Àguila
Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie de ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade, ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part (però no totes) són ubicades a la família dels accipítrids (Accipitridae).[1]
En general les àguiles són grans aus amb un fort i ganxut bec, d'hàbits caçadors, freqüentment amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nien en arbres o en penya-segats. Hi ha representants en gran part del món.[2][1] Tot i que el concepte general del que és un àguila, correspon a aquestes característiques, hi ha espècies pescadores (l'àguila peixatera), de grandària mitjana (l'àguila calçada), d'ales relativament curtes (àguiles selvàtiques, com la menjadora de mones) i moltes espècies no tenen el tars cobert de plomes.
Les àguiles més clàssiques serien els membres de la subfamília dels aquilins (Aquilinae), formada per:[3][1]
- Les àguiles típiques dels gènere Aquila i Hieraaetus.
- L'àguila negra (Ictinaetus malayensis).
- Lophotriorchis kienerii, fins fa poc inclosa a Hieraaetus o Aquila.
- L'àguila marcial (Polemaetus bellicosus).
- L'àguila emplomallada (Lophaetus occipitalis).
- Les àguiles astor, dels gèneres Spizaetus i Nisaetus.
- L'àguila coronada africana (Stephanoaetus coronatus).
També es denominen àguiles altres rapinyaires més llunyans, com:[1]
- Les àguiles peixateres del gènere Pandion i que ni tan sols són accipítrids.
- Les àguiles marines o pigargs, dels gèneres Haliaeetus i Ichthyophaga.
- Els membres del gènere Circaetus, entre ells l'àguila marcenca.
- L'àguila saltimbanqui (Terathopius ecaudatus).
- L'àguila mora (Geranoaetus melanoleucus)
- Les àguiles solitària i coronada americana, del gènere Harpyhaliaetus.
- Les conegudes com harpies, dels gèneres Harpia i Morphnus.
- L'àguila de Nova Guinea (Harpyopsis novaeguineae).
- L'àguila menjadora de mones (Pithecophaga jefferyi)
Són força silencioses excepte en determinades èpoques que acostuma a coincidir amb el festeig nupcial i la reproducció.
Però no totes les àligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espècie a la que pertanyen utilitzen sons diferents per comunicar-se.
Per exemple, l'àliga imperial ibèrica, durant la reproducció es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!.
Es descriuen també altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! al volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!.
L'àliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uíííu-jíu-jiu.
Al final de l'hivern i probablement formant part del festeig nupcial la seva veu fa un so semblant a uíííu repetit tres o quatre vegades i amb freqüència.
Hi ha tota una altra sèrie de sons que fan al aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.
[modifica] L'àguila a la cultura
L'àliga també és una figura del bestiari fantàstic dels Països Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de la Patum de Berga, l'Àliga de Tarragona, la de la Festa Major de Solsona i Àliga d'Igualada. Antigament també havia participat en la processó de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una música que té clares relacions amb la de la Patum de Berga[4]
És el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a més simbolitzaven amb un home amb cap d'àliga el seu déu principal: Amon-Ra. Els romans portaven un àliga com a emblema del seu poder militar.
Per als jueus l'àliga és la saviesa, per això es refereixen a Maimònides i altres estudiosos com a "grans àligues". Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura és la més elevada (està més a prop del cel que els animals símbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Per a molts pobles indígenes americans tenia un valor religiós, per això s'adornaven sovint amb plomes d'àliga el cap i la roba.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lerner, H. R. L. and D. P. Mindell (2005) Phylogeny of eagles, Old World vultures, and other Accipitridae based on nuclear and mitochondrial DNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 327-346. PDF
- ↑ «Àguila». a l'enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Rev. 19-05-2010
- ↑ Els accipítrids a Tree life Project Rev. 19-05-2010
- ↑ Vilar, Josep M.; "Una música per a dues àligues". L'Erol. Número 35. Berga, Hivern 1991.
