Ambre
 Ambre | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 | |
| Fórmula química | C₁₂H20O |
| Epònim | Ambre gris  |
| Classificació | |
| Categoria | minerals orgànics |
| Propietats | |
| Color | groc mel, taronja, blanc groguenc a vermell jacint |
| Fractura | concoïdal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,0 a 1,1 |
L'ambre[1] és una resina fòssil de color groc, castany o vermell clar que sol ser translúcid. L'ambre acostuma a trobar-se en sediments recents en forma de grans o nòduls. Alguns exemplars són rellevants ja que contenen fòssils.[2] És considerada l'única pedra preciosa d'origen vegetal. El seu nom significa “que sura al mar”. S'usa en joieria des del segle v aC, ja que és molt apreciat pel seu color[3] i en medicina tradicional.
Etimologia[modifica]
El terme «ambre» deriva de l'àrab «'anbar» (عنبر) i, aquest, del pahlavi «ambar».[4] La paraula feia referència al que avui es coneix com ambre gris.[5] El terme va arribar al català a través del llatí medieval. La primera font coneguda en català data del segle xiv (Llull).[6]
Els noms clàssics de l'ambre, llatí electrum i grec antic ἤλεκτρον (ēlektron), estan connectats amb un terme ἠλέκτωρ (ēlektōr) que significa "sol radiant".[7][8] Segons el mite, quan Faetont fill d'Hèlios (el Sol) va ser assassinat, les seves germanes de dol es van convertir en arbres pollancs, i les seves llàgrimes es van convertir en elektron, ambre.[9] La paraula elektron va donar lloc a les paraules elèctric, electricitat i els seus parents a causa de la capacitat de l'ambre de suportar una càrrega d'electricitat estàtica.[10]
Composició i formació[modifica]
L'ambre és heterogeni en composició, però consta de diverses substàncies resinoses més o menys solubles en etanol, èter i cloroform, associat a una substància bituminosa insoluble. L'ambre és una macromolècula formada per polimerització per radicals lliures.[11]
La major part de l'ambre té una duresa entre 2,0 i 2,5 a l'escala de Mohs, un índex de refracció d'1,5 a 1,6, una densitat relativa entre 1,06 i 1,10, i un punt de fusió de 250–300 °C.[12] Escalfat per sobre de 200 °C, l'ambre es descompon, donant un oli d'ambre i deixa un residu negre que es coneix com a "colofònia ambre"; quan es dissol en oli de trementina o en oli de llinosa, això forma "vernís ambre" o "laca ambre".[13]
Inclusions[modifica]
Es defineixen per inclusions les diferents restes, quan la resina les captura i les preserva dins de l'ambre en fossilitzar-se. Poden ser des de bombolles d'aire fins a xicotets éssers vius vegetals (com fulles, etc.), o animals (com formigues, aranyes, etc.).
Com a curiositat, en el film Parc Juràssic, es van "clonar” els dinosaures del parc temàtic a partir del material genètic trobat a l'interior de pedres d'ambre.
Usos[modifica]
L'ambre s'usava per a prevenir refredats, especialment en collarets penjats dels nens. Les petites escultures d'ambre xineses servien per a assegurar la fecunditat d'una parella, per això s'usa com a ingredient en certs filtres d'amor orientals (tradició present també a l'Europa medieval, com ho prova la ruta de l'Ambre).
Galeria d'imatges[modifica]
-
-
Arracades d'ambre. L'arracada oval és d'uns 52 per 32 mm (2 per 1,3 polzades) -
Aranya fossilitzada a l'ambre
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambre |
- ↑ «Ambre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ambre». Diccionari de geologia. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.21. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014].
- ↑ Mackenzie, D. N.. A Concise Pahlavi Dictionary (en anglès), 30 setembre 2000. ISBN 978-0-19-713559-4.
- ↑ «Middle English Compendium» (en anglès), 10-03-2024. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «ambre». diccionari.cat. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Homer (Ilíada 6.513, 19.398). El femení ἠλεκτρίς s'utilitzarà més tard com a nom de la Lluna. King, Rev. C.W.. The Natural History of Gems or Decorative Stones. Cambridge (UK), 1867, p. 315.
- ↑ La derivació del terme modern "electricitat" de la paraula grega per a ambre data de 1600 (llatí electricus "ambre", a De Magnete de William Gilbert). Heilbron, J.L.. Electricity in the 17th and 18th Centuries: A Study of Early Modern Physics. University of California Press, 1979, p. 169. ISBN 978-0-520-03478-5.. La paraula "electró" (per a la partícula fonamental) va ser encunyada el 1891 pel físic irlandès George Stoney mentre analitzava càrregues elementals per primera vegada. Aber, Susie Ward. «Welcome to the World of Amber». Emporia State University. Arxivat de l'original el 28 April 2007. [Consulta: 11 maig 2007]..
- ↑ Michael R. Collings, Gemlore: An Introduction to Precious and Semi-Precious Stones, 2009, p. 20
- ↑ "Electric." Online Etymological Dictionary. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Anderson, L.A. «A chemical framework for the preservation of fossil vertebrate cells and soft tissues». Earth-Science Reviews, vol. 240, 2023, pàg. 104367. Bibcode: 2023ESRv..24004367A. DOI: 10.1016/j.earscirev.2023.104367.
- ↑ Poinar, George O.; Poinar, Hendrik N.; Cano, Raul J. «DNA from Amber Inclusions». A: Ancient DNA. New York, NY: Springer New York, 1994, p. 92–103. DOI 10.1007/978-1-4612-4318-2_6. ISBN 978-0-387-94308-4.
- ↑ Rudler, 1911, p. 792.
Bibliografia[modifica]
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.