enclavament administratiu de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos).

[edita] Economia

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Agurain (Salvatierra), Biasteri (Laguardia) i Legutio (Villarreal de Álava).

[edita] Divisió administrativa

El territori està dividit en set quadrilles:

  1. Quadrilla d'Añana
  2. Quadrilla d'Aiara
  3. Quadrilla de Mendialdea
  4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
  5. Quadrilla de Salvatierra
  6. Cuadrilla de Vitòria
  7. Quadrilla de Zuia

[edita] Comtat d'Àlaba

Llista de senyors:

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

[edita] Vegeu també

Bandera del País Basc
Províncies de la Comunitat Autònoma Basca
Flag of Alava.png Àlaba  | Bizkaikobanderea.svg Biscaia  | Gipuzkoa flag.svg Guipúscoa
 


 
Territoris del País Basc		 Euskal Herriko herrialdeen mapa.svg
Iparralde o País Basc Nord : Lapurdi.png Lapurdi | Bandera Navarra.svg Nafarroa Beherea (Baixa Navarra) | Zuberoa.png Zuberoa

Hegoalde o País Basc Sud: Flag of Alava.png Araba (Àlaba) | Bizkaikobanderea.svg Bizkaia (Biscaia) | Gipuzkoa flag.svg Gipuzkoa (Guipúscoa) | Flag of Navarre.svg Nafarroa (Navarra)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80laba»