Àguila daurada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Àliga daurada)
Infotaula d'ésser viuÀguila daurada
Aquila chrysaetos Modifica el valor a Wikidata

Aquila chrysaetos chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,572 kg (pes adult, mascle)
5,194 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura2,03 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696060 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimFalco chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà)

L'àguila daurada[1] o àliga daurada, al País Valencià, àguila xotera, o a les Balears, àguila reial[1] (Aquila chrysaetos), és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] És una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord,[4] i és la gran àliga dels Països Catalans.[5] Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[6]

El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Morfologia[modifica]

  • Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
  • Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
  • Taca daurada al cap.
  • La femella és més grossa que el mascle.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.

Alimentació[modifica]

Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.

Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[7]

Hàbitat[modifica]

És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).[5]

Distribució geogràfica[modifica]

S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica.[4] Es troba al Pirineu, però no amb abundància.[5]

També per pobles de Catalunya de gran altitud.[5]

Costums[modifica]

  • Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
  • Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
Típica posició de protecció de la peça caçada per l'àliga daurada

Observacions[modifica]

Els tàrtars del Kirguizstan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Àguila daurada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 274. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 BirdLife International. «Golden Eagle. Aquila chrysaetos» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 76. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  6. Entrada «Aquila chrysaetos» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X

Galeria[modifica]

Enllaços externs[modifica]