Àlcim Ecdidi Avit

sant Avit de Viena

Església de Sant Pere, a Viena, lloc d'enterrament dels bisbes de la ciutat (avui, museu arqueològic de Viena)
bisbe, Pare Llatí de l'Església
Nom secular	Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus)
Naixement	ca. 450 Vienna Allobrogum (actual Viena del Delfinat, Isère, França)
Defunció	5 de febrer de 523 Viena del Delfinat
Enterrament	Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes
Commemoració en	Església Catòlica Romana
Canonització	Antiga
Festivitat	5 de febrer
Fets destacables	Escriptor i poeta; bisbe de Viena del Delfinat

Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llatí del segle V. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels mes eloqüents erudits del seu temps. Va rebre una herència i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.

Va participar en una conferencia a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presencia del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.

Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.

Obres

Les seves obres principals son:

• Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 línees: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
• De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
• Vuitanta-set cartes
• Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
• Vuit fragments d'homilies.
• Fragments d'un opuscle.